Els rectors valoren un sistema que augmenta els estudiants però reclamen més beques i tornar a taxes d'abans de la crisi
VALÈNCIA, 15 Abr. (EUROPA PRESS) -
Els préstecs que posarà en marxa la Generalitat Valenciana per a finançar el pagament d'estudis universitaris en condicions preferents tindrà un import equivalent al preu de la matrícula de la titulació elegida, amb un màxim de 1.500 euros per alumne i any per als graus i de 2.750 euros en el cas dels màsters.
Això suposa que les quantitats màximes que es poden concedir mitjançant esta fórmula seran de 6.000 euros per a un grau de quatre anys de durada; 7.500 per als de cinc anys i de 9.000 per als de sis. Els postgraus d'un any tindran una dotació de fins a 2.750 euros i els de dos anys arribaran als 5.500.
Així s'ha detallat durant l'acte de la firma del conveni entre el Consell i les entitats bancàries que, de moment, participen en esta iniciativa --que continua oberta per a la incorporació d'altres que puguen estar interessades--: SabadellCAM, BBVA, La Caixa i el Grup Cooperatiu Cajamar. A l'acord també apareixen com a subscriptors l'Institut Valencià de Finances (IVF) i la pròpia Generalitat per mitjà de la Fundació per al Foment de l'Educació Superior de la Comunitat Valenciana (entitat en què s'ha reconvertit l'antiga Fundació VIU).
A l'acte, celebrat al Palau de la Generalitat, han assistit el 'president', Alberto Fabra; els consellers d'Educació i Hisenda, María José Català i Juan Carlos Moragues; representants de les diverses entitats financeres, que han coincidit a subratllar la seua "implicació" amb la Comunitat Valenciana i el seu desig de desenvolupar la responsabilitat social corporativa; el director general d'Universitats, José Miguel Saval, i els rectors de la Universitat de València i la Miguel Hernández d'Elx, Esteban Morcillo i Jesús Tadeo, entre d'altres.
L'import del préstec matrícula es disposarà durant el període dels estudis, durant el qual haurà carència d'amortització de capital i només es pagaran interessos. Una vegada conclós este temps de carència, el termini de devolució del préstec serà de quatre anys per als graus i de fins a tres anys en els postgraus. El tipus d'interés anual fix és del 6 per cent --mai superior-- i les liquidacions seran mensuals.
Només es permetrà tenir vigent per estudiant un préstec, als quals les entitats no podran aplicar comissions ni d'obertura ni d'estudis i la cancel·lació anticipada també estarà lliure de despeses. Per a sol·licitar el crèdit, s'oferirà la garantia personal i solidària de l'estudiant i d'un cotitular (pares, familiars o tutor) amb ingressos.
Segons l'acord, la Fundació per al Foment de l'Educació Superior mantindrà en cada banc un dipòsit, per un import igual al 4 per cent del risc viu dels préstecs matrícula concedits (és a dir, per la partida que aporte per cada entitat).
Fins a menys de tres quotes impagades, el banc detraurà l'import del dipòsit i si s'acumulen més de tres abonaments impagats, la fundació abonarà el 85 per cent del risc viu, mentre que el banc assumix el 15 per cent.
Tot i això, Saval s'ha mostrat convençut que l'índex de morositat en esta fórmula serà gairebé inexistent per la facilitats que es brinden. Alhora, ha comentat que, tot i que no hi ha fixada una previsió de beneficiaris, l'"univers potencial" podria rondar les 100.000 persones, resultants de restar a la població universitària aquells que ja disposen d'una beca.
En este punt, el director general ha recordat que els préstecs matrícula poden resultar útils per a aquelles persones que es queden fora dels requisits fixats pel Ministeri d'Educació i la Generalitat per a obtenir una beca o per als estudiants que, encara gaudint d'una la perden momentàniament un any en suspendre alguna matèria més de les permeses. De la mateixa manera, poden servir-se d'este programa aquells que desitgen augmentar la seua formació amb un postgrau.
PASSOS DE LA SOL·LICITUD
El funcionament del préstec és el següent: l'alumne, en matricular-se, podrà elegir una de les entitats financeres amb les quals hi ha acord de col·laboració. Les cinc universitats públiques remetran a la Fundació la informació dels estudiants que han sol·licitat acollir-se a esta via i es remetrà a cada banc un llistat amb els estudiants que li sol·liciten un préstec matrícula. Aleshores, el banc es posarà en contacte amb els estudiants i els sol·licitarà que acudisquen presentant determinada documentació.
La documentació sol·licitada serà "la mínima possible" i el banc informarà els estudiants i la Fundació de la concessió del préstec matrícula. Finalment, l'entitat financera transferirà anualment l'import total dels préstecs matrícula d'enguany a la fundació, qui al seu torn, l'abonarà a les universitats.
Alberto Fabra ha remarcat que es tracta d'una "iniciativa pionera a Espanya que diu molt de l'ànsia per millorar" de la Comunitat i que se suma a altres iniciatives d'"aposta per la formació i el talent, com multiplicar per huit l'aportació a beques".
El cap del Consell ha agraït la seua "sensibilitat" als bancs participants per oferir estes "condicions preferents, que ja ens agradarien per a les nostres hipoteques, ha fet broma, i alhora ha subratllat la importància de l'educació per a incrementar les possibilitats d'ocupabilitat dels joves.
Per la seua banda, el rector de la UV, Esteban Morcillo, en funcions hui de representant de la Conferència de rectors de les universitats públiques valencianes, ha considerat "positiva" i ha donat la "benvinguda" a una proposta que permet que hi haja més universitaris en el sistema públic.
INICIATIVA "COMPLEMENTÀRIA, NO ALTERNATIVA"
Tot i això, ha precisat que este acord "no es tracta d'un sistema alternatiu a les beques, sinó d'una cosa complementària" i ha recalcat que els rectors "no poden més que seguir demanant tornar a unes taxes universitàries d'abans de la crisi, ja que la pujada en els dos cursos anteriors representen, sumades, més del 40 per cent en primera matrícula, i els preus dels màsters, sobretot els no profesionalitzants, són molt cars".
En la mateixa línia, ha reclamat que s'insistisca a l'"esforç en les beques --com ja estan fent les pròpies universitats-- amb la finalitat que es faça realitat que cap estudiant es quede fora del sistema per causes econòmiques".
