Defèn davant els periodistes que va ser "el projecte més rendible de la història de la Comunitat Valenciana"
VALÈNCIA, 18 May. (EUROPA PRESS) -
L'expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps ha negat aquest divendres en la seua declaració com a investigat davant la jutgessa que instrueix les presumptes irregularitats en la gestió de l'F1 a València que mai cap responsable de l'organització li va dir que el projecte fóra una ruïna i igualment ha negat que negociara amb el magnat de la competició, Bernie Ecclestone, els contractes.
Així ho ha manifestat l'excap del Govern valencià durant la seua compareixença com a investigat en el jutjat, en la qual s'ha desentès dels aspectes tècnics de la competició i ha descarregat en els treballadors la responsabilitat de les contractacions, segons ha pogut saber Europa Press.
En l'exterior, al final de la declaració, ha defès davant els mitjans que el Gran Premi de València és "el projecte més rendible de la història de la Comunitat Valenciana, sense cap dubte".
Durant la seua declaració davant la jutgessa que instrueix el cas, Camps ha respost a totes les parts presents i ha basat el seu testimoniatge a negar la comissió de qualsevol delicte o irregularitat. En aquest sentit, s'ha desentès completament de tots els aspectes tècnics de la competició i ha descarregat en els treballadors la responsabilitat de les contractacions.
A més, ha assegurat que mai ha parlat amb el magnat de l'F1 Bernie Ecclestone de contractes ni d'aspectes econòmics i que mantenia amb l'empresari una relació protocol·lària. En aquest punt, ha negat que mai ningú li haguera informat que l'F1 fóra inviable econòmicament o "ruïnosa", tal com va afirmar aquest passat dijous en la seua declaració l'expilot Jorge Martínez 'Aspar', qui va explicar que l'any 2009 ja va advertir a l'aleshores vicepresident del Govern valencià, Vicente Rambla, que organitzar el Gran Premi era "ruïnós" i generava moltes pèrdues.
Camps ha assegurat que ni els vicepresidents del seu govern Vicente Rambla i Gerardo Camps ni l'expilot Jorge Martínez 'Aspar', que va participar en l'organització del Gran Premi de Fórmula 1 de València amb l'empresa Valmor, ni la que fóra mà dreta en la negociació, Belén Reyero, li advertiren sobre la inviabilitat econòmica del Gran Premi. De fet, ha subratllat que Valmor era una empresa privada i les decisions d'aquesta societat respecte a l'organització de la carrera es prenien únicament en el si de l'empresa.
En aquest sentit, ha mantingut que no tenia tracte amb Reyero i ha negat que fóra amic d''Aspar'. La considerada com la seua mà dreta en aquestes gestions va declarar dimarts passat davant la jutgessa que va ser precisament Camps l'artífex del projecte i de la inclusió de l'empresa Valmor com a organitzadora de la prova.
De fet, un recent informe de la Udef entregat al jutjat reflecteix la intervenció directa de Camps en 2010 en les negociacions entre Formula One Administration i la Generalitat per al nou contracte, a partir de les instruccions que va donar a Reyero i mantenint reunions amb Ecclestone per a acordar les noves condicions del contracte, que es concreten en el canvi de nom de la prova a Gran Premi d'Espanya quan estiguera disponible, que el contracte entre APM i Valmor s'estendria fins el 2021 i que el cànon es mantindria fins el 2014 i, a partir d'ací, s'incrementaria anualment en funció de l'IPC d'EUA.
De fet, assenyala l'informe que a l'agost, malgrat ser període vacacional, Camps va estar abordant la nova estructura financera necessària per a assumir un contracte a llarg termini, i va plantejar dubtes sobre quan podrien aplicar el nou nom i les factures en tractar-se precisament d'un contracte a llarg termini.
Reyero trasllada a Ecclestone que estaven buscant la fórmula per a generar una nova estructura financera que li presentaria Camps en una reunió a Londres el 18 de novembre d'eixe 2010 i li transmet que té el compromís "personal" de l'aleshores president. Per a preparar eixa cita, l'11 de novembre la negociadora envia un correu a l'equip del magnat amb la finalitat de concertar un esmorzar.
Així mateix, en un altre correu va revelar que el president la cridava per a conéixer les dades d'entrades en 2010, a un mes de la competició, i quan "confidencialment" se sabia que eren dolentes i en els quals no coincidien les xifres reals i les oficials. Interrogat per aquestes afirmacions de Reyero, Camps ha negat que es falsejaren les dades de vendes d'entrades.
"NO SÉ PER QUÈ NO PODEM TINDRE F1 I CATALUNYA SÍ"
A la seua eixida de la Ciutat de la Justícia, l'excap del Consell ha lamentat que "algú va tallar l'F1" a València perquè "el projecte era a llarguíssim termini" i "Barcelona continua fent l'F1 i jo no sé per què els valencians no podem tindre F1 i Catalunya sí". Referent a açò, se li ha preguntat si haguera acabat sent rendible si no s'haguera "tallat" el projecte, al que l'expresident ha reivindicat: "És el projecte més rendible de la història de la Comunitat Valenciana, sense cap dubte" i ha afegit: "En 2008 ja ingressem en renda d'economia valenciana més de 400 milions".
No obstant açò, en el document de la UDEF s'arreplega un informe de balanç econòmic de l'F1 --datat al maig de 2012 i gener de 2013-- i elaborat per l'en eixa data i actualment director del Circuit, Gonzalo Gobert, on es xifra en 210 milions d'euros els pagats pel cànon i altres servicis en l'acumulat de set anys i unes pèrdues de 270 milions sense tindre en compte la inversió inicial.
En eixe informe, precisava que el coneixement de les xifres seria "perjudicial" per al president (Camps); que el cànon de València era com el de Bahrain, "però sense tants recursos"; que no es podia pagar més que Barcelona; que es mancava de recursos per a promoure la carrera; que no es podia pagar el cànon a temps" i suggeria lluitar perquè aquest Gran Premi és "únic, un dels millors del campionat"
DENÚNCIA DE COMPROMÍS
En opinió de Camps, l'organització del Gran Premi de València està en els jutjats perquè "un bon dia els senyors de Compromís van dir 'València no pot tindre F1 perquè no podem els valencians estar per damunt dels catalans, perquè si no el nostre projecte s'afona".
Així, ha insistit que Compromís "és conscient que com menys València i més Barcelona, els països catalans tenen més opcions de ser veritat". "Com menys Barcelona i més fort és València, Catalunya i la seua capacitat d'expansió cap al sud s'impedeix molt més", ha agregat.
TORRA TÉ EN EL SEU FULL DE RUTA ELS PAÏSOS CATALANS
Així, Camps ha denunciat que "qui ahir va jurar com a president de la Generalitat de Catalunya (Quim Torra), estic convençut que en el seu full de ruta està València perquè siga dels països catalans". "Com més fort és València més feble és l'independentisme català i com més fort és Navarra, l'independentisme basc menys força té, són gots comunicants", ha explicat.
ELS DINERS CAL "RECUPERAR-HO"
També se li ha preguntat a l'expresident valencià per què la F! "li ha costat 300 milions als valencians", al que ha respost que les institucions valencianes "han de recuperar-ho" perquè els urbanitzadors de les vies que van compondre el traçat del circuit del Gran Premi "han de pagar els carrers".
Sobre l'estat d'abandó en el qual es troba el circuit, l'expresident ha indicat que "si feren dos túnels no molt grans per davall de les vies del tren i comunicaren el passeig de l'Albereda i l'avinguda de França amb els dos carrers que van formar part del circuit urbà, que és la idea, en aquests moments aquests carrers estarien oberts al trànsit". "Aquest ajuntament ha abandonat la gent que viu allí", ha criticat.
