MADRID, 28 May. (EUROPA PRESS) -
La Comissió Permanent del CGPJ (CGPJ) ha acordat aquest dilluns en sessió extraordinària que no permetrà al jutge del cas Gürtel en l'Audiència Nacional, José Ricardo de Prada, assistir com demanava a les vistes de presó que se'n van a celebrar al llarg de la jornada respecte dels 16 dels condemnats en el cas, perquè entén que "no procedeix en Dret".
La decisió es basa en un informe dels Òrgans Tècnics del Consell, en el qual es recorda que De Prada es troba en la situació administrativa de servicis especials en la Carrera Judicial des del passat 23 d'abril i mentre exercisca el càrrec de magistrat del Mecanisme Residual davant els tribunals internacionals de Nacions Unides, i que el passat 26 d'abril va quedar habilitat per la Comissió Permanent per a la deliberació, redacció i firma de la sentència, en la vista de la qual havia intervingut amb anterioritat a passar a aquesta situació administrativa.
Eixa habilitació, afig l'escrit, "es va sustentar en el que ordena l'article 256 de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ)", que estableix que quan un jutge o magistrat siga traslladat o jubilat "deliberarà, votarà, redactarà i firmarà les sentències, si és procedent, en els plets a la vista dels quals haguera assistit i que encara no s'hagueren decidit".
"En definitiva, l'habilitació del magistrat en la deliberació i decisió d'assumptes en el tribunal en el qual té la seua plaça reservada mentre es trobe en servicis especials no ho és per a poder participar en qualsevol dels assumptes de l'òrgan judicial, ni en les diferents incidències que sorgisquen pel que fa a alguna de les causes en les quals prèviament va intervenir, sinó, exclusivament, en les actuacions per a les quals l'ordenament jurídic preestablisca la seua intervenció", assenyalen els òrgans tècnics.
D'acord amb l'article 256 de la LOPJ, eixes actuacions són les relacionades amb la deliberació, votació, redacció i firma de la sentència, "però no contempla aquella ni cap altra llei una sort d'autorització 'ancora' o 'ad hominem' per a mantindre la seua funció en un tribunal al que, com a conseqüència de la seua situació administrativa diferent a la de servici actiu en la Carrera Judicial, de present no pertany, i per a participar en la resolució de qüestions deduïdes amb posterioritat al seu cessament".
"L'habilitació per a ser cridat la vista que haja de decidir sobre el canvi de la situació personal dels acusats en el procés en el qual va quedar habilitat per a deliberar i firmar la sentència, com qualssevol altres incidents processals que a continuació pogueren produir-se, ho seria per a intervenir en una actuació processal per a la qual manca de jurisdicció", diu l'informe.
En aquest sentit, concreta que el magistrat no es troba en servici actiu en la Carrera Judicial, "ni existeix raó legal alguna per a la persistència en la funció que sol·licita, i constituiria una composició arbitrària d'aquell tribunal, constituït de manera especial i al cas", diu l'informe, que afig que aquest "podria incórrer en un supòsit de nul·litat de ple dret".
Quant a la sol·licitud de ser habilitat per a resoldre les eventuals peticions d'aclariment o rectificació de la sentència, els òrgans tècnics subratllen que l'objecte d'aquest és rectificar els errors en els quals la sentència ha incorregut "sense alterar el fons de la mateixa" i que l'article 267 de la LOPJ estableix que hauran de ser resoltes "per l'òrgan jurisdiccional", sense al·lusió alguna al concret titular d'aquest òrgan.
A més, la doctrina del Tribunal Constitucional que permet el recurs d'aclariment ho fa respecte a aquelles qüestions "que deriven necessàriament de la fonamentació jurídica de la sentència", la qual cosa concedeix a l'aclariment un contingut molt limitat que permet que es practique per qualsevol que siga el titular de l'òrgan jurisdiccional en el moment en què se sol·licite.
Finalment, l'informe assenyala que és doctrina del Consell General del Poder Judicial, des de l'acord del Ple de 17 de març de 1997, que l'aclariment de sentència "produeix una vinculació objectiva que atén l'òrgan jurisdiccional que va dictar la sentència l'aclariment de la qual se sol·licita, i no subjectiva, açò és, a la mateixa persona que la va dictar, raó per la qual no és necessària per a aquesta operació la identitat de les persones que van compondre el tribunal".
Per tot açò, la Comissió Permanent ha acordat traslladar a José Ricardo de Prada que "no procedeix en Dret l'habilitació per a integrar el tribunal que haja de conéixer de les pretensions que, si escau, es deduïsquen en la peça de situació personal dels acusats en el PA 5/2015 de la Secció Segona de la Sala penal de l'Audiència Nacional, ni per a rectificar o aclarir la Sentència dictada en aquella causa".
L'acord ha sigut aprovat amb el vot de qualitat del president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, després que la votació haja llançat un empat a quatre. Han votat a favor, a més de Lesmes, els vocals Juan Martínez Moya, Juan Manuel Fernández i José María Macías; mentre que s'han pronunciat en contra els vocals Fernando Grande-Marlaska, Rafael Mozo, Concepción Sáez i Pilar Sepúlveda.
La resolució comptarà amb dos vots particulars: u discrepant de Rafael Mozo i Concepción Sáenz i un altre concurrent de Juan Martínez Moya i José María Macías.
