Identifiquen més d'un centenar d'estructures prehistòriques i modificacions del karst a la cova Dones de València

   ALACANT, 2 Jun. (EUROPA PRESS) -

   La cova Dones, situada a la localitat valenciana de Millars, continua revelant secrets claus per a comprendre les pràctiques simbòliques i d'ocupació de l'espai subterrani en diferents períodes històrics. L'equip de treball format per arqueòlegs de les universitats d'Alacant (UA) i Saragossa (Unizar) ha identificat en l'interior més d'un centenar d'espeleofacte, és a dir, formacions d'estalagmites modificades intencionadament per l'acció humana.

    La troballa evidencia l'adaptació del medi per part de les comunitats prehistòriques i situa el jaciment com el segon més important del món en aquesta categoria, únicament per darrere de la cova francesa de Saint-Marcel.

   Els espeleofactes, resultat de la fractura, desplaçament o reagrupació d'estalagmites per a formar estructures, constituïxen una evidència contundent de l'ocupació planificada del mitjà subterrani per part de societats prehistòriques. En este sentit, "la presència de recreixements calcítics sobre algunes fractures permet atribuir, almenys parcialment, aquestes intervencions a períodes prehistòrics, circumstància que es confirmarà mitjançant un estudi multidisciplinari actualment en desenvolupament", assenyalen els investigadors.

   Un exemple paradigmàtic de la seua importància va ser la troballa dels elements a la cova de Bruniquel (França), la datació de la qual va ser clau per a demostrar l'ocupació del món subterrani per part dels neandertals.

   El caràcter excepcional de la cova Dones com a enclavament arqueològic de referència en l'àmbit internacional es demostra en cada campanya d'excavacions. El 2024, l'equip va identificar els primers espeleofactes a l'interior de la cova, la qual cosa va motivar la incorporació de l'especialista en aquesta mena d'evidències arqueològiques, l'investigador postdoctoral de les universitats del País Basc (UPV/EHU) i de Bordeus, Iñaki Intxaurbe Alberdi.

   En la campanya actual, "l'expert ha pogut confirmar l'existència d'almenys cent espeleofactes, l'estudi dels quals s'ampliarà amb anàlisis geomorfològiques, arqueològiques i un ampli programa de datacions, amb la finalitat de determinar amb precisió l'abast i la cronologia d'aquestes estructures", expliquen els arqueòlegs de la UA i Unizar.

FINESTRA AL CONEIXEMENT DE LA HUMANITAT

   El descobriment se suma a l'"excepcional riquesa arqueològica ja documentada en la cavitat". Eh 2023, la revista científica 'Antiquity' va publicar que la cova Dones alberga el conjunt més gran d'art rupestre paleolític localitzat en la costa mediterrània oriental de la península Ibèrica, amb més d'un centenar de pintures i gravats datats entorn dels 24.000 anys d'antiguitat. Poc després, es va donar a conèixer l'existència d'un santuari romà en una sala profunda de la cova, amb un conjunt d'inscripcions i una moneda de l'emperador Claudi.

   Els treballs arqueològics en la cova Dones estan dirigits pels doctors Virginia Barciela González, investigadora de l'Institut Universitari d'Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH) de la Universitat d'Alacant i Aitor Ruiz-Redondo, de l'Institut Universitari d'Investigació en Ciències Ambientals d'Aragó (IUCA) Universitat de Saragossa, en el marc del projecte DONARQ.

   La campanya ha comptat amb la participació dels investigadors Iñaki Intxaurbe Alberdi, especialista en geomorfologia i transformacions del karst, Ximo Martorell Briz, especialista en art prehistòric, Jorge Angás i Carlos Valladares, experts en geomàtica, Silvia Alfayé i Víctor Sabaté, especialistes en santuari i epigrafia romanes, i Neemias Santos dona Rosa, especialista en tafonomia.