El Síndic obrirà una queixa d'ofici a Serveis Socials si continuen augmentant les llistes d'espera en dependència

   VALNCIA, 27 Mar. (EUROPA PRESS) -

   El Síndic de Gregues obrir una queixa d'ofici a la Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge si continuen augmentant les llistes d'espera en el mes de mar, ja que considera que el seu increment est "injustificat" després d'elevar-se de 13.342 persones al juliol de 2023 a 18.580 al gener del 2024.

   Així ho ha indicat el síndic de Greuges, Ángel Luna, en la roda de premsa posterior al lliurament del seu Informe Anual del 2023, en la qual ha mostrat preocupació per aquest increment, que ha qualificat d'"inquietant", així com "exagerat i injustificat".

    Luna ha assenyalat que la sindicatura no ha volgut obrir una queixa d'ofici encara a causa del temps d'adaptació a la nova estructura de la Generalitat sorgida després del canvi en el Consell i ha matisat que la llista d'espera ha baixat al febrer a l'entorn de les 17.000 persones. Per tant, ha advocat per esperar a la dada de mar per a decidir si obrir queixa d'ofici o no.

   L'antiga Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives i l'actual de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge són les que més queixes reben de tot el Consell tant en el del Botnic com en el de PP i Vox.

    En l'informe --que enguany té diverses taules dividides pel canvi de govern, amb una part de gener al 17 de juliol i una altra del 17 de juliol a cap d'any-- s'observa com la conselleria va rebre 644 queixes en els set mesos que va estar sota l'adrea d'Aitana Mas (Compromís) i 544 en la resta de l'any, amb Susana Camarero (PP) al capdavant.

   Cal destacar que en aquesta nova etapa també s'inclou en la conselleria l'rea d'Habitatge, que en els mesos del 2023 en qu governava el Botnic --quan era un departament propi-- va rebre 82 queixes.

    No obstant aix, la taxa de collaboració va ser més elevada en el primer període de l'any: mentre Mas era la consellera, l'administració va collaborar en 558 queixes i no ho va fer i 86 (86,65%). Amb Héctor Illueca al capdavant d'Habitatge, de les 82 queixes rebudes es van atendre 71, un 86,59%. Mentre, sota la gestió de Susana Camarero, el departament va collaborar en 370 queixes i no ho va fer amb 174, amb el que el percentatge descendeix al 68,01%.

   A més, ressenya el síndic l'elevat nombre de queixes per deficincies en el procediment de valoració de la discapacitat, i en les demores a emetre les corresponents resolucions de reconeixement de grau.

L'EMERGNCIA CIUTADANA "CAU EN SACO TRENCAT"

   Aquesta situació, que es remunta a més d'una dcada arrere, ha provocat que aquesta institució investigara el tema d'ofici, a més de les nombroses queixes i consultes que hem rebut a instncies de part. "Lluny d'haver-se redut el problema, la seua incidncia s'ha incrementat en els últims mesos", ha manifestat.

   Els recordatoris legals del síndic per a les sollicituds de reconeixement de grau de discapacitat, que l'Administració est obligada a resoldre en un termini de tres mesos per tractar-se d'un procediment declarat d'emergncia ciutadana, "cauen reiteradament en sac trencat".

   A més, continuen sense dotar-se dels recursos materials, econmics i personals als Centres de Valoració i Orientació de la Discapacitat. Especialment, destaca la situació extraordinria que pateix el Centre de Valoració d'Alacant, amb una demora mitjana superior a l'any.

    Des d'aquesta institució, en reiterades ocasions, s'ha urgit a l'increment del nombre de Centres de Valoració. D'igual manera, s'ha assenyalat la "necessitat d'establir procediments de coordinació entre els diferents serveis públics sectorials implicats en els processos de valoració, i hem urgit al fet que es prenguen mesurades que solucionen la falta de cobertura de llocs professionals".

   D'altra banda, resulta "inaudit" que romanguen les dificultats dels aplicatius informtics que la Conselleria argumenta com a excusa, transcorreguts anys des de l'entrada en vigor de la llei de Renda Valenciana d'Inclusió. De fet, Luna ha assenyalat que no entén aquesta excusa, ja que les lleis venen amb informes de viabilitat per a la seua aplicació.

QUEIXA D'OFICI SOBRE MENORS

   El síndic s'ha mostrat contundent a l'hora de remarcar "la realitat en qu es troben els recursos materials i humans de la majoria dels centres de xiquets, xiquetes i adolescents; l'impagament a les entitats que els gestionen; l'amuntegament dels menors migrants; les carncies en el sistema de salut mental o en les places disponibles per a l'acolliment familiar en les seues diferents modalitats; així com la gestió de les necessitats i expectatives de les famílies adoptives i acollidores" que "constitueixen una mostra de fins a quin punt estan sent omesos drets, principis i garanties de la infncia".

   Aquest estat de coses "només pot ser qualificat com a alarmant i exigeix la immediata engegada de mesures urgents i eficaces", ha manifestat. Per tot aix, resulta "encara més decebedora" comprovar que l'informe d'impacte en la infncia i adolescncia que acompanya als Pressupostos del 2024, "no quantifica ni precisa solucions tangibles a les carncies de mitjans materials i humans" o a la "acumulació de tasques", amb les quals "tantes vegades ens respon l'Administració per a justificar les negligncies que li advertim".

   En la tramitació de la queixa d'ofici sobre les situacions de risc en la infncia i adolescncia a la Comunitat Valenciana aquesta institució va retraure a la Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge que "renunciara a l'exercici del lideratge que li correspon en la valoració i declaració de risc dels menors".

    El síndic va concloure que "la distribució competencial assumida per les diferents administracions autonmiques i locals no pot servir d'excusa per a assumir aquesta responsabilitat última en les polítiques d'Infncia i Adolescncia".

"MERA GESTORA D'HABITATGES PÚBLICS"

   En matria d'habitatge --que amb el canvi de govern, s'ha integrat també en aquesta conselleria--, les redudes dimensions del parc públic "continuen sent el principal obstacle per a aconseguir de forma efectiva el dret al gaudi d'aquesta". L'habitatge constitueix un bé de primera necessitat que permet la satisfacció dels drets fonamentals de la persona (salut, intimitat, dignitat, lliure desenvolupament de la personalitat, entre altres).

    Igualment, la prdua d'un allotjament estable i digne es converteix, en moltes ocasions, en "la porta d'entrada a situacions d'exclusió social que, com desgraciadament ens mostra la realitat, són difícils de revertir".

   No obstant aix, l'experincia "demostra que el que preveu la legislació continua xocant amb la prctica administrativa", ha indicat Luna. La realitat és que "la intervenció de les administracions públiques en aquest mbit es redueix a meres gestores dels habitatges públics que no es troben ocupades, estan disponibles i són susceptibles d'adjudicar-se a una unitat de convivncia".

   El síndic insisteix que la Llei de Funció Social de l'Habitatge estableix un sistema de gestió integral de les necessitats d'habitatge de la ciutadania més necessitada i vulnerable, que implica l'atribució efectiva i real d'un recurs habitacional a qui ho necessita; ja siga un habitatge, si existeix una disponible que adjudicar, o --en cas contrari-- de qualsevol dels altres mecanismes previstos en la llei, com una ajuda al lloguer.