Destaca que la seua actuació davant de Medi Ambient va facilitar que les ONG s'inclogueren en el grup amb accés gratuït a la Justícia
MADRID, 26 Feb. (EUROPA PRESS) -
El Defensor del Poble va actuar en 2014 per a evitar els riscos associats als projectes de fractura hidràulica, també conegut com a fracking, una tècnica per a l'exploració i explotació d'hidrocarburs i va desestimar la sol·licitud d'una associació ecologista d'interposició de recurs d'inconstitucionalitat contra el Reial Decret de mesures urgents en relació amb el sistema gasista i la titularitat de centrals nuclears a partir del tancament del magatzem de gas de Castor, davant de les costes de Vinaròs (Castelló), tot i que reconeix que l'avaluació d'impacte ambiental del projecte "hauria estat insuficient".
En concret, sobre el fracking, va fer un suggeriment al Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient respecte a la difusió de la informació ambiental i ha iniciat una actuació amb el Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme sobre el permís d'investigació per al sondeig de Luena, a Cantàbria i Burgos, per conèixer les mesures que eviten els riscos associats al fracking. També ha reclamat al departament que dirigix José Manuel Soria més informació sobre la tècnica i la seua aportació al sistema energètic espanyol.
L'informe que recull l'activitat de 2014 en la institució que dirigix Soledad Becerril reflectix que la feina d'esta tècnica a Espanya i a la resta dels països de la Unió Europea "ha generat un debat fonamentalment referit als seus efectes ambientals".
Entre els possibles efectes, el Defensor es referix, entre d'altres, al volum d'aigua necessària per a la fractura; la presència de substàncies tòxiques en els fluids d'injecció --inclòs el metà i substàncies radioactives--; la no recuperació dels fluids d'injecció que contaminen les aigües subterrànies i el terra; la sismicitat induïda per la fractura horitzontal, i la contaminació atmosfèrica per emissions incontrolades de metà.
En la seua valoració, apunta que els percentatges de recuperació del fluid d'injecció són característics d'esta tècnica i "poden justificar un tractament normatiu diferent" del qual s'aplica a les tècniques convencionals per a exploració i explotació d'hidrocarburs.
Estes possibles repercussions han portat a alguns territoris, com els estats de Pennsilvània i Nova York (Estats Units), Québec (el Canadà) o Sud-àfrica a aprovar moratòries i a altres països, com França i Romania, a la seua prohibició.
L'informe anual del Defensor considera que la informació aportada fins ara sobre la tècnica "no ha estat suficient", sobretot pel que fa a les substàncies que formen part dels fluids d'injecció, el volum de recursos hídrics necessaris, el percentatge de líquid d'injecció que es recupera i les substàncies radioactives.
Alhora, estima que "tampoc és concloent" la informació sobre l'aportació al sector energètic que suposa a Espanya l'explotació de gas no convencional mitjançant la feina de fractura hidràulica.
NOVA INFORMACIÓ
Per esta raó, ha sol·licitat al Ministeri d'Indústria que remeta nova informació sobre les solucions tècniques per a evitar impactes "específics i no desitjats" derivats del fracking, de manera que, aplicant-les, el risc de contaminació resulte equiparable al qual deriva de tècniques convencionals d'explotació d'hidrocarburs o d'altres tècniques que generen riscos comparables.
A més, reclama a este departament conèixer si hi ha estudis concloents sobre la incidència positiva i significativa en el model energètic nacional, i del nombre de permisos concedits o en tràmit".
"Sembla indefugible que es valore i motive l'autorització del fracking, ponderant seriosament els riscos ambientals i els efectes en la salut i seguretat de les persones", manifesta la institució.
PROJECTE CASTOR, AVALUACIÓ AMBIENTAL DEFICIENT
El Defensor ha desestimat la sol·licitud d'una associació ecologista d'interposició de recurs d'inconstitucionalitat contra el Reial decret de mesures urgents en relació amb el sistema gasista i la titularitat de centrals nuclears a partir del tancament del magatzem de gas de Castor, tot i que reconeix que l'avaluació d'impacte ambiental del projecte "hauria estat insuficient".
En este sentit, la institució ha considerat que com el recurs havia estat ja presentat per altres subjectes legitimats per a això, "semblava aconsellable la seua inhibició, per no resultar imprescindible per a complir adequadament la missió de la institució de garantir els drets fonamentals i les llibertats públiques".
A més, subratlla que respecte al projecte de gas de Castor hi ha hagut actuacions instades com els Síndic de Greuges de Catalunya i de la Comunitat Valenciana (l'equivalent al Defensor del Poble en estes comunitats autònomes) que, tot i això no van poder desenvolupar-se a l'haver iniciat el Ministeri Fiscal diligències per possibles delictes.
Estes reclamacions es referien que es podia estar "traient sobre les espatlles del sistema gasista" les conseqüències de la iniciativa, l'explotació i la posterior renúncia al magatzem de gas, que ha comptat amb la cobertura jurídica de l'Administració General de l'Estat. També reconeix que "l'avaluació ambiental del projecte hauria estat deficient".
Respecte a este cas, apunta que el gener del 2015 el Ministeri Fiscal ha indicat al Defensor del Poble que la Fiscalia Provincial de Castelló ha obert el 4 d'octubre de 2013 les diligències d'investigació penal, perquè considera que els múltiples moviments sísmics registrats al sud de la província de Tarragona i al nord de la província de Castelló "per si de cas podien estar relacionats amb les activitats en la plataforma marítima i en el magatzem submarí de gas". Per esta raó, la Fiscalia Provincial de Castelló va formular denuncia per estos fets davant del jutjat d'instrucció Degà de Vinaròs.
