'Nosotros no nos mataremos con pistolas' torna a València

Actualizado: martes, 1 septiembre 2015 17:39

VALÈNCIA, 1 Sep. (EUROPA PRESS) -

   'Nosotros no nos mataremos con pistolas' torna a la ciutat de València després del seu pas per la Sala Ultramar i el Rialto. En esta ocasió, estarà al Teatre Talia del 2 al 13 de setembre per a aprofundir al "buit de les vides copejades per la crisi" d'un grup d'amics que ronda els trenta anys nascuts en la generació dels 80, els anomenats 'millennials', que es retroben en la festes patronals del seu poble després de diversos anys sense veure's.

   L'espectacle s'endinsa en forma de tragicomèdia en els dubtes existencials d'una generació "educada per a l'èxit professional, amb por a la mediocritat" que es troba "perduda" i pugna per eixir del sotrac de la precarietat i de la incertesa. Els seus problemes no es veuen des de la individualitat, sinó amb la influència del context polític, econòmic, religiós i social, convertint-se en una obra "obra generacional i social".

   Així ho ha ressaltat este dimarts en roda de premsa el seu autor i director Víctor Sánchez, acompanyat de l'elenc d'actors integrat per Bruno Tamarit (premi AAPV a la millor interpretació masculina de teatre), Silvia Romero (premi AAPV a la millor interpretació femenina de teatre), Lara Salvador (premi Crisàlide de l'AAPV a l'actriu revelació) i Román Méndez de Hevia, a més de l'ajudant de direcció Teresa Juan.

   La companyies Tabula Rasa i Wichita Ci van decidir unir esforços per a portar endavant este projecte amb el qual s'assenten en el panorama teatral valencià i que estat possible gràcies al crowdfunding i a l'organització d'esdeveniments festius per a recaptar fons. A més, artistes com Paula Bonet, Tiboo, Regina San Martino, Teresa Juan o Laura Agustí han donat la seua obra perquè els beneficis de la venda revertiren en el muntatge i Tórtel ha compost la música.

   'Nosotros no nos mataremos con pistolas' invita a despertar "el riure, el plor, la reflexió i molt debat, molta incògnita sobre què passarà" després amb els personatges, ha avançat Bruno Tamarit.

   La història naix de la necessitat vital de retratar la vida que es queda després d'un abrupte buit. Una amiga es suïcida just al començament de la crisi econòmica que va aixecar i va deixar exposada la realitat del sistema en el qual vivíem. Com queden els seus amics davant d'esta falta? Com afecta les seues vides? Quines raons conduïxen a una persona al suïcidi a la societat actual?

"CARÀCTER MOLT VALENCIÀ"

   El muntatge indaga en esta vida que ens han donat i ens donen, parla de la necessitat de tornar enrere, als orígens, de posar en ordre la casa abans de continuar. Com a teló de fons a la reunió de vells amics, el poble es prepara per a fer les festes de la Mare de Déu del Carme.

   En este sentit, té un "caràcter molt valencià", ha apuntat Tamarit. L'actor ha subratllat el diàleg que es produïx entre la vida tradicional dels pobles, on les relacions d'amistat que es forgen són "més contundents, en una edat concreta com és la infància i l'adolescència", davant de la vida contemporània de les ciutats.

col.labora la Conselleria de Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana amb una subvenció de 31.999,98 € para el foment de valencià