Apunten que les titulitzacions no van comptar amb inversors pel que no va haver-hi traspàs real de riscos ni beneficis
MADRID, 28 Jun. (EUROPA PRESS) -
L'inspector del Banc d'Espanya (BdE) Ángel Regúlez ha apuntat este dimecres en el juí que acull l'Audiència Nacional contra l'excúpula de la Caja Mediterráneo (CAM) que l'exdirector de l'entitat Roberto López Abad es va prejubilar poc abans de la intervenció del supervisor i la seua posterior venda al Banc Sabadell, amb unes condicions especials per a l'alta direcció malgrat haver-se acollit l'ERO acordat per a tota la plantilla.
En esta nova sessió de vista oral, el pèrit judicial ha precisat a preguntes de les parts que els directius de l'entitat que van acordar la seua prejubilació estan al mateix nivell que la resta d'empleats de la caixa i per tant haurien d'haver-se acollit les condicions comunes i no a la pactada per a la cúpula en el Consell d'Administració de 2005.
"En les actes de govern prèvies a juliol de 2011 i que fan referència al tema de jubilació de directius no apareixen els noms d'alts càrrecs. Ens xoca que s'acullen a l'ERO i ho facen en condicions especials", ha subratllat l'expert que s'ha referit concretament al cas de l'exdirector López Abad que va percebre 5.561.000 euros a la seua eixida.
L'exdirector de l'entitat alacantina no constava en el llistat de prejubilacions datat a gener de 2011, sempre segons els pèrits, que no han passat per alt que la seua adhesió es va produir després de la ruptura del Sistema Institucional de Protecció (SIP) integrat inicialment per la CAM i altres tres caixes per a formar el Banc Base; projecte que no va prosperar davant els dubtes de solvència de la caixa, que va acabar rebent una injecció del Fons de Garantia de Dipòsits (FGD) de 5.249 milions per a reflotarla.
15,5 MILIONS D'EUROS EN PREJUBILACIONS
Segons va apuntar el fiscal del cas Luis Rodríguez Sol en el seu escrit de conclusions provisionals, un total de sis alts càrrecs van rebre estes indemnitzacions per valor de quinze milions i mig d'euros. Si s'hagueren aplicat les condicions de l'ERO s'haurien pagat 5,7 milions d'euros menys, com ja va indicar ahir Regúlez.
Enfront d'esta tesi, alguns dels huit pèrits que han tornat a comparéixer davant el tribunal que presidix la magistrada Ángela Murillo han mostrat les seues discrepàncies en entendre que els directius es van acollir a unes condicions aprovades pel Consell d'Administració en 2005 i convalidades cinc anys després.
OPERACIONS FICTÍCIES
Les parts s'han referit també a les titulitzacions --un dels mecanismes emprats per la cúpula per a simular augment de beneficis en els comptes de 2010 i 2011, segons el fiscal-- i sobre este tema han apuntat que es va tractar d'un producte financer que no va tindre inversor pel que en realitat no es van transmetre ni els riscos ni beneficis del mateix. Conseqüentment la caixa va assumir la totalitat de la pèrdua esperada.
Tampoc van aportar liquiditat a l'entitat perquè en realitat "ningú va invertir" per este producte, segons ha apuntat el pèrit Germán López Espinosa, proposat per la defensa de l'exdirector d'informació financera Salvador, Ochoa, acusat en el procediment.
L'expert ha matisat que l'objectiu era baixar la taxa de mora d'acord amb la tesi del Ministeri Fiscal que apunta que estos contractes es van ocultar a l'auditor extern per a aparentar eixa fictícia transferència de riscos dels actius que va permetre donar-los de baixa del balanç i alliberar provisions constituïdes, per la qual cosa a final de l'exercici de 2010 es van generar resultats positius falsos en el compte de pèrdues i guanys.
Huit exdirectius de l'entitat se senten en el banc dels acusats pels delictes de frau, apropiació indeguda i falsedat en els comptes i s'enfronten a penes que van des dels deu mesos als set anys i mig de presó.
