MADRID, 21 Sep. (EUROPA PRESS) -
El Ministeri de l'Interior ha traslladat aquest divendres a les forces i cossos de seguretat de l'Estat una instrucció per mirar de dificultar la venda de precursors d'explosius, les substàncies que moltes vegades es poden comprar a botigues i comerços i que, barrejades amb diferents components, poden ser utilitzades amb finalitats terroristes.
Es tracta d'un dels buits legals detectats pel departament de l'exministre Juan Ignacio Zoido. Després de l'explosió de la casa-laboratori d'Alcanar (Tarragona) utilitzada per la cèl·lula gihadista que va atemptar a Catalunya l'agost del 2017, el Ministeri de l'Interior va proposar reforçar aquests controls en diferents fòrums policials i polítics, com és el cas del Pacte Antigihadista i les reunions de ministres europeus.
El Departament que dirigeix Fernando Grande-Marlaska ha elaborat una instrucció interna i un pla anual amb els quals pretén extremar la vigilància i inspecció sobre les empreses que comercialitzen aquests productes --que inclou farmàcies, ferreteries o botigues de jardineria-- per augmentar la col·laboració en la detecció i identificació de compradors sospitosos, segons ha avançat el diari 'El País'.
Fonts d'Interior han explicat a Europa Press que la instrucció s'ha remès aquest divendres al matí tant a la Policia Nacional com a la Guàrdia Civil, i ha sigut traslladada també de la mateixa a les delegacions i subdelegacions del Govern de l'Estat. En aquesta ordre hi ha participat el Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO).
D'ara endavant, els comerços que subministren al públic productes com l'acetona, l'àcid sulfúric o alguns nitrats hauran de registrar el nom i les dades d'identificació del comprador. Interior també contempla presentar una campanya informativa, especialment en el xicotet i mitjà comerç. Els experts de la lluita antiterrorista demanden aquest tipus de mesures davant la proliferació de vídeos tutorials per a la fabricació d'artefactes explosius 'propietaris'.
REUNIÓ DEL G-6
Espanya es va comprometre el 16 d'octubre del 2017 en el G-6 de ministres de l'Interior --amb França, el Regne Unit, Alemanya, Itàlia i Polònia-- a impulsar normes per establir més control dels precursors d'explosius, així com millorar l'accés a les dades de les comunicacions mantenint l'equilibri entre privadesa i seguretat. En aquella reunió va estar-hi representada la Unió Europea i va participar-hi el ministre de l'Interior del Regne del Marroc.
En la roda de premsa, Juan Ignacio Zoido va posar l'accent en la necessitat d'intensificar les mesures de control dels precursors d'explosius, i va apostar per tenir una relació més estreta entre comerciants i autoritats a fi de "detectar" les transaccions de determinats productes "que puguen resultar sospitoses".
L'aleshores ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, va insistir en aquestes mesures en la reunió del Pacte Antigihadista celebrada el 27 de desembre amb representants dels partits polítics. En aquest fòrum es va anunciar una bateria de mesures per millorar el control en fronteres amb canvis en la llei d'estrangeria que "eviten buits legals com el que va impedir la repatriació després d'eixir de la presó de Castelló de l'imam de Ripoll", cervell dels atemptats a l'agost a Catalunya.
Entre les onze mesures legislatives i la "nova" instrucció de la Secretaria d'Estat es va incloure la creació d'un registre documental de les persones físiques o jurídiques que lloguen habitatges o vehicles de motor, així com millorar el control sobre la distribució de bombones de butà i altres elements potencialment perillosos, amb especial atenció perquè el "tràfic il·lícit no financi activitats terroristes".
Encara que sense citar-ho explícitament, Zoido es va referir a diferents qüestions estudiades pel CITCO per millorar l'eficàcia de la lluita antiterrorista després de l'atemptat a Catalunya, on es van llogar diversos furgonetes i es va utilitzar la casa d'Alcanar com a laboratori per fabricar el TATP (o 'mare de Satanàs'), utilitzant a més bombones de butà.
Interior va advocar aleshores per un "reforçament" de mesures de control que afectaven més qüestions com els anomenats ministres de culte de les confessions religioses inscrites en el Registre d'Entitats Religioses.
