Afirma que Escal va obviar un estudi sobre l'activitat sísmica i que "sorprèn" que l'Administració acceptés esta actuació
CASTELLÓ, 26 Ene. (EUROPA PRESS) -
El jutjat d'Instrucció número 4 de Vinaròs (Castelló) ha obert una causa per suposades irregularitats en la tramitació de la concessió d'explotació del projecte Castor i ha imputat 18 persones per presumpta prevaricació mediambiental i contra el medi ambient i els recursos naturals.
Així consta en una interlocutòria, facilitada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), en què el jutge ha acordat obrir diligències d'investigació després de la denúncia interposada per Fiscalia contra els responsables de l'Institut Geològic i Miner, del Ministeri de Medi Ambient i del Ministeri d'Indústria que van intervenir en la tramitació de la concessió d'explotació de tal projecte, així com contra la mercantil Escal UGS.
Respecte a l'administració, el jutge acorda prendre declaració com a imputats a les persones responsables de l'Institut Geològic i Miner que van emetre un informe a l'any 2007 en què han considerat apte l'emmagatzematge de gas: el coordinador de l'Institut, Jesús Gómez de las Heras; el director de Recursos Minerales Geoambiente, José A. Fernández; el director de Geología i Geofísica, L. Roberto Rodríguez; el director general José Pedro Calvo; i el director general de Política Energètica i de Mines del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, Jorge Sanz.
També prendrà declaració com a imputats, per la resolució del 2010 en què s'encarrega a Escal el projecte, al qual en aquell moment era el conseller tècnic de la Direcció General de Qualitat i Avaluació Ambiental, José Manuel Escanilla; al sotsdirector adjunt de la Subdirecció General d'Avaluació Mediambiental, Miguel Aymerich; a la directora general de Qualitat i Avaluació Ambiental, María Jesús Rodríguez; i a Antonio Hernández, que ha passat a Sanz en el seu càrrec.
Pel que fa a Escal, el jutge ha imputat el seu legal representant, així com els membres del Consell d'Administració: Recaredo Del Potro; Mohammad Jaffar; José Luis Martínez; Harold Philip; José Alfonso Nebera; Juan Cristóbal González; Ramón Jiménez; i Óscar Manuel Yunta.
Segons recull el jutge en la seua interlocutòria, amb data 26 de gener, el 31 de gener del 2006 la mercantil Escal va sol·licitar la concessió de l'explotació d'emmagatzematge subterrani de gas natural anomenat Castor. Com a conseqüència, el llavors director de Política Energètica va sol·licitar un informe a l'Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME), que ha estat emès el gener del 2007, i en ell reculava constància que l'estructura Castor s'entenia apta per a l'emmagatzematge de gas.
En vista d'este informe que va validar la viabilitat del projecte, el Consell de Ministres, a proposta de Sanz, va atorgar per Reial Decret la concessió d'explotació, habilitant així a Escal a utilitzar l'estructura subterrània Amposta d'acord amb els paràmetres de Planificació Energètica.
D'altra banda, es va dictar resolució de la Secretaria d'Estat de Canvi Climàtic en octubre del 2009 per la qual es va formular la preceptiva Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) favorable del projecte 'Alamacén subterrani de gas natural Amposta (permís Castor)'. En este període estava el PSOE en el Govern.
TERRATRÈMOLS, "QUE NO TÉ FONAMENT"
El juny del 2010 es va atorgar a Escal autorització administrativa i reconeixement de la utilitat pública de les instal·lacions i servicis necessaris per al desenvolupament del projecte. Per part seua, la mercantil, a la qual se li va exigir una anàlisi sobre el risc de sismes, ho va obviar i ha assenyalat que no veia raons per a incloure a l'Estudi d'Impacte Ambiental un estudi de freqüència d'activitat sísmica, i en relació amb l'augment de perill de terratrèmols ha assenyalat que "és una afirmació que no té fonament científic". "El que ha estat consentit per l'Administració", postil·la el jutge.
Amb estes respostes, el magistrat considera, tal com consta a l'informe de la Fiscalia, que Escal no sol no aporta cap estudi, sinó que "s'aparta de l'actuació responsable". "Realment l'Administració ambiental no plantejava si a Escal li semblava necessari o no incloure un estudi, sinó que li ha indicat que ho estudiés, i cal afegir que sorprèn extraordinàriament que l'òrgan ambiental acceptara esta observació sense instar el seu compliment".
A més, la mercantil --afegix el jutge-- no va paralitzar les activitats d'injecció de gas fins a concloure l'última fase d'injecció de gas matalàs, "fent cas omís de les diverses advertències efectuades directament per l'Observatori de l'Ebre".
EL PROJECTE
Les instal·lacions d'emmagatzematge de Castor van cessar la seva activitat de manera temporal el setembre de 2013 per ordre del Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme, després de l'activitat sísmica detectada a la zona, amb la finalitat de sol·licitar informació a l'Institut Geogràfic Nacional per a conèixer si els moviments estaven relacionats amb els treballs realitzats a la planta.
L'Institut Geogràfic Nacional va començar a detectar activitat sísmica el 5 de setembre de 2013 i ha iniciat un seguiment especial a causa de l'increment diari de l'activitat. Inicialment, la localització dels epicentres es va situar al voltant de la plataforma instal·lada per a executar el citat projecte i en el seu informe ha conclòs que existia una "relació directa" entre l'activitat de la planta Castor i els moviments.
Escal UGS, concessionària de l'explotació per a l'emmagatzematge subterrani de gas natural Castor, realitzava tasques que en el moment en el qual es van detectar moviments que se centraven en la injecció del gas matalàs, que s'usa per provar el correcte funcionament de la instal·lació.
