La seua defensa diu que no se'l pot acusar de sedició perquè era una concentració pacífica
BARCELONA, 20 Oct. (EUROPA PRESS) -
Els advocats del president de l'ANC, Jordi Sànchez, han al·legat, en el seu recurs davant l'Audiència Nacional (AN) contra el seu ingrés a la presó, que la concentració que va convocar davant la Conselleria d'Economia de Catalunya el 20 de setembre era pacífica i "no tenia per finalitat impedir la realització de l'entrada i escorcoll" de la Guàrdia Civil a la seu.
En el seu recurs d'apel·lació, presentat este divendres i al qual ha tingut accés Europa Press, sostenen que la convocatòria tenia un caràcter pacífic i que tant Sànchez com el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, van adoptar "mesures per garantir l'entrada i eixida de la Conselleria" dels agents.
Esgrimeixen que també van participar en els cordons humans creats per permetre el pas dels agents quan van voler eixir de l'edifici i que van demanar als manifestants que s'anaren i deixaren que la comitiva judicial s'anara.
"Tant Sànchez com el senyor Jordi Cuixart van fer tot el possible perquè la concentració es desenvolupara de forma pacífica i sense impedir que la unitat de la policia judicial executara l'ordre d'entrada i escorcoll", argumenta en el seu recurs la defensa de Sànchez.
Per demostrar-ho, reprodueixen unes paraules que Cuixart va dirigir eixe dia als concentrats: "Deixem que la nostra policia faça el seu treball. És la comitiva judicial. No ens serveix per res. Deixem que marxen. Se n'han d'anar, no fan res ací, deixem que marxen".
Els advocats afegeixen que en la manifestació hi havia més de 40.000 persones i, per tant, "si la fi de la manifestació haguera estat impedir la pràctica de l'entrada i escorcoll és obvi que ho haurien aconseguit fàcilment".
En el seu recurs, insisteixen que tant Sànchez com Cuixart van demanar durant tota la jornada a través de les xarxes socials que els qui participaren en la manifestació ho feren pacíficament, i conclouen que això "és incompatible amb la inducció d'un delicte de sedició".
MOBILITZACIONS PACÍFIQUES
La magistrada Carmen Lamela va justificar el seu ingrés a la presó pel risc de reiteració delictiva, però els advocats ho neguen perquè l'ANC defensa la independència per vies pacífiques, i sempre han promogut "mobilitzacions ciutadanes pacífiques que, malgrat congregar a milers de persones als carrers, no han propiciat ni una sola acció violenta".
"En quin indici es basa llavors la senyora Instructora per afirmar que, si roman en llibertat, el senyor Sànchez promourà alçaments violents o tumultuaris?", es pregunten els advocats en el seu recurs.
"INCOMPETÈNCIA" DE L'AN
Els advocats de Sànchez també diuen que l'Audiència Nacional no és competent per investigar els delictes de rebel·lió, per la qual cosa "menys encara pot ser-ho per conèixer els delictes de sedició", que és pel que s'investiga els presidents d'ANC i Òmnium.
També recorden que el fiscal no va demanar mesures cautelars quan Sànchez va declarar per primera vegada davant la magistrada el 6 d'octubre --una compareixença en la qual el president de l'ANC només va contestar preguntes del seu advocat--.
Després, se'l va tornar a citar a declarar per les 10.00 del 16 d'octubre: "precisament l'hora en què acabava el termini perquè el president de la Generalitat responguera el requeriment del president del Govern central sobre la suposada declaració d'independència", recorden els advocats.
Consideren que esta segona citació --després de la qual es va ordenar el seu ingrés a la presó-- es va decidir sense haver-se produït cap fet rellevant ni tampoc després d'haver-se acordat cap diligència d'investigació, més enllà d'un segon ple de gom a gom policial que estén la investigació també a la celebració del referèndum de l'1-O.
