La Comunitat és la tercera autonomia amb major ràtio de diputats per habitant, a raó de 50.553,9 ciutadans per senyoria
VALÈNCIA, 27 Ene. (EUROPA PRESS) -
El Consell Jurídic Consultiu (CJC) ha publicat un dictamen en relació amb la proposta de reducció del nombre de diputats en les Corts Valencianes de 99 a 79 --postulat pel president Fabra i secundat pel grup popular-- per raons d'austeritat, per la qual estima que es pot aconseguir l'esmentat objectiu mitjançant la substitució del sistema retributiu dels parlamentaris per "un altre tipus de remuneració menys onerosa".
En concret, posa com a exemple la modificació feta a Castella-la Manxa, on els diputats "sol tindran dret a percebre un sou quan desenvolupen les seues responsabilitats parlamentàries en règim de dedicació exclusiva". En cas contrari, "percebran assistències per la concurrència efectiva a les sessions dels òrgans col·legiats dels quals formin part", sense perjudici de les indemnitzacions per despeses derivades de les seues funcions representatives.
Com a argument, també indica que no faria falta reformar l'estatut i que n'hi hauria prou amb modificar el Reglament de les Corts Valencianes.
El document ha estat elaborat amb motiu de la consulta de formulada per la comissió d'estudi sobre la reforma de l'estatut de les Corts --de la qual es va absentar l'oposició-- tant per a reduir el nombre de diputats, com l'elecció d'almenys d'un terç d'ells de manera directa i la reconsideració de la figura de l'aforat.
Pel que fa a l'objectiu d'aconseguir major austeritat en la Cambra a costa de la reducció del nombre d'escons ocupats, l'òrgan consultiu analitza esta proposta des de la comparació amb altres comunitats i des del principi constitucional de proporcionalitat.
En el cas comparatiu, la Comunitat ocupa el tercer lloc en la ràtio de diputats per habitant, a raó de 50.553,9 ciutadans per senyoria, sento la mitjana de 38.400,1. En el cas que es portés a terme la reforma, quedaria amb una ràtio de 63.352,4 habitants per diputat. Per tant, "no es considera excessiu" el número actual de parlamentaris en les Corts.
Pel que fa a la proporcionalitat, el CJC ha realitzat dos simulacions a partir dels resultats de les eleccions de 2011. El resultat mostra que en passar de 99 a 79 escons "no queda conculcat el principi de proporcionalitat".
"VAGUETAT"
El CJC, en relació amb l'elecció directa d'un terç dels diputats, advertix que la consulta s'efectua "amb una certa vaguetat". Així, argumenta que "no es determina la manera i forma que es pensa si la manera i forma" que es pensa portar a terme esta modificació.
Entre d'altres punts, "no es concreta" si l'elecció d'un terç de diputats es calcularà sobre el nombre de parlamentaris que corresponen com a mínim a cada província, d'acord a la legalitat vigent; com es repartirà el terç de diputats per cada Junta Electoral de Zona; si es garantirà un mínim d'un diputat per Junta Electoral; o com es repartiran els dos terços restants.
"POLÍTICA DE PROXIMITAT"
El CJC indica que la proposta "afavoriria l'anomenada política de proximitat" entre electors i electes. Tot i això, segons la proposta que es faça, es planteja el problema derivat de la necessitat que les candidatures tinguen una composició equilibrada entre dones i homes.
A més, advertix que si no s'establiren modulacions, els partits minoritaris "tindrien dificultats" per a aconseguir una quota de representació per Junta Electoral. "Esta desproporció determinaria una eventual inconstitucionalitat de la proposta", en relació amb l'article 152 de la Carta Magna, relatiu al principi de proporcionalitat.
CAPACITAT
Pel que fa a la proposta de reconsideració de la figura de l'aforat, el CJC assenyala que es tracta d'una garantia parlamentària per a exercir "adequadament" les seues funcions. En este sentit, afegix que, en la mesura que comporta l'alteració de les regles generals de competència dels òrgans jurisdiccionals, "no suposa una excepció de la responsabilitat penal, ni una sostracció de les normes penals".
L'òrgan consultiu, tot i això, assenyala que "res obsta, des del punt de vista jurídic, a la seua supressió, tractant-se d'una opció política legislativa tan legítima com el seu manteniment".
