Creen una neurona que podría ser clave pa iguar lesiones na médula espinal

Médula espinal infografía
HIKMET GUMUS/WIKIMEDIA
Actualizado: martes, 25 abril 2017 17:55


MADRID, 25 d'Abril (EUROPA PRESS)

Científicos de los Institutos Gladstone, en San Francisco, California, Estaos Uníos, crearon un tipu especial de neurones de magar célules madre humanes que podríen potencialmente arreglar lesiones de la médula espinal. Estes célules, llamaes interneuronas V2a, tresmiten señales na médula espinal p'ayudar a controlar el movimientu y cuando los investigadores tresplatáronles nes médules espinales de los ratones, les interneurones granaron ya integráronse coles célules existentes.

Les interneurones V2a tresmiten señales del cerebru a la médula espinal, onde a lo último conéctense coles neurones motores que se proyecten hacia los brazos y les piernes. Les interneuronas cubren llargues distancies, proyéctense hacia arriba y hacia abaxo de la médula espinal pa entamar y coordinar el movimientu muscular, asina como la respiración. El dañu a les interneurones V2a pue cortar les conexones ente'l cerebru y les estremidaes, lo que contribúi a la paralís dempués de les lesiones de la médula espinal.

"Les interneurones puen reorientase dempués de lesiones de la médula espinal, lo que les torna nun prometedor oxetivu terapéuticu", diz l'autor principal Todd McDevitt, investigador senior en Gladstone. "El nuesu oxetivu ye volver conectar los circuitos estropiaos per mediu de la la sustitución d'interneuronas estropiaes pa crear nuevos caminos pa la tresmisión de señales en tol sitiu de la lesión", adelanta.

Dellos ensayos clínicos tán probando terapies de reemplazu celular pa tratar lesiones de la médula espinal. La mayoría d'estos ensayos impliquen célules proxenitores neuronales derivaes de célules madre, que puen tornar en dellos tipos distintos de célules del celebru o de la médula espinal, o oligodendrocitos, que creen les vaines de mielina qu'aisllen y protexen les célules nervioses. Sicasí, estos enfoques tampoco intenten o nun puen producir de manera fiable los tipos específicos de neurones adultes de la médula espinal, como les interneurones V2a, que tresmiten a llargues distancies y reconstrúin la médula.

Asturianu ofrecido por