El Suprem confirma la presó permanent revisable a l'home que va matar al seu fill d'11 anys a Sueca

   VALÈNCIA, 6 Jun. (EUROPA PRESS) -

   La Sala penal del Tribunal Suprem (TS) ha confirmat la condemna a presó permanent revisable imposada a l'home que va assassinar al seu fill a ganivetades a la localitat valenciana de Sueca el 3 d'abril del 2022.

   D'esta manera, el tribunal ha desestimat el recurs de cassació interposat pel condemnat contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) que, al seu torn, va confirmar la condemna que li va imposar un tribunal del jurat de l'Audiència Provincial d'esta ciutat per un delicte d'assassinat hiperagravado, qualificat per la traïdoria i l'acarnissament perpetrat sobre un menor de 16 anys, amb les circumstàncies agreujants de parentiu i de discriminació per raó de gènere en concurs ideal amb un delicte de lesions psíquiques.

    A més, va ser condemnat a sis anys i vint dies de presó per delictes de maltractament habitual, amenaces, maltractaments i trencament de condemna en l'àmbit de la violència de gènere.

   Segons els fets provats, el menor, que estava a casa del seu pare, va enviar un missatge de Whatsapp a la seua mare a les 14.04 hores per a dir-li si podia anar a arreplegar-li. Després, la dona va intentar en diverses ocasions posar-se en contacte per telèfon amb ell, cridant-li al mòbil, però no va obtenir resposta. Deu minuts més tard, el pare va permetre que el seu fill responguera a la trucada de la seua mare mentre ho acoltellava. Els fets provats arrepleguen que va matar al seu fill per a causar "el major dolor de tots els imaginables a la seua ex-dona" i que va ser "el colofó del seu desig de dominació masclista contra ella mantingut al llarg del seu matrimoni".

   La Sala considera que no hi ha prova suficient d'una alteració psíquica, permanent o episódica, que poguera afectar a la capacitat de culpabilitat del recurrent, que en el seu recurs reclamava l'aplicació d'esta eximente. Afirma que la defensa "es limita a suposar que donada la bona relació prèvia de l'acusat amb el seu fill la seua reacció violenta no va poder tenir una altra explicació que un trastorn mental transitori però els informes mèdics aportats se situen en la direcció contrària".

"NO VA EXISTIR UNA CONFESSIÓ TOTAL"

   Igualment, rebutja aplicar l'atenuant de confessió reclamada pel recurrent en un altre motiu del seu recurs. Raona que en este cas "no va existir una confessió total en la mesura en què el recurrent ha pretès justificar la seua acció en l'existència d'un trastorn mental i l'admissió d'haver donat mort a la víctima tampoc ha suposat un acte de col·laboració, ja que el reconeixement es va realitzar davant del descobriment dels fets pels agents de policia, una vegada que resultava pràcticament impossible negar l'autoria".

    Finalment, tampoc aprecia l'atenuant de reparació del dany. En la seua sentència indica que, no hagut una reparació efectiva, sinó que l'acció del recurrent es va limitar a un oferiment de reparació en assenyalar que atorgaria poders per a efectuar la donació de l'immoble de la seua propietat a la mare, però no hi ha prova que aquest donació tinguera lloc.

   "És significatiu que ni tan sols s'aportara a interlocutòries l'escriptura notarial d'atorgament de poders per a verificar la seua existència i el seu contingut real, com també que no compareguera a judici el pare de l'acusat per a confirmar la seua existència. Per tant, no consta que l'oferiment realitzat fora real i no existix acte algun de reparació efectiva per este motiu el motiu ha de decaure", subratlla la Sala.

   El tribunal ha estat format pel president de la Sala en funcions, Andrés Martínez Arrieta, i els magistrats Manuel Marchena, Vicente Marchena, Susana Polo i Eduardo Porres (ponent).