VALÈNCIA, 21 Jul. (EUROPA PRESS) -
La Sala civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha confirmat la sentència del passat 2 de març per la qual l'Audiència de València va condemnar a 28 anys de presó a un jove per l'assassinat d'un canonge emèrit de la Catedral de València.
Els magistrats de l'Alt Tribunal autonòmic han rebutjat tots els motius del recurs d'apel·lació formulat per la defensa del penat, que al·legava vulneració de drets fonamentals i del dret a la presumpció d'innocència i sol·licitava la repetició del judici amb jurat popular.
Segons va dictaminar un jurat popular i va sentenciar l'Audiència valenciana, l'ara condemnat, en companyia d'una altra persona no identificada va acudir la nit del 21 de gener del 2024 al domicili de la víctima, de 79 anys.
Una vegada en la vivenda, situada en el centre de València, este individu desconegut va matar per asfíxia al septuagenari sense donar-li oportunitat de defensar-se i es va apoderar del seu telèfon mòbil, d'una targeta de crèdit i una altra d'un establiment comercial, objectes que va lliurar al condemnat.
Este últim va actuar en tot moment d'acord amb la persona no identificada i en execució d'un pla prèviament establit per a acabar amb la vida del canonge i apoderar-se dels seus objectes de valor.
Amb una de les targetes, el penat va traure diners en efectiu i va realitzar compres per un valor superior als 2.300 euros. Una part dels diners li'l va lliurar a l'autor material de l'assassinat. Amb l'altra targeta, al seu torn, va realitzar compres per import de 375 euros.
L'únic acusat va ser condemnat a vint anys de presó per un delicte d'assassinat, cinc anys de presó per un delicte de robatori amb violència i tres més per un delicte continuat d'estafa.
La Sala Civil i Penal del TSJCV ha rebutjat ara en una sentència d'apel·lació la petició de la defensa de declarar la nul·litat de l'entrada i registre practicada per la Policia en l'habitació de l'hostal on s'allotjava el seu client i en la qual van ser confiscats el mòbil i les dos targetes del mort.
Els magistrats assenyalen que la defensa no va plantejar esta petició de nul·litat en el moment processal oportú, mitjançant la seua inclusió en l'escrit de qualificació provisional, perquè fóra resolta conforme al que estableix la Llei del Jurado amb anterioritat a l'inici del juí, en el tràmit de qüestions prèvies, sinó que ho va fer en fase d'informes.
Igualment, rebutgen que anara vulnerat el dret de l'acusat a no declarar contra si mateix i a no confessar-se culpable o a utilitzar els mitjans de prova pertinents per a defensar-se.
L'Alt Tribunal de la Comunitat tampoc aprecia un trencament de normes i garanties processals que hagen generat indefensió al recurrent, ni defectes en la sentència o en el veredicte, entre altres qüestions.
I quant a la suposada vulneració del dret a la presumpció d'innocència, la sentència d'apel·lació establix que el TSJCV no pot revalorar la prova practicada durant el juí i que els diferents elements de convicció que van considerar els jurats per a dictar el veredicte "racionalment convergixen en la coparticipació de l'acusat en la mort dolosa de la víctima".
La resolució de la Sala civil i Penal del Tribunal Superior no és ferm, ja que pot ser recorreguda en cassació davant del Tribunal Suprem.