Puig anuncia un congrés per a "reiniciar" l'autogovern valencià amb polítics i experts

Ximo Puig (arxiu)
INMA CABALLER
Actualizado: jueves, 19 octubre 2017 19:08

Es mostra "absolutament convençut" que la reforma constitucional és l'eixida política a la crisi territorial

VALÈNCIA, 19 Oct. (EUROPA PRESS) -

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha anunciat este dijous que convocarà un congrés en el mes de novembre sobre l'autogovern del poble valencià amb la participació de polítics, experts i intel·lectuals.

Una cita, que segons el cap del Consell suposa una "oportunitat per a reiniciar el nostre autogovern i veure de quina manera ser més útils als nostres ciutadans per a avançar en una societat inclusiva en la qual ningú se senta al marge". "Eixe és el nostre compromís", ha asseverat.

Així ho ha avançat durant el ple dels Corts Valencianes, després de ser preguntat pel portaveu de Compromís, Fran Ferri, sobre les mesures per a enfortir l'autogovern i la democràcia valenciana.

El 'president' ha recordat que fa 25 anys es va celebrar el primer congrés de l'administració valenciana denominat 'Dels Furs a l'Estatut'. Ara, la Generalitat tornarà a convocar al novembre als protagonistes polítics, experts universitaris i intel·lectuals a un congrés sobre l'autogovern del poble valencià, ha assenyalat.

Així mateix, ha recordat que la manifestació del 9 d'Octubre de 1977 va traure a milers de valencians "junts amb diferents banderes" per a demanar 'Llibertat , Amnistia i Estatut d'Autonomia'. "Va ser la primera manifestació a la qual vaig anar en la meua vida", ha confessat, al mateix temps que s'ha mostrat "content de veure que generacions jóvens actuals tenen mateix esperit que els jóvens en eixe moment". "Els valencians hem d'afrontar este moment històric des de la màxima unitat possible. En aquells moments va ser possible llavors, cal recordar la història", ha animat.

En este sentit, ha relatat que en aquella època, els partits polítics van decidir a Madrid que "solament tenien dret a l'autonomia tres CCAA: Catalunya, Euskadi i Galícia, fonamentalment perquè es denominaven nacionalitats històriques a aquelles que havien arribat a tindre en la República estatut d'autonomia. Nosaltres teníem Estatut però en eixe moment va haver-hi un cop d'estat".

Al llarg dels anys, ha assenyalat, "hem arribat, en un procés difícil, aconseguir un sostre competencial com el qual tenim en estos moments" i "ara, quan es torna a parlar de procés de reforma de Constitució, que estic absolutament convençut que és l'eixida política a la crisi territorial, és evident que els valencians hem de tindre la nostra veu".

En esta ocasió, ha dit, han de "participar en este procés tots els partits polítics i ara també les CCAA, que ja són una realitat constitucional, que són Estat".

"MIRADA FEDERAL"

Per a açò, ha advocat per una "mirada federal" com "la qual pot solucionar de veres un problema encallat". "Hi ha moltes coses que es poden plantejar des de posicions diferents però la passivitat s'ha demostrat terriblement negativa, és una irresponsabilitat davant la història i ara hem d'avançar en camí de diàleg per a la reforma de Constitució", ha reivindicat.

De la mateixa manera, ha defès la importància de "reformar el sistema de finançament per a contribuir a la solució de la crisi territorial", que segons ha valorat, "el compromís" per part del Govern central "és que serà enguany". Al marge del debat Constitucional i del problema de Catalunya, ha dit, "és evident que nosaltres hem d'avançar perquè la situació dels valencians no pot esperar ja més". Per a açò, ha apel·lat a "mantindre l'unitat i ajudar tots perquè això siga possible".

Puig ha realitzat estes declaracions després que el portaveu del grup de Compromís, Fran Ferri, li preguntara per les mesures per a enfortir l'autogovern i la democràcia valenciana "40 anys després d'aquella històrica manifestació del 9 d'octubre de 1977 en la qual milers de valencians van eixir al carrer a reclamar 'Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia'.

"La meua generació no va viure aquell 9 d'octubre, però va viure el 15M i la Primavera Valenciana, que reclamava una educació digna, que es gastaren els diners en centres dignes i no en telefonistes que després no van a treballar", ha subratllat.

FERRI: "LA DEMOCRÀCIA VA TOCAR FONS EN CANVIAR IDEES PER SOBRES"

Segons Ferri, "la nostra democràcia va tocar fons quan es van canviar les idees pels sobres" i ha assegurat que "ara es governa amb idees i tenim ideologia i sabem que no hi ha autogovern sense finançament just, per açò eixirem al carrer per a demanar finançament digne i ens deixen de tractar com ciutadans de segona. Uns altres se'n van de 'manifa' a altres territoris però quan es tracta de defendre interessos es queden de braços creuats", ha criticat.

El representant de la coalició s'ha referit als incidents registrats en els últims dies i ha deixat clar que no es tracta únicament d'agressions físiques: "Hem vist com la Processó Cívica ha sigut ocupada i monopolitzada per grups que porten simbologia nazi i feixista, i eixos no són valencianistes, són feixistes, grups que busquen reiteradament impedir que se celebre el nostre dia amb alegria i llibertat. Davant estos atacs a la democràcia tolerància zero", ha sentenciat.

"Lamentablement --ha continuat-- hem vist com a dies abans del 9 d'Octubre, el principal partit de la dreta diguera: que el 9 d'octubre suposa magnífica ocasió també per a parar els peus a Compromís". Enfront d'estes paraules, Ferri ha reivindicat que "els demòcrates sabem que a qui cal parar els peus és al feixisme i que el 9 d'Octubre és un dia per a celebrar tots junts amb alegria".

col.labora la Conselleria de Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana amb una subvenció de 31.999,98 € para el foment de valencià