La mostra 'Templers' a l'Ateneu exhibirà cent peces per a narrar sense "llegendes" el poder de l'Ordre

   VALÈNCIA, 25 Mar. (EUROPA PRESS) -

   L'exposició 'Templers i Altres Ordres Militars de la Península Ibèrica', que s'inaugura aquest dimarts al Saló Noble de l'Ateneu Mercantil de València, mostrarà a través d'unes cent peces, entre 'atrezzo', armament i jocs interactius, el poder que va acumular en apenes 200 anys aquesta ordre i unes altres que van seguir el seu exemple, de forma cronològica i amb "molt rigor històric", sense entrar en "llegendes" o "misteris".

   La mostra, disponible fins al 26 de maig, té un "meticulós" recorregut que es divideix en quatre àmbits "fonamentals": el de la conquesta i reconquesta en la península ibèrica, les croades, la història de l'ordre del tremp --el començament, expansió i final-- i, posteriorment, la resta de les ordres militars que "van seguir aquest model i es van dedicar tant a la guerra com al comerç".

   Així ho ha explicat el coordinador de l'exposició, Paco Molina, aquest dilluns durant la presentació de la mostra, en la qual ha posat l'accent que "han volgut comptar amb rigor històric" el recorregut dels templers "sense entrar en llegendes ni misteris", ja que "seria una altra exposició" amb "dades que no serien certs".

   El coordinador ha destacat la còpia del Pergamí de Chinón, una peça "molt singular" i "interessant" que es troba en la sala i que va ser trobada el 2001 a la Biblioteca Secreta del Vaticà. "Aquest document reconeix la innocència i absolució de l'Ordre del Tremp", ha incidit.

   "Els templers van patir un procés inquisitorial que es va dur a terme pel rei Felip el Bell de França, amb el papa Clement V, qui va anar una autèntica marioneta en la història", ha explicat, al mateix temps que ha afegit que "gràcies al pergamí de Chinón, signat pel propi Papa, es reconeix que els cavallers templers realment havien sigut innocents". "Tot això, després d'haver sigut perseguits, torturats i cremats en la foguera", ha continuat.

   Molina ha recalcat que la part final dels templers ha sigut representada en l'exposició amb un poltre de tortura, "un instrument que arribava a aconseguir que el cos del reu arribara a créixer fins a 30 i 40 centímetres abans de morir".

   "L'últim gran mestre de l'Ordre Templera, Jacques Bernard de Molay, és cremat en públic prop de Notre-Dam de París, en una de les illes del Sena, un fet que marca el final de l'ordre templera", ha apuntat.

EL PODER DELS TEMPLERS

   'Templers i Altres Ordres Militars de la Península Ibèrica' recorre 200 anys d'història, des del naixement de totes les ordres, la seua vestimenta, fins a les armes utilitzades, com a espases, maces i martells de guerra que es troben exposades en vitrines.

   "Els templers no es van conformar només amb fer la guerra i aqueix va ser un dels seus problemes, estaven tan ben organitzats, tant en terra com en mar, que van arribar a ser un problema molt important per als reis, ja que solament rendien comptes al papa", ha indicat el coordinador.

   Molina ha subratllat que els reis inicialment els van deixar treballar perquè era "molt còmode per a ells", ja que "van construir castells, van treballar les terres i la ramaderia", però "van arribar a un punt" en què "el seu poder posava en perill la influència del rei sobre el regne", per la qual cosa "van acabar amb ells".

"PAPER CRUCIAL" PER A LA HISTÒRIA DE VALÈNCIA

   D'altra banda, el coordinar ha indicat que l'Ordre del Tremp va jugar "un paper crucial" en la història de València. "Jaume I va ser educat per templers, quan mor Pedro II, que és el seu pare, el papa Inocencio III nomena un cavaller templer com el seu tutor", ha recalcat.

   Així mateix, ha aclarit que els templers també van ajudar en les campanyes per a la conquesta del Regne de València i que l'ordre va rebre vàries encomanes de Jaume I com a agraïment pel seu suport. "A València la seua història perviu en el barri del Tremp, un testimonio de la seua rica història medieval, com també ho fa en castells com el de la Magdalena de Pulpis o el de Xiva", ha agregat.

   No obstant açò, ha matisat que, a diferència d'altres territoris com a Portugal, on el rei "va canviar el nom de l'ordre" i "els va deixar continuar amb les seues funcions o possessions", en terres valencianes el rei Jaume II va iniciar un procés inquisitorial que va durar cinc anys" per a "acabar amb el seu poder".