Entén que la seua conducta no és un delicte a Espanya, un criteri amb "efectes vinculants per a posteriors demandes extradicionals"
MADRID, 18 Sep. (EUROPA PRESS) -
La Secció Segona Penal de l'Audiència Nacional ha dictat una interlocutòria en la qual nega l'extradició de l'exinformàtic del banc HSBC Hervé Falciani a Suïssa, on va ser condemnat a quatre anys i 195 dies de presó per espionatge econòmic amb agreujants, per sostreure informació de milers de defraudadors que amagaven els seus fons en aquesta entitat.
En la interlocutòria, de la qual ha sigut ponent el magistrat Julio de Diego, es fonementa en l'argumentació que ja va donar durant la vista per a l'extradició, celebrada el passat 11 de setembre, la fiscal Teresa Sandoval, en oposar-se a l'entrega de l'exinformàtic: Que es tracta d'un assumpte que ja va ser analitzat davant la primera reclamació de Suïssa el 2013 i que els delictes pels quals ha sigut condemnat allà no ho són a Espanya.
Suïssa va emetre la primera ordre d'extradició sobre Falciani, que va recopilar informació sobre més de 120.000 clients i exclients de l'HSBC, l'any 2009 i va ser detingut a Espanya el juliol del 2012 a causa d'aquella reclamació. No obstant això, el maig del 2013, l'Audiència Nacional, instada per la Fiscalia, va rebutjar extradir-lo en entendre que la seua conducta havia sigut denunciar "activitats sospitoses d'il·legalitat" que no havien de ser objecte de protecció.
És a aquest pronunciament previ al que es refereix ara l'Audiència Nacional per denegar l'entrega de Falciani a Suïssa, que va tornar a reclamar l'extradició de l'informàtic quan el novembre del 2015 va ser condemnat en ferm. La Sala entén que res no ha canviat des d'aleshores, perquè les acusacions es mantenen i de fet, "la sol·licitud d'extradició és en realitat la mateixa".
Tenint en compte a més que la resolució dictada el 8 de març del 2013 en què denegava l'extradició és ferma perquè ningú no la va recórrer, el tribunal considera que es tracta d'una cosa ja jutjada i, per tant, "una qüestió resolta", així que denega l'extradició en primer terme.
No obstant això, assenyala a més que no concorre el principi de doble incriminació que ha de tenir lloc quan un Estat reclama una extradició a un altre: El delicte pel qual ha estat sentenciat ha d'estar perseguit també al país d'origen i com explica el magistrat, no és el cas. "La legislació penal espanyola no gaudeix d'un tipus delictiu que es corresponga amb el tipus penal suís anomenat 'espionatge financer agreujat'", conclou.
INFORMAR LES AUTORITATS NO ÉS REVELACIÓ DE SECRETS
Sobre aquest assumpte, detalla que el Codi Penal espanyol persegueix la "revelació o divulgació" de secrets i la seua "difusió, revelació o cessió" centrant el retret en la comunicació a tercers d'aquesta informació i no en el seu accés, cosa per la qual sí ha sigut condemnat Falciani a Suïssa.
Segons detalla, "l'única divulgació efectiva" que finalment va fer l'informàtic de les dades que va recaptar va ser "a les autoritats d'intel·ligència financera, administracions tributàries de diferents Estats i a les autoritats judicials i fiscals", la qual cosa no és constitutiu de cap delicte a Espanya com ja va establir aquest mateix tribunal el 2013 sobe Falciani.
De fet, la interlocutòria remet a aquell pronunciament sobre el fons de l'assumpte i diu que "segueix i produeix efectes vinculants per a posteriors demandes extradicionals basades en els mateixos fets". Contra aquesta decisió cap recurs, encara que la Fiscalia es va oposar a l'entrega, de la mateixa manera que Falciani.
