VALÈNCIA, 30 Jul. (EUROPA PRESS) -
El Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM) s'endinsa en el blanc i negre dels paisatges mediterranis del fotògraf Xavier Mollà fins a arribar a l'"explosió de color" dels quadres de José Luis Cremades i les "megapolis" urbanes que pinta Jesús Herrara, els dos becats Alfons Roig de 2013.
Les dos exposicions han estat presentades este dijous en roda de premsa pels propis artistes al costat del comissari de la mostra de pintura i conservador del museu, Amador Griñó, i el director del MuVIM, Paco Molina, qui ha destacat que les tres propostes s'entrellacen a través del paisatge: el Mediterrani de Mollà com a "paisatge comú" dels diferents països que l'envolten, el color com paisatge per a la reflexió que planteja Cremades i la destrucció del paisatge per l'ésser humà que reflectix Herrera en llocs com Mèxic DF o Sao Paulo.
En 'Correspondència amb Mediterrània', recorre a través de 105 instantànies i un mosaic també amb el mateix nombre d'imatges, escenaris com Turquia, Grècia, Marroc, Algèria, Líbia, Tarragona, València, Múrcia, Itàlia, Bulgària, Sicília, Istanbul, Màlaga, Alacant, Dénia, França, Barcelona, Malta, Alcoi, Sardenya, Palma de Mallorca o Ontinyent i "com a la zona mediterrània en cap lloc", confessa.
Els retrats de les persones a cadascun d'estos paratges és on troba el seu "sentit del territori sense fronteres". En este sentit, Mollà considera este treball la seua "utopia convençuda" que demostra que, al voltant d'este mar, en qualsevol lloc "podem conviure perfectament perquè ens entenem tot i les religions i interessos, no sol territorials, també de les grans potències com Rússia o els Estats Units als qui els interessa que estiguem barallats perquè sempre hi ha un rèdit", ha apuntat.
Segons el fotògraf valencià (Ontinyent, 1962), "estem fent l'ase una barbaritat perquè tot això desaparega", davant del que ha instat a "deixar viure a la gent perquè es mantinga la cultura, i no entestar-se a dividir i en manies".
Des del seu objectiu, el Mediterrani és com "la gran plaça del poble i els països són les cases al voltant". Però hui dia, "cadascun va pel seu compte sense tenir en compte les conseqüències per als seus veïns i això causa els disturbis, enfrontaments i guerres" a les quals assitim, ha lamentat.
En qualsevol cas, la seua fotografia retrata "el que encara existix", doncs sempre s'ha declarat "en contra d'esta enyorança", segons ha dit, pròpia dels valencians, "hàbils a carregar-nos el nostre patrimoni i després dir què bonic era".
Les seues instantànies en blanc i negre abracen des de 1987 fins al present any 2015, dividides en diversos capítols que desgranen la grandiositat del mar i dels llocs darrere de la seua riba, retrats, circumstàncies, la vida o el 'trànsit' de persones vénen i van, entre els quals s'inclou el drama de l'èxode que va provocar la Guerra dels Balcans, la tragèdia de Lampedusa o la gent que es juga la vida a l'estret de Gibraltar.
URBANISME SALVATGE I COLOR PER A LA REFLEXIÓ
La Sala Parpalló del MuVIM alberga els 'Becats Alfons Roig 2013: Jesús Herrera i José Luis Cremades'.
La proposta de Herrera salta més enllà del Mediterrani fins a les 'Megapolis' de Mèxic DF i Sao Paulo, paisatges urbans que aprofundixen en la contaminació visual i les grans fumeres. Per a això, utilitza estructures d'anuncis, senyals i 'backlights' o tanques publicitàries i l'entramat caòtic de cables. Segons l'autor, analitza un element i construïx un quadre a través d'ell.
Desta manera, passa del romanticisme del sublim al col·lapse", ha apuntat per part seua el comissari Griñó. Per a ell, l'obra de Herrera narra el "drama de la lluita de l'ésser humà per a trobar un lloc concret i s'endinsa a l'urbanisme salvatge".
L'obra de Cremades transita des de la figuració fins a l'abstracció al llarg d'un camí de desaparicions fins a deixar únicament l'essencial", ha assenyalat l'especialista en art contemporani. La seua pintura, ha dit, "al·ludix de manera bastant directa a Mark Rothko, Barnett Newman, Clifford Still, Jason Martin o Joseph Marioni", ha subratllat.
En paraules del propi Cremades, és una "invitació a la reflexió silenciosa i a l'autoconeixement". "Plantege miralls on perdre's i exigisc un temps per preveure l'obra", ha conclòs.
