Aposta per "noves narracions" per a obrir el museu a la societat i per artistes contemporanis amb projectes lligats al Prado
MADRID, 21 Mar. (EUROPA PRESS) -
El nou director del Museu del Prado, el valencià Miguel Falomir, ha assegurat que "mai" baix la seua direcció se sol·licitarà el retorn del quadre 'Guernica', de Picasso, actualment en el museu Reina Sofia, a diferència del que va ocórrer baix el mandat del seu predecessor, Miguel Zugaza.
"Pel que a mi respecta, mai sota la meua direcció el museu va a sol·licitar que el 'Guernica' torne. Crec que que està magníficament bé en el Reina Sofia i sóc el primer que està desitjant veure l'exposició que se'n va a fer allí amb motiu del 80 aniversari", ha assenyalat en una entrevista amb Europa Press el nou director.
Falomir ha lamentat que "a voltes s'oblide" que tant el Reina Sofia com el Prado són museus nacionals i que, per tant, "l'important" és que el quadre estiga en un museu espanyol. "El 'Guernica' és una obra magnífica i a qualsevol director de museu li agradaria tindre-ho, però eixe no és el cas ací. Per descomptat, mentre jo siga director ni se'n va a demanar el quadre ni se'n va a entrar en competència (amb el Reina Sofia)", ha resolt.
"AMB RESPONSABILITAT PERÒ SENSE POR"
Després d'aprovar el Patronat per unanimitat la seua candidatura, el dirigent ha afirmat afrontar este repte "amb responsabilitat però sense por", malgrat reconéixer que en un primer moment va rebutjar l'oferiment de deixar el seu lloc de director adjunt. "Les meues majors objeccions en eixe moment eren de tipus professional, pensava que havia de deixar un costat la meua carrera com a historiador de l'art per a passar a la gestió", ha assenyalat.
No obstant açò, el suport de diverses persones dins del museu --Falomir ha destacat el respatler tant de l'anterior director Miguel Zugaza com del president del Patronat, José Pedro Pérez-Llorca, els qui li van oferir el lloc-- li va fer canviar d'opinió. "Em van fer veure que estava sent maximalista i que no tot era blanc o negre", ha afirmat.
"LOCOMOTORA EXTRAORDINÀRIA"
Respecte al temps que el seu predecessor va estar al capdavant del museu, ha recordat que els seus 15 anys van ser "l'excepció" a la regla. "Espere ser útil els pròxims anys i tindre idees per a alimentar esta locomotora extraordinària, però no són llocs vitalicis i l'ideal és que depengueren de l'èxit o no de la gestió", ha especificat.
El director de la pinacoteca ha abordat diferents reptes que haurà d'afrontar en el seu mandat, entre ells l'entrada de finançament, l'augment de visitants o l'aposta per artistes contemporanis. "Tindre cada vegada més públic és extraordinàriament positiu, però cal intentar que eixe flux no isca desil·lusionat", ha asseverat, després de destacar l'ajuda 'extra' que suposa el fet que els museus també s'hagen convertit en destinacions turístiques".
VISITANTS I PREU D'ENTRADES
Precisament pel fet d'eixe nou concepte del museu, per a Falomir, el nombre dels visitants no pot ser "un indicatiu" de la gestió, doncs en els períodes de crisis la pinacoteca es ressent en el nombre de visites igual que el turisme. No obstant açò, les previsions per a enguany són optimistes, ja que s'igualen pràcticament a dia de hui les xifres de l'any anterior --quan es va superar els 3 milions de visitants-- sense haver tingut exposicions durant un mes i mitjà.
FINANÇAMENT IDEAL: 60(PRIVAT)/40(PÚBLIC)
Respecte als preus d'entrades, ha indicat que són "difícils de fixar", si bé ha defès que més del 50% dels visitants no paguen en accedir en horaris gratuïts i un 20% es beneficien de descomptes.
Les entrades són el percentatge més important dels ingressos de la pinacoteca, als quals se sume l'aportació de l'Estat, els patrocinadors privats i unes altres aportacions de la societat civil, com els Amics del Museu, que ja són 25.000. Amb tot açò, l'autofinançament del Prat se situa en el 72%, a "nivells del Metropolitan" de Nova York, un percentatge que, coincidix amb Zugaza, genera "estrés". "L'ideal seria baixar el nivell d'estrés. Un 60-40 (de finançament privat i pública) seria el percentatge ideal", afig Falomir, que assenyala a una futura i reiteradament anunciada Llei de Mecenatge com una "solució ideal" per a facilitar la inversió privada.
Respecte a l'art contemporani, ha explicat que ha entrat en els anys de Zugaza en el Prat i que ho ha fet "per a quedar-se", però sempre a través de projectes lligats a la pròpia pinacoteca, com el qual va presentar la passada setmana l'artista xinés Cai Guo-Qiang. "És la nostra obligació convidar a artistes contemporanis a repensar la col·lecció del Prado. Serem nosaltres els que els cridarem --ha recalcat--. El que no anem a fer és comprar un Rothko. Primer, perquè no tenim diners i segon, perquè no és la nostra missió. L'art contemporani entrarà en la mesura en què estiga relacionat amb el del museu".
Encara així, Falomir vol obrir més el museu a la societat mitjançant "noves narracions". "Estem en una societat cada vegada més complexa, més diversa i lògicament demanda unes aproximacions del nostre museu que siguen diferents. No podem seguir amb una estructura i una programació vuitcentista, dividida per escola, per segles... Evidentment, se'n van a seguir fent monogràfiques sobre pintors, però cal encoratjar i proporcionar discursos que facen referència a dones, immigració, a l'exclusió social. Tots això forma part de la societat", ha insistit.
BICENTENARI I SALÓ DE REGNES
Precisament, considera que la celebració del Bicentenario de la Pinacoteca en 2019 és una ocasió "fantàstica". "Farem un programa d'activitats que presentarem en breu amb exposicions i congressos, però la idea és que no siga una efemèride autocelebrativa i que el que servisca és per a obrir el museu a la gent", ha recalcat.
Per a eixa data, li agradaria que hagueren començat les obres del Saló de Regnes, la finalització dels quals calcula per a l'any 2021 o 2022. "Estem parlant d'un edifici històric que saps quan comences però mai quan acabes", ha dit en relació a esta reforma que serà a càrrec de Norman Foster i sumarà uns 2.500 metres quadrats. És una obra, al seu juí, "relativament econòmica", d'uns 45 milions d'euros, la tercera part dels quals com a mínim haurà d'adquirir-se mitjançant finançament privat.
Finalment, respecte a la possibilitat que el seu lloc haguera sigut ocupat per una dona, ha recalcat que s'hauria de tindre a totes les dones capaces que arriben als llocs més alts. "Sóc conscient que això no ha sigut així durant moltíssim temps", ha dit per a recordar que una de les dos direccions adjuntes del Museu del Prado està ocupada per Marina Chinchilla.
