Livermore vol que Les Arts done "servici públic" i tinga director de l'orquestra abans de juny

El director artístico del Palau de les Artys, Davide Livermore
EUROPA PRESS
Actualizado: martes, 27 enero 2015 17:43

Es mostra "feliç" de no tenir responsabilitats econòmiques perquè "els diners tenen un pes en el karma terrible"

VALÈNCIA, 27 Ene. (EUROPA PRESS) -

El recent nomenat director artístic del Palau de les Arts Reina Sofia de València, Davide Livermore, s'ha fixat entre els seus principals objectius augmentar la vocació de "servici públic" del teatre d'òpera, combinar el local i l'universal en la programació, amb l'afany de mantenir grans noms internacionals, incrementar "exponencialment" l'obertura del coliseu a la ciutat i la Comunitat i trobar un nou director per a l'Orquestra de la Comunitat, "segurament", abans de juny.

Així ho ha avançat el mestre italià en la primera roda de premsa que ha oferit després de ser nomenat director artístic de Les Arts en substitució de l'anterior intendent, Helga Schmidt, imputada en una causa oberta per suposades irregularitats comptables en la gestió entre 2008 i 2009.

Tot i les circumstàncies en les quals accedix al càrrec, Livermore --que dirigia ja el Centre de Perfeccionament Plácido Domingo de Les Arts-- s'ha mostrat en la seua compareixença optimista, distès i confiat que el prestigi internacional atresorat durant els seus deu anys de vida pel teatre valencià --gràcies, ha subratllat al treball i "excel·lència" de la pròpia Schmidt-- no es veurà afectat per la investigació policial i judicial.

"Ningú pot dir res del nivell artístic d'esta casa; la notícia que ha eixit és d'una altra naturalesa i anem a esperar a veure com acaba això i què diu el jutge per a parlar", ha raonat.

El torinès fins i tot, ha fet broma amb la situació al comptar l'anècdota que hui un empleat de seguretat de Les Arts li donava l'enhorabona pel seu nomenament però amb la boca xicoteta tenint en compte el context. "Però no sóc María Estuardo, a qui li vagen a tallar el cap", ha fet notar el director, que ha incidit que Les Arts és una cosa "increïblement enorme" per a ell.

L'excantant i director d'escena ha agraït la seua designació a la consellera de Cultura, María José Català; la secretària autonòmica, Julia Climent; als treballadors de la institució cultural i al responsable de la direcció financera del Palau de Les Arts, Francisco Potenciano.

Sobre este últim --i interrogat per si de cas el fet de no tenir competències econòmiques li farà sentir-se "limitat"-- Livermore ha asseverat que se sent feliç de no tenir estes responsabilitats perquè necessita "tenir la cap lliure d'estes coses" i perquè "els diners --ha dit-- té un pes en el karma que és terrible". Tot i això, s'ha mostrat disposat a treballar perquè Les Arts siga el més atractiu possible perquè dispose de més pressupost disponible per a millors projectes.

A més, ha assegurat estar convençut que el palau d'òpera continuarà seduint a importants estrelles del món líric --Carlos Álvarez i Gregory Kunde no vénen per la memòria cau sinó pel projecte, ha remarcat-- i ha avançat que esta mateixa setmana té pendent mantenir sengles converses telefòniques amb dos dels principals suports de la institució, Plácido Domingo i Zubin Mehta.

UNIR "EL MICRO I EL MACRO"

A més, esta vesprada, ha continuat, es posa a treballar en el futur més immediat del coliseu, que té una "extraordinària" programació tancada per Schmidt fins a desembre de 2015. Sobre l'oferta que desenvoluparà els anys vinents, Livermore ha comentat que pretén unir "el micro i el macro", és a dir, el local i l'universal; "consolidar el fantàstic" repertori que en estes temporades ha brindat al públic l'entitat cultural; apostar per la música barroca (que està registrant bones vendes discogràfiques), sarsuela, obra contemporània i produccions, la mida de les quals permeta fer gires per la Comunitat.

Un altre dels seus reptes és "augmentar de manera exponencial" l'obertura de Les Arts a la ciutat i la Comunitat, per al que ha advocat per contactar amb els seus elements més excel·lents --entre els quals ha citat el veí Palau de la Música i el Cor i Ballet de la Generalitat. Tots junts, ha afegit, poden contribuir a millorar la "visibilitat internacional".

Alhora, ha comentat la seua voluntat de programar com més prompte millor la temporada 2016-2017 "i començar al mateix temps la 17-18 per a tenir temps i garantir-nos tenir el gran de nivell per a imaginar projectes amb els cantants i directors més grans del món".

"PASSIÓ I ÀNIMA"

Durant tota la seua intervenció, l'italià ha subratllat termes com "passió" i "ànima" per a referir-se a l'activitat artística i ha destacat el paper de la música i, en concret, l'òpera --que ha definit com "una escola de sentiments per als italians"-- en la formació de la persones.

Així, ha recorregut a la seua biografia per a asseverar que "el teatre pot millorar la vida de les persones" i ha narrat els seus orígens humils a Torí, quan amb 1.000 lires dels anys setanta (un euro i mitjà) era possible anar a una funció d'òpera, un concert simfònic i a animar al partit del Torino.

col.labora la Conselleria de Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana amb una subvenció de 31.999,98 € para el foment de valencià