La Cambra va aprovar en 2017 una proposició no de llei que demanava també retirar les ajudes públiques a la Fundació Francisco Franco
MADRID, 18 Jun. (EUROPA PRESS) -
El Govern d'Espanya vol donar compliment a l'acord del Congrés dels Diputats que va demanar traure les restes de Franco de la Vall dels Caiguts, atés que el dictador no va morir en la Guerra Civil ni va ser represaliat posteriorment, sinó que va morir de manera natural als 82 anys.
Així ho ha avançat aquest dilluns la vicepresidenta de l'Executiu, Carmen Calvo, en declaracions als mitjans de comunicació abans d'assistir a la reunió de l'Executiva Federal del PSOE que estudiarà instar el Govern a fer seua una proposició de llei presentada pels socialistes a la fi de l'any passat, i que l'Executiu anterior de Mariano Rajoy va vetar perquè estimava que augmentava el crèdit pressupostari en més de 200 milions d'euros.
La vicepresidenta ha assenyalat que és intenció del Govern impulsar una millora de l'actual Llei de Memòria Històrica "en els termes" en què el PSOE la va proposar com a grup parlamentari. "Donarem compliment al que el Congrés ja va decidir que es fera", ha assegurat, referint-se a una proposició no de llei --és a dir, no jurídicament vinculant-- aprovada al maig de 2017 i que va ser la base de la proposició de llei registrada posteriorment pel PSOE.
Calvo ha assenyalat que el Govern "va a intentar parlar amb tots" els partits per a impulsar aquesta reforma de la Llei de Memòria Històrica, encara que ha insistit que, en aquest tema en concret, ja hi ha un acord de la Cambra baixa sobre el que hauria de fer-se.
ÚNICA ABSTENCIÓ DE PP I ERC
L'acord al que es refereix la vicepresidenta data de l'11 de maig de 2017, quan el Ple del Congrés va aprovar una proposició no de llei del PSOE que instava el Govern a ampliar la Llei de Memòria Històrica per a, entre altres coses, exhumar les restes del dictador Francisco Franco de la Vall dels Caiguts. La iniciativa va tirar endavant amb l'única abstenció del PP i ERC.
El Congrés també va demanar convertir la Vall dels Caiguts en un lloc per a la cultura de la reconciliació i la memòria col·lectiva democràtica, que servisca per a dignificar i reconéixer les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura. Així, va sol·licitar també exhumar el cadàver de José Antonio Primo de Rivera, fundador de Falange, per a traure-ho de l'altar major de la basílica i traslladar-ho a un lloc "no preeminent" del temple situat al costat de l'Escorial, atés que ell, a diferència de Franco, va ser executat en l'inici de la Guerra Civil.
Una altra de les propostes que va aprovar el Congrés va ser excloure tot tipus de subvenció o ajuda pública a qualsevol organització o entitat que enaltisca o defenga Franco, la seua dictadura, el nazisme, la xenofòbia o qualsevol expressió vexatòria per a les víctimes.
Urgia també el Govern a crear una Comissió de la Veritat, com va recomanar Nacions Unides, per a determinar la veritat sobre les violacions dels drets humans durant la Guerra Civil i la dictadura, sobretot les desaparicions forçades.
El Congrés també va sol·licitar estudiar la nul·litat de les condemnes dictades pels tribunals penals franquistes contra els qui van defendre la legalitat republicana i va reclamar establir l'11 de novembre, Dia Europeu de les Víctimes del Feixisme, com a dia de record i homenatge a les del franquisme, així com fomentar incloure la memòria històrica en els continguts educatius.
Per a revitalitzar la Llei de Memòria, va exigir reprendre les polítiques públiques en aquesta matèria amb la seua corresponent dotació econòmica, tornar a expedir declaracions de reparació a les víctimes i constatar, si escau, la il·legitimitat de les sentències emanades dels tribunals il·legítims del franquisme.
FOSSES I BANCS D'ADN
També va reclamar al Govern que assumisca, en col·laboració amb la resta d'administracions i associacions, les actuacions necessàries per a localitzar i exhumar fosses comunes i donar un enterrament digne als seus ocupants. En aquest punt, la Cambra va defendre la creació urgent de Bancs d'ADN, tenint en compte l'avançada edat dels familiars dels desapareguts.
La retirada de símbols i monuments franquistes, l'obertura de tots els arxius institucionals amb informació sobre la repressió i un cens de les infraestructures i obres realitzades pels represaliats sotmesos a treballs forçats on han de col·locar-se plaques en el seu honor, també figuren en la iniciativa aprovada.
Tots aquests punts van ser posteriorment inclosos en la proposició de llei que el PSOE va registrar enguany en el Congrés, i la tramitació de la qual va paralitzar el veto del Govern de Rajoy.
