VALÈNCIA, 22 May. (EUROPA PRESS) -
Carlos Crespo, germà de l'expresident d'Emarsa i exvicepresident de la Diputació de València, Enrique Crespo, ha negat en el juí que s'ha celebrat contra ell haver blanquejat diners procedents d'Emarsa, i ha assegurat que els 350.000 euros que va ingressar en un compte d'Andorra, els tenia a casa seua, procedents de diner negre que després va declarar en l'amnistia fiscal del Govern. També ha negat que el seu germà li haguera lliurat algun capital procedent de les irregularitats en la gestió de la depuradora de Pinedo.
Carlos Crespo s'ha defensat així del delicte de blanqueig que se li atribuïx en una vista que ha quedat vista per a sentència, i en què totes les parts --ministeri fiscal, l'Advocacia de la Generalitat, l'Emshi (propietària d'Emarsa) i la defensa-- han elevat els seus escrits a definitius.
Així, la fiscal manté la petició dels quatre anys de presó per a Crespo i la multa dels 700.000 euros; mentre que l'Advocacia de la Generalitat i l'Emshi li reclamen tres anys i una multa de 350.000 euros. Per part seua, la defensa demana l'absolució per al seu representat en estimar que no ha quedat acreditat el delicte que se li atribuïx.
Abans de començar a declarar Crespo, el seu advocat ha aportat al tribunal jutjador una escriptura de compravenda d'una societat que li pertanyia al seu client, i unes declaracions complementàries de l'IRPF dels anys 2008, 09 i 2010. També ha renunciat que testificara el seu germà, Enrique Crespo. Precisament el lletrat ha aportat estes proves per a intentar acreditar que Crespo va aconseguir ingressos extres amb els quals va poder obrir el compte a Andorra.
Durant l'interrogatori, Carlos Crespo ha explicat que va obrir un compte a Andorra a l'any 2007 amb la intenció de comprar una segona residència, perquè li agrada molt l'esquí, i va considerar que era una "bona inversió". En un primer moment, ha exposat que va ingressar 60.000 euros, i ha dit que els diners els tenia en el seu habitatge.
Així, fins que al llarg de cinc mesos va arribar a ingressar en este compte, en què estava autoritzat el seu germà Enrique Crespo, 350.000 euros. Ha negat que fora el seu germà el que li donara els diners procedents de manera fraudulenta d'Emarsa, entitat sobre la qual ha afirmat que "mai" va saber res i a la qual no ha estat mai.
L'acusat ha defensat que va aconseguir estalviar estos diners a través de diferents operacions, com ara el cobrament pel lloguer de dos immobles; la venda d'una empresa d'informàtica en la qual eren dos socis; el seu sou a l'Ajuntament de Manises; i per tasques com a assessor fiscal. En concret, per la venda de l'empresa d'informàtica al seu soci, ha indicat que va rebre 120.000 euros, malgrat que en l'escriptura consta 1.500 euros i els beneficis anuals de la mateixa ascendien a uns 17.000 euros.
En relació amb les caixes de seguretat que tenia contractades, després de ser preguntat per què no va guardar els diners en les mateixes en lloc de tenir-lo amagat a casa, ha respost que perquè no li semblava segur i no li donava confiança. Amb tot, Crespo ha mantingut que és "innocent" i que en el juí "ha quedat clar" que no té res a veure amb Emarsa.
ARGUMENTS OPOSATS
La fiscal ha mantingut durant l'exposició de les seues conclusions definitives que este és un cas "típic" de blanqueig de capitals i ha assegurat que en la vista ha quedat provat que l'acusat mancava d'ingressos "nítids i blancs" per a poder haver ingressat 350.000 euros en un compte d'Andorra des del 27 de desembre del 2007 fins a octubre de l'any següent.
Dubta que poguera haver recollit tota esta quantitat de diners "ja que no ha aportat cap prova ni testimoni" sobre esta qüestió, i ha advocat perquè este s'ho va donar el seu germà, expresident d'Emarsa, procedent del desviament de quantitats milionàries a empreses fictícies. Sobre esta qüestió, posa en dubte que poguera rebre 120.000 euros del seu exsoci per l'empresa, malgrat que en l'escriptura consten 1.500 euros; i ha recordat que "ha canviat de versió" al llarg de la instrucció.
Tampoc entén que guardara els diners a casa seua malgrat tenir caixes de seguretat contractades en bancs, i que no destinara este capital a pagar el préstec hipotecari i els interessos que li estava generant el mateix. L'única explicació que la fiscal troba per a això és que "els diners no era seu quan ho va dipositar en el compte d'Andorra". Al costat d'això, ha argumentat que l'acusat complix la conducta típica del blanquejant de diners, "que obri un compte en un altre país i autoritza altres persones, realment propietàries" d'este capital.
Front a estos arguments, la defensa de Crespo ha qualificat d'"absurd" el pla criminal al qual ha al·ludit la fiscal, i ha assenyalat que no ha vist mai que s'autoritze al presumpte autor d'un delicte en un compte en la qual s'ingressen els fons procedents del mateix delicte.
També ha asseverat que no existix cap prova directa contra el seu representat, i ha postil·lat que "no basten pinzellades". Alhora, el lletrat ha afirmat que l'obtenció dels 350.000 euros és "perfectament explicable" a través de negocis de Crespo i de pagaments que hauria rebut en B, i ha negat que l'acusat haja canviat de versió durant la instrucció. Finalment, ha reprovat a les acusacions que el seu esforç per a demostrar la culpabilitat de Crespo ha estat "mínim".
El juí per este assumpte ha estat suspès el mes de març passat després que Fiscalia i la defensa de Crespo sol·licitaren que el procediment es remetera a Madrid a l'entendre que el nucli de l'acció s'hauria comès a Andorra. El tribunal va suspendre la vista per a deliberar, va decidir que els fets devien jutjar-se a València, i hui s'ha celebrat el juí.
