Una anciana que va utilitzar el refugi: "No desitge res més que que no servisca per al mateix"
VALÈNCIA, 13 Abr. (EUROPA PRESS) -
L'Ajuntament de València ha reobert hui el refugi antiaeri del carrer Serrans, un dels primers a construir-se en 1937, que posseïx una ubicació i característiques que ho fan "únic" pel que fa a la resta de refugis, com la presència de cartel·les per als utensilis o el sistema de ventilació, que encara es conserva, i compta amb 105 metres quadrats i capacitat per a 400 persones.
La reobertura del refugi, al que es podrà accedir a partir d'aquest divendres a les 19.00, ha sigut presentada aquest divendres en roda de premsa per la regidora de Cultura de l'Ajuntament de València, Gloria Tello, l'arqueòloga que ha coordinat la reconstrucció, Pepa Pascual, i una dona que ho va utilitzar, Paquita, que ha explicat que la primera vegada que ho va utilitzar, als 12 anys, tenia "molta por" i que no desitja res més que "que no servisca per al mateix".
El refugi, construït el 22 de juny de 1937 per la Junta de Defensa Passiva, ha sigut qualificat per Tello com a "únic" a causa de les seues característiques, entre les quals destaquen la presència de cartel·les per a poder posar utensilis, els bancs adossats a les parets, així com la conservació de les reixetes de ventilació i la instal·lació elèctrica.
En aquest sentit, també manté la seua part aèria per damunt del nivell del sòl, la qual cosa ha permès que es conserve el rètol original que diu 'Refugi' amb tipografia art Déco en relleu i color roig, que era igual en tots els refugis de València, perquè els qui no saberen llegir pogueren posar-se fora de perill en reconéixer el tipus de lletra.
Així mateix, el refugi estava obert per a tota la població i té unes característiques constructives "diferents" al de l'Ajuntament, ja que compta amb una "àmplia" sala amb tres naus, separades per dos fileres de nou columnes de formigó armat, que sostenen una coberta a nivell, sostre que també té una capa de dos metres d'aquest mateix material, que servia per a "esmortir" els impactes de les bombes.
"MÉS DE 200 DIBUIXOS"
En la rehabilitació s'han recuperat els "acabats originals" del refugi en parets i sostres, així com les entrades i eixides "originals" d'aire, que comptaven amb un sistema de renovació d'aire i una maquinària que ajudava al fet que fóra "més ràpid", encara que açò últim no s'ha conservat i hi ha una reconstrucció.
En les parets es conserven restes de més de 200 dibuixos, alguns d'ells amb escenes del que la gent observava, com una bomba caent sobre una casa o un vaixell sent bombardejat, a més de frases amb prohibicions com 'No fumar' o 'No estacionar-se', que Tello considera "interessants", ja que permeten "transportar-se" a aquella època.
El refugi compta amb dos entrades, una en el carrer Serrans número 25, amb accés a través d'escales, i una altra en el carrer Palomino número dos, en rampa, que formen grans passadissos en forma de colze, amb un angle de 90 graus, per a "salvaguardar" als qui estigueren dins, ja que la zona de l'entrada "no era segura" a causa de la metralla o l'ona expansiva de les bombes.
