VALÈNCIA, 2 Abr. (EUROPA PRESS) -
El Pla d'Habitatge 'Viu Comunitat Valenciana', que ha presentat aquest dimarts el Consell per a construir 10.000 habitatges de protecció pública fins al 2027, beneficiarà a 24.600 persones i mobilitzarà una inversió de 7.326 milions d'euros, un 2% del PIB, a través de la col·laboració públic-privada i la posada a la disposició de sòl de titularitat municipal i autonòmica.
Així ho han explicat en un acte institucional el president de la Generalitat, Carlos Mazón; la vicepresidenta segona i consellera de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, Susana Camarero; la presidenta de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP), Rocío Cortés, i el secretari autonòmic d'Habitatge, Sebastián Fernández. La presentació ha comptat amb alcaldes i representants del sector de l'habitatge i d'entitats financeres.
Durant aquesta cita, s'ha subscrit un conveni entre la Generalitat i la FVMP perquè la federació anime la mobilització de sòl propietat dels ajuntaments, que triaran on situar aquests nous habitatges destinats al lloguer assequible, al lloguer amb dret a compra i a la compra. Actualment ja hi ha "més de 40 ajuntaments interessats" en aquest pla.
Mazón ha destacat que el Pla Viu està basat en tres pilars fonamentals: la seguretat jurídica, la cooperació entre administracions i la col·laboració públic-privada. Es tracta d'un pla "ambiciós" i "sostenible" en el qual s'ha treballat "des del primer dia de la legislatura", que ja s'ha iniciat amb un procés de reforma normativa i mesures fiscals.
En aquest marc, s'aprofitarà el sòl urbà o dotacional residencial de titularitat pública, "sense recalificar gens", emprant mecanismes de col·laboració com els concursos de drets de superfície, concessions administratives que permeten al sector privat la gestió de les edificacions durant 50-70 anys i permutes.
El Pla Viu, ha destacat Mazón, generarà 74.000 ocupacions directes i indirectes que impulsaran les economies locals i deixarà 487 milions d'euros de recaptació d'IVA, dels quals el 50% quedarà en les arques autonòmiques "per a seguir desenvolupant polítiques socials".
L'administració autonòmica ha detallat que, segons un estudi de l'Institut Valencià de l'Edificació (IVE), hi ha una borsa "amplísima" de sòl públic disponible que, només en municipis de més de 10.000 habitants, permet la construcció de 9.200 habitatges.
La Generalitat i l'Entitat valenciana d'habitatge i sòl (EVHA) disposen d'una reserva de sòl que s'inclou en aquest pla i permet la construcció d'1.102 habitatges amb ajudes públiques i la incorporació immediata al parc de 685 habitatges.
"CRONOGRAMA"
El Pla Viu compta amb un "cronograma perfectament parametritzat i comptabilitzat", segons el Consell. D'una banda, entre 2024 i 2026, a través dels mecanismes de col·laboració públic privada, es construiran 6.000 habitatges en tota la Comunitat Valenciana condicionades a la cessió de sòls per part dels ajuntaments, que es destinaran a lloguer, lloguer amb opció a compra o compres a preu de protecció pública.
Entre 2024 i 2026, es desenvoluparan 1.101 habitatges incorporats a programes de fons europeus que es troben en fase 1 de concurs de dret de superfície per a lloguer assequible. L'empresa adjudicatària està a l'espera de poder concretar amb l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) el finançament necessari, sobre el que Mazón ha exigit al Govern que agilite aquests crèdits per a finançar l'engegada de "centenars d'habitatges paralitzats a la Comunitat Valenciana" i així evitar superar els terminis d'execució de fons europeus.
En aquest mateix període, també es desenvoluparan les 360 habitatges del projecte de l'antiga Caserna d'Enginyers de València per a lloguer assequible. Un projecte amb fons europeus que es troba en una "situació complexa" pendent de la cessió de la titularitat del sòl per part de SEPES. També entre 2024 i 2026 s'acabaran 685 habitatges procedents d'un concurs es dret de superfície. La licitació de les obres s'engegarà al llarg d'abril.
A més enguany s'incorporaran al parc disponible 184 habitatges corresponents a la rehabilitació de l'edifici de la Torre. Entre 2024 i 2027 es realitzaran 600 actuacions de rehabilitació integral d'habitatges. S'incorporaran 1.100 habitatges resultants de la cooperació amb el sector privat.
Segons l'estudi, es poden construir més de 4.000 habitatges en sòl privat que està pendent d'execució perquè "les condicions anteriors no permetien" mobilitzar-ho.
REFORMES NORMATIVES I FISCALS
Així mateix, el pla inclou canvis normatius ja engegats i la modificació del decret que regula el reglament de l'habitatge de protecció pública, que ja ha passat el primer tràmit de consulta prèvia i s'aprovarà aquest abril, amb l'objectiu de "generar el marc adequat per a garantir que el sector privat puga desenvolupar habitatge de protecció pública en els pròxims anys". Entre altres canvis normatius, el Consell també s'ha referit a la reforma de la LOTUP.
El president ha insistit que el d'aquest dimarts és "un pas més" en un pla ja en marxa que ha abastat una reforma fiscal "compromesa i promesa", amb la rebaixa del 25% de l'impost de transmissions patrimonials per a joves i col·lectius vulnerables. A més, ha assenyalat que la Conselleria d'Hisenda "ultima" una línia de nous avals per a joves del 100%.
Mazón ha subratllat que l'habitatge "és un dret constitucional social i entra dins del paradigma de les polítiques socials" i que "no és casualitat" que les competències d'habitatge estiguen ara en la Conselleria d'Igualtat, al mateix temps que ha indicat que el Pla Viu és "un pla de corresponsabilitat" amb el sector privat i "transversal" amb implicació de tots els departaments".
Ha assegurat que "no es va a recalificar gens" i que és un "pla 100% sostenible", perquè "es basa en les catalogaziones de sòl ja disponible". En general, ha destacat que és un programa "molt realista" i prioritzarà l'habitatge destinat a lloguer, "en un adequat equilibre" amb les quals seran per a compra. Tot això, per a suplir "aquests vuit anys de dèficit estructural de polítiques d'habitatge".
"MAJOR MOMENT DE DESIGUALTAT" EN L'ACCÉS
Per la seua banda, la vicepresidenta i consellera d'Habitatge ha coincidit que és un pla "viable" després de la situació "heretada" dels programes d'habitatge de l'anterior govern del Botànic, amb "falta d'habitatge social construït, un parc públic col·lapsat i un embull normatiu realitzat d'esquena al sector".
"L'habitatge ha passat de ser un dret a convertir-se en un problema", ha constatat, i ha advertit que "ens trobem en el moment de major desigualtat en l'accés a l'habitatge a la Comunitat Valenciana".
Com a presidenta de la FVMP, Rocío Cortés ha cridat a unir-se al pla davant de la necessitat urgent d'habitatge que "afecta a tots els municipis i dona un maldecap a tots els gestors locals". A més, ha destacat que l'habitatge és "més que un sostre", un lloc de "amor, pau i felicitat".