Apliquen la tècnica "pionera" de la bioneteja amb bacteris que netegen en tres hores la zona de manera innòcua
VALÈNCIA, 21 Oct. (EUROPA PRESS) -
El restaurador de la Capella Sixtina, Gianluigi Colalucci, ha alabat este dimarts els treballs que s'estan fet per a recuperar els frescos de Dionís Vidal de la Iglesia de Sant Nicolau, que es preveu que culminen uns mesos abans de la data inicial prevista de gener de 2016.
Colalucci ha visitat este dimarts este projecte portat a terme per la Universitat Politècnica de València (UPV) i l'Arquebisbat amb suport de la Fundació Hortènsia Herrero, que ha aportat 2,5 milions d'euros al projecte de restauració general del temple, al voltant d'un milió corresponents a la fase actual.
Sobre esta qüestió, ha destacat que esta restauració està permetent "veure una obra d'art molt interessant" del pintor de Dionís Vidal, encarregat d'executar el programa pictòric que va idear el seu mestre Antonio Palomino a finals del segle XVII gràcies a una "restauració ben feta". "No és fàcil però ací la restauració molt ben feta", ha alabat.
En este sentit, ha ressaltat que li agraden "moltíssim" estos frescos que demostren "el caràcter i un sentit molt fort de la decoració" de Vidal tot i que "no era fàcil decorar esta pintura". D'esta manera, amb este projecte València redescobrix "una nova riquesa" perquè abans d'estes obres "no es veia res" i "ara es preveu una meravellosa pintura".
Per la seua banda, la investigadora de l'Institut de Restauració del Patrimoni de la UPV i directora del projecte, Pilar Roig, ha destacat que les obres "van perfectament" i que "s'estan cobrint àmpliament" els terminis establits de manera que espera que concloguen el novembre o desembre de 2015.
Roig ha explicat que ja es va desmuntar la bastida de la primera cruixia, que ja es pot veure des de baix, i que el 4 de novembre es traurà el de la segona cruixia i s'està començant amb la tercera. D'esta manera, el públic que entre podrà observar l'evolució de la restauració i comprovar "el brut" que eren les pintures i el seu estat original. En total, són sis cruixies.
Els frescos d'esta església, l'origen de la qual era una mesquita que es va reconvertir en un temple cristià al segle XIII després de l'arribada a la ciutat de Jaume I el Conqueridor, daten de 1697 i principis de 1700. Així, ha assenyalat que s'ha trobat una inscripció anno 170 i falta l'última xifra que es calcula que és 1.
En este sentit, ha destacat que el "més interessant" d'este projecte ha estat descobrir a Vidal perquè "havia molt repintada" i quan s'han eliminat "ix tot el color i es descobrix que estava molt ben executat tècnicament". "És una gaudida descobrir a un Dionis Vidal impressionant que domina la perspectiva, l'escorç, i el color", ha assenyalat.
Tot i això, ha comentat que altres vegades no tenen "tanta sort" i baix del repintada, que ha fet Renau pare a finals del XIX principis del XX, "no hi ha res". En estos casos, quan el repintada és "digne" recula perquè "forma part també d'un document per a la història".
TASQUES COMPLICATS
Alhora, ha indicat que "la cosa més complicat" està resultant la consolidació ja que havia unes esquerdes que travessaven les nervadures. Així, ha emfatitzat que "la particularitat" d'esta obra és que l'estructura gòtica "es manté tan qual". Per esta raó, Vidal va haver de pintar els espais, les cruixies, els nervis, el que fa a Sant Nicolau una església "completament singular".
La humitat ha estat el que més ha perjudicat els frescos ja que les finestres "tancaven malament i entrava l'aigua", així com les esquerdes produïdes per les pressions que exercia la torre campanar, que és de grans dimensions, sobretot a la primera cruixia.
Tot i això, ha destacat l'equip "de gran nivell" que participa en els treballs seleccionats en "un procés duríssim" ja que va haver de passar per un examen teòric eliminatori, presentar el currículum i una entrevista, que van permetre seleccionar als 10 tècnics de "primera fila".
A més, una vegada consolidats els treballs el mateix equip mantindrà "una restauració preventiva" col·locant uns elements per a detectar canvis bruscos de temperatura i humitat i qualsevol anomalia. "No es pot deixar l'obra i dir me'n vaig sinó que ha de seguir un manteniment i un seguiment", ha ressaltat.
Sobre esta qüestió, ha destacat que estes obres de restauració permeten "una investigació constant" i permet la transferència de coneixements i tecnologies de la universitat. "Investigació aplicada", ha assenyalat.
TÈCNICA PIONERA
De fet, ha ressaltat que en estes obres s'està aplicant de manera pionera la bioneteja amb bacteris en zones xicotetes en les quals altres productes no donen resultat. Esta tècnica consistix a "educar" a bacteris en el laboratori alimentant-les amb el producte que es volen netejar, després aplicar-les a la zona que es vol restaurar i després es retiren.
Els avantatges d'este sistema és que resulta molt econòmic, és ràpid, en tres hores es completa la neteja sense cap resta, s'elimina sense problemes i és innocu per al restaurador, i per al medi ambient, ha ressaltat.
