Casas demana modificar els mecanismes d'elecció de magistrats del TC

María Emilia Casas
EP
Actualizado: miércoles, 12 enero 2011 20:03

MADRID, 12 Ene. (EUROPA PRESS) -

La presidenta ixent del Tribunal Constitucional (TC), María Emilia Casas, ha utilitzat el seu últim discurs en el càrrec, durant la presa de possessió dels nous magistrats triats pel Senat, per a criticar l'ambient de crispació política entorn de les últimes decisions d'este òrgan i escridassar als parlamentaris per la seua tardança a realitzar la renovació del mateix. Ha afirmat que "si els procediments previstos pels reglaments de les Cambres no aconseguixen que es complisca la Constitució, caldrà modificar-los".

En presència dels ministres de Justícia i Presidència, Francisco Caamaño i Ramón Jáuregui; de la portaveu del PP en el Congrés, Soraya Sáenz de Santamaría, i dels més alts representants de la judicatura, la presidenta hi ha assenyalat que "sense atribuir culpes ni repartir responsabilitats" l'actual situació d'este òrgan suposa un "incompliment greu" de la Constitució, que exigix que els membres del tribunal es renoven per terceres parts cada tres anys.

Casas ha afegit que la legitimitat dels magistrats constitucionals "es veu entelada si les designacions no es duen a terme en el moment previst per la Constitució i queden enfangades per tot tipus de càbales i suposades negociacions polítiques dutes a terme al marge del Parlament".

Ha afirmat que cal celebrar la renovació parcial del tribunal després de l'entrada, amb tres anys de retard sobre el legalment establit, dels magistrats Francisco José Hernando, Adela Asúa, Luis Ignacio Ortega i Francisco Pérez dels Cobos. "La celebració, no obstant això, no és completa", segons Casas.

Així, Casas ha explicat que la renovació s'ha produït amb el major retard en la història d'este òrgan i encara està pendent pel Congrés la dels magistrats el mandat de la qual va concloure el passat novembre i la que cobrirà la vacant que va deixar la defunció en 2008 de Roberto García-Calbo.

Del difunt magistrat ha destacat el seu servici al tribunal i la seua passió per la vida. "La tristesa per la seua mort s'aprofundix davant de la constància que el Congrés dels Diputats no ha trobat el temps precís per a cobrir el seu vacant".

Esta circumstància irregular del tribunal també ha sigut posada de manifest pel nou president el funcions, Javier Delgado, el qual després de prendre el relleu Casas va declarar constituït el nou Tribunal Constitucional "deixant constància de l'anòmal de la seua situació".

DISCURS CRÍTIC I EMOTIU

La busca de consens en el Parlament no permet retardar sense límit les renovacions imposades per la Constitució, segons el parer de Casas, que s'ha despedit assenyalant que el discurs d'este dimecres marca un "Xaló" important en la seua vida. "Dotze anys són molts i els he viscut intensament, no els canviaria per res. Ací els deixe però els portaré sempre en la memòria" hi ha assenyalat en una part del seu discurs en què la seua veu ha sonat notablement congost per l'emotiu de la situació.

També s'ha referit la presidenta ixent a la independència dels magistrats d'este òrgan, dels que ha dit que es troben sols abans la seua ciència i la seua consciència. "No representem a ningú, ni a l'òrgan que ens ha triat, ni a la força parlamentària que va prendre la iniciativa de proposar el nostre nom com a candidat, ni al lloc on vam nàixer o on hem desenrotllat la vida professional", ha afegit.

PRESÈNCIA DE LÓPEZ

En l'acte van estar presents, a més dels ministres i portaveus abans assenyalats, el president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ)i del Tribunal Suprem, Carlos Dívar; el fiscal general de l'Estat, Cándido Conde-Pumpido president de l'Audiència Nacional, Ángel Juanes, la pràctica totalitat de vocals de l'òrgan de govern dels jutges i altres representants de la judicatura.

En l'acte d'este dimarts ha destacat igualment la presència del magistrat de l'Audiència Nacional Enrique López, que aspira a ser designat magistrat del TC a proposta del PP. Esta candidatura constituïx actualment el major escull a l'hora de desbloquejar les renovacions en el Congrés per la negativa del PSOE a acceptar la proposta.

ESTATUT

Casas també ha dedicat unes paraules al recurs presentat contra l'Estatut català, criticant "el grau de crispació" que ha rodejat a este procediment, i ha afegit que ha pogut demostrar-se que el TC pot enjudiciar totes les lleis, "la qual cosa no resta un àpex d'interés al debat obert sobre la conveniència de reintroduir la figura del control previ de constitucionalitat per al cas específic de les normes que seran sotmeses a referèndum".

Ha reconegut que esta sentència està sotmesa, com totes les resolucions del tribunal, a la crítica, si bé "raó distinta és si la crítica (...) s'esgota en un mer improperi o en una desqualificació global contra la sentència o el tribunal que l'ha pronunciat".

A este respecte hi ha assenyalat, sense citar a ningú en concret, que "convindria que quan una persona, en l'exercici del seu càrrec públic, realitza declaracions ho faça amb mesura i el respecte institucional que ella mateixa mereix". De la mateixa manera, ha criticat l'ús abusiu de la figura de la recusació dels magistrats constitucionals, com el que es va donar en la tramitació de la causa de l'Estatut.

INCLÚS HI HA POQUES DONES

María Emilia Casas ha lloat la labor dels tres magistrats que junt amb ella hui abandonen el tribunal constitucional (Vicente Conde, Jorge Rodrígez-Zapata i Guillermo Jiménez), i s'ha congratulat de la incorporació de la magistrada Asuá, la quarta dona que exercix el càrrec d'un total de 49 magistrats que ha tingut este tribunal en la seua història. "Esta dada hauria de ser motiu de reflexió", ha afegit.

En el seu balanç, Casas ha destacat que des de juny del 2004 el TC ha enjudiciat 156 lleis de Corts Generals i altres normes amb rang de llei de l'Estat i 126 lleis i altres disposicions legals de les comunitats autònomes. Així mateix, ha indicat que "el tribunal ha dedicat una atenció constant a mantindre l'equilibri constitucional de l'Estat de les autonomies" dissenyat en la Carta Magna.

col.labora la Conselleria de Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana amb una subvenció de 31.999,98 € para el foment de valencià