Recuperació a dos velocitats en la zona dana: el consum dels habitants no s'està reflectint en els comerços

   VALÈNCIA, 6 Jun. (EUROPA PRESS) -

   L'àrea més afectada per la tràgica dana del 29 d'octubre del 2024 s'ha caracteritzat, en els mesos posteriors, per "una recuperació a dos velocitats", ja que la recuperació del consum dels habitants de l'anomenada zona zero "no s'està reflectint en els comerços d'este territori".

    Així ho assenyala un informe de CaixaBank Research, que ha analitzat l'evolució del consum en la zona més afectada per la barrancada en els sis mesos posteriors.

   Els especialistes exposen que, durant este període, "la zona més afectada per la dana s'ha caracteritzat per una recuperació a dos velocitats".

    Si s'analitza el comportament dels residents de la zona més impactada, en els dies posteriors a les inundacions --del 30 d'octubre al 5 de novembre-- la seua despesa en consum va caure un 47% respecte als mateixos dies de l'any anterior. No obstant això, la recuperació va ser "ràpida" i, un mes després, el ritme de creixement de la despesa dels residents d'esta zona ja superava la mitjana de la resta del territori espanyol, probablement per les necessitats de reposició. Al llarg d'estos sis mesos, esta tendència s'ha mantingut constant.

   Però des del punt de vista dels comerços d'esta mateixa zona, l'impacte va ser "molt més intens: entre els dies 30 d'octubre i 5 de novembre, la facturació dels comerços de la zona zero va ser un 83% menor que en el mateix període de l'any anterior". A més, com podem veure en el segon gràfic, la despesa realitzada en els comerços d'aquesta àrea seguix estant per baix del de fa un any, constaten. Així doncs, apunten, "la recuperació del consum dels habitants de la zona zero no s'està reflectint en els comerços d'este territori.

    Una explicació podria venir donada per l'alt nombre de comerços que encara no havien reprès la seua activitat. A l'abril, el nombre de comerços actius en la zona zero es mantenia un 20% per baix del període previ a la dana.

DIFERÈNCIES PER SECTORS "NOTÒRIES"

   A més, les diferències per sectors són notòries, doncs si ben el nombre de comerços actius en el sector transportes es troba per baix del 15%, esta xifra puja fins al 25% en el cas del comerç minorista

   De la mateixa manera, l'impacte inicial de la dana entre els diferents municipis de la zona afectada no va ser homogeni, com tampoc ho està sent la recuperació.

    Les dades reflectixen que un augment del consum dels habitants en un municipi no implica necessàriament una major facturació en els seus comerços. Este és el cas d'Alfafar i Sedaví, poblacions en les quals el consum dels seus habitants ha crescut més d'un 20% interanual a l'abril, però la facturació del qual a nivell de comerç es manté encara per baix de la del mateix mes de l'any passat.

    Això respon a l'impacte sobre el teixit comercial que va suposar la dana: en moltes d'estes poblacions, barrancada en el teixit comercial dels municipis es trasllada directament al patró de consum dels seus habitants. En la gran majoria dels municipis afectats s'ha reduït la proporció del consum que els residents realitzen dins del mateix municipi. Entre ells destaca Paiporta, en el qual la proporció de consum realitzat dins del municipi ha caigut en 7,6 punts percentuals.

   Les dades internes de CaixaBank també permeten posar un major focus en l'evolució del consum dels habitants i la facturació de les empreses segons les seues característiques. En el cas de la despesa dels residents, les persones amb ingressos més baixos van ser les més afectades per la dana, doncs el seu consum va arribar a caure un 82%, xifra molt superior a la caiguda del 40% entre les rendes més altes.

    D'altra banda, el ritme de recuperació del consum ha sigut similar entre tots els trams de renda: entre desembre i abril, el consum de les rendes baixes va augmentar una mitjana del 19% interanual, lleugerament per sobre del 16% de les rendes altes.

IMPACTE "DESIGUAL" EN EMPRESES

   En el cas de les empreses, l'impacte de la dana també ha sigut desigual segons la seua grandària. D'una banda, les grans empreses van capejar millor el temporal: la seua facturació va caure un 85% en els dies posteriors a la riuada, però a l'abril la seua facturació es trobava tan sol un 3% per baix de la de l'any passat.

    Respecte a les empreses xicotetes, la caiguda de la seua facturació en els dies posteriors a la dana va ser del 98%, molt superior a la de les grans empreses. A més, a l'abril la facturació de les xicotes empreses encara es trobava un 21% per baix de la del mateix període de l'any passat.