VALÈNCIA, 16 Feb. (EUROPA PRESS) -
La vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, ha defès aquest divendres el requisit del valencià per a accedir a l'administració pública perquè ha subratllat que els valencians "tenen dret a triar qualsevol de les dos llengües oficials" per a ser atesos.
En aquest sentit, ha assenyalat que els empleats de les administracions "són les persones que garanteixen els drets dels ciutadans" que en aquest cas és "el de ser atesos en la llengua de la seua elecció", ha puntualitzat.
Així ho ha indicat Oltra en la roda de premsa posterior al ple del Consell, en ser preguntada per la iniciativa del grup popular en les Corts en la qual defenen que el valencià "no pot ser un requisit excloent i barrera impeditiva per a accedir a l'ocupació pública".
Sobre aquest tema, ha subratllat que aquesta qüestió no va de "jo tinc dret a treballar en", sinó que els ciutadans "tinguen el dret a tindre un servei públic" i a escollir la llengua en la qual ser atesos. Per a açò, ha insistit "els empleats públics han de dominar les dos llengües oficials".
"Algú s'imagina en la Comunitat de Madrid que vaja un ciutadà a una administració pública i se li atenga en arameu?", s'ha preguntat per a assenyalar que eixa persona "tindrà dret al fet que se li atenga en castellà que és la llengua oficial d'eixe territori".
En aquest sentit, ha ironitzat amb que encara que eixa persona "sàpia molt de funció pública" si només parla arameu "haurà d'aprendre castellà". "Ací el mateix", ha subratllat i ha posat l'exemple d'una persona que vol ser docent de l'assignatura de matemàtiques. "No tens dret a ser-ho si no tens formació en matemàtiques", ha remarcat.
Així, ha insistit que a la Comunitat Valenciana hi ha persones que volen que se'ls preste el servei en valencià i unes altres en castellà i, per a aconseguir-ho, "la persona del taulell ha de dominar les dos llengües oficials".
En aquest punt, ha remarcat que "el dret és dels ciutadans". A partir d'ací, ha puntualitzat "s'ha de garantir que l'accés a la funció pública siga en condicions d'igualtat, però els coneixements que es necessiten són requisits previs, no és una qüestió de drets".
"Un ha de saber la matèria en un examen i si suspén no és que t'han discriminat, sinó que no has estudiat bastant i no sabies el que havies de saber", ha remarcat per a demanar que "no es traguen les coses de mare" i reiterar que "el dret és dels ciutadans a ser atesos en la llengua de la seua elecció".
No obstant açò, ha puntualitzat que se'n va a anar implantant "progressivament" i "no de hui per a demà" però l'objectiu és que "els ciutadans tinguen el dret a triar la llengua amb la qual volen relacionar-se amb l'administració pública".
