Llarena processa aquest divendres part dels investigats per rebel·lió i podria modificar-ne les llibertats sota fiança

Rull, Forn, Romeva, Turull i Borràs arriben a l'Audiència Nacional per declarar
EUROPA PRESS - Archivo
Actualizado: viernes, 23 marzo 2018 10:21

Vox i la Fiscalia estudien demanar l'ingrés a presó de Turull, Forcadell, Rovira i tres investigats més pel procés sobiranista

MADRID, 23 Mar. (EUROPA PRESS) -

El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que investiga la causa del procés sobiranista a Catalunya, donarà aquest divendres un impuls decisiu al procediment i per aquest motiu ha citat totes les parts personades --la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat, l'acusació popular exercida per Vox i les defenses de 22 dels investigats (totes menys les dels sis que segueixen fugits)-- per comunicar-los l'ordre de processament, que fixarà quines conductes delictives s'imputen concretament a cadascun dels implicats.

Entre ells està l'exvicepresident de la Generalitat de Catalunya Oriol Junqueras; l'exconseller d'Interior Joaquim Forn; l'exresponsable de l'ANC, Jordi Sànchez, i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, tots ells en presó preventiva.

També es coneixeran els càrrecs concrets que pesen sobre l'últim candidat a la Presidència de la Generalitat, Jordi Turull, sobre l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, l'exportaveu d'ERC Marta Rovira i contra tres membres més del Govern destituït: Raül Romeva, Josep Rull i Dolors Bassa.

Els sis han sigut citats a les 10:30 hores pel jutge perquè se celebren unes vistes en les quals es revisarà la seua actual situació processal, que és de llibertat sota fiança.

Aquesta circumstància podria variar atès que Vox es planteja demanar presó provisional per a tots ells --és gairebé segur en el cas de Turull-- i la Fiscalia podria adoptar la mateixa posició perquè en el seu moment va demanar-ne l'ingrés si bé finalment va poder ser eludit amb la fiança.

La decisió és clau, perquè els sis citats són diputats al Parlament i si entraren a la presó haurien de demanar permís a Llarena per poder acudir a les sessions --que inclourien una eventual investidura-- o bé delegar el seu vot.

En aquest escenari, fonts jurídiques consultades per Europa Press han assenyalat que no tots els investigats seran previsiblement processats pels delictes més greus, que són els de rebel·lió o sedició, perquè depenent de les seues diferents responsabilitats en els fets alguns d'ells podrien ser acusats formalment de prevaricació o desobediència i d'altres fins i tot exonerats de tota responsabilitat penal.

L'ordre de processament es dicta per posar en ordre el relat dels fets que fa el jutge instructor d'una causa després de la investigació, i especifica les persones que acusa i de quins delictes les acusa.

Malgrat tot, això no vol dir que haja acabat la instrucció, perquè el magistrat pot dictar ordre de processament en qualsevol fase del procés.

De fet, el passat 1 de març va atendre la petició de la Fiscalia en declarar complexa la causa, amb la qual cosa la investigació pot allargar-se fins als 18 mesos, segons va acordar el mateix Llarena.

POSSIBLE REACTIVACIÓ D'EUROORDRES

Els qui sembla que també podrien ser processats demà per rebel·lió o sedició i per malversació de fons públics --tret que aquest últim delicte, pel qual s'ha obert una peça secreta, es dirimisca més endavant-- són els quatre investigats actualment en presó i els sis citats per revisar la seua situació processal, als quals podrien sumar-s'hi el mateix expresident Carles Puigdemont i els quatre consellers destituïts que van fugir amb ell a Bèlgica, que són Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret i Clara Ponsatí.

No es descarta que, de ser processats, Llarena puga a més reactivar les euroordres que pesaven contra ells a l'inici del procediment judicial per ordre de la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, que va ser qui va començar a tramitar la querella presentada en el seu moment per la Fiscalia.

POSSIBLE SUSPENSIÓ DE FUNCIONS

D'altra banda, i en cas de ser processats, començarien a complir-se els requisits exigits per l'article 384 bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal per poder suspendre'ls de les seues funcions i evitar així que puguen seguir exercint els seus càrrecs públics.

Perquè es poguera aplicar aquest article també s'exigeix que l'acte siga ferm --el que pot confirmar la Sala d'Apel·lacions del Tribunal Suprem en els propers dies--, i que s'haja decretat ordre de presó, la qual cosa demà podria estar també solucionat.

Els sis investigats citats aquest divendres ja han comparegut davant Llarena al llarg de la instrucció.

En el cas de Turull, Rull, Romeva i Bassa, els quatre van estar la passada tardor un mes en presó provisional, dictada primer per l'Audiència Nacional.

Van ser alliberats per Llarena quan la causa va passar al Suprem sota fiances de 100.000 euros.

Per la seua banda, Carme Forcadell va passar una nit a la presó, perquè el jutge va decretar presó eludible amb fiança de 150.000 euros la nit del 9 de novembre del 2017 i l'expresidenta del Parlament va fer efectiu el pagament de la fiança el matí següent.

Pel que fa a Rovira, va comparèixer davant l'Alt Tribunal el passat 19 de febrer i Llarena va ordenar-ne la llibertat sota fiança de 60.000 euros.

A més dels ja citats, la resta d'investigats en aquest procediment són Meritxell Borràs, exconsellera de Governació i que va estar en presó provisional des del 2 de novembre fins al 4 de desembre del 2017; Josep Rull: exconseller de Territori i Sostenibilitat i a la presó en el mateix període de la mateixa manera que l'exconseller de Justícia Carles Mundó, encara que aquest últim el mes de gener va renunciar a l'acta de diputat i va abandonar la política.

També està citada la defensa de Santi Vila, exconseller d'Empresa i Coneixement que va dimitir del seu càrrec hores abans que Puigdemont decidira no convocar eleccions i només va estar un dia a la presó, i els advocats dels exmembres de la Mesa del Parlament Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i de Joan Josep Nuet.

Completen la llista d'investigats l'expresident de la Generalitat Artur Mas; l'exportaveu de la CUP fugida a Suïssa Anna Gabriel; la coordinadora del PDeCAT, Marta Pascal; l'expresidenta del grup parlamentari de la CUP al Parlament Mireia Boya, i l'expresidenta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Neus Lloveras.

col.labora la Conselleria de Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana amb una subvenció de 31.999,98 € para el foment de valencià