cia" class="NormalTextoNoticia" itemprop="articleBody">
L'Audiència de València va infringir el principi acusatori en atribuir fets a l'agent que no van ser recollits per la Fiscalia
MADRID/VALÈNCIA, 17 Abr. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Suprem ha rebaixat de dos a un any de presó la condemna que l'Audiència de València va imposar el gener del 2013 per un delicte de lesions a un Policia Local fora de servici que va disparar un altre durant un xoc en un bordell de Silla (València) que va començar perquè tots dos volien estar amb la mateixa prostituta.
La Sala Segona de l'alt tribunal estima l'atenuant de dilacions indegudes durant el procediment i modifica el relat de fets de la sentència d'instància, perquè considera que el tribunal va infringir el principi acusatori en atribuir a l'agent fets que no van ser recollits per la Fiscalia, única acusació en el procediment, i ignorar l'existència d'una agressió prèvia per part de la víctima.
L'aldarull es va produir a la matinada del 31 de maig del 2005 en el club de contactes 'El Cisne' de la localitat valenciana quan el Policia Local fora de servici Secundino S.G., "client habitual de l'establiment" i de nacionalitat espanyola, va entaular una discussió amb el ciutadà romanés Bogdan S.
Este últim es trobava en companyia d'una de les treballadores del local, que va advertir al policia que estava "ocupada" i que "parlaria amb ell més tard". En no acceptar la negativa va començar una discussió que va portar Bogdan a mostrar "una navalla de mida menuda" al seu oponent, segons recull la sentència d'instància.
TIR EN LES CAMES I AMPUTACIÓ
Després de dir-li "espera que t'explique qui sóc jo", l'agent va eixir del local i va tornar amb la seua pistola professional, que va utilitzar per a disparar diverses vegades l'altre client. Un dels projectils va impactar primer en la seua cama esquerra i després en la dreta, que li va haver de ser amputada a l'altura del genoll.
En la sentència de l'Audiència de València també es recollia que Bogdan va clavar la navalla que portava a un amic de Secundino que va acudir a defensar-lo, tot i que en els fets provats es va situar este fet després dels trets i en els fonaments jurídics immediatament abans.
La resolució del Suprem, de la qual va ser ponent el magistrat Alberto Jorge Barreiro, revela "alguns punts foscos en la descripció de la sentència", ja que l'agressió de Bogdan es descriu "de manera totalment desvinculada de la resta dels fets i sense donar una explicació clara sobre esta acció agressora ni sobre la seua relació amb l'incident principal".
LLACUNES DE LA SENTÈNCIA
D'igual manera, l'alt tribunal estima que el tribunal d'instància no va explicar "degudament" la possible connexió de l'acció dels trets del recurrent amb l'agressió prèvia al seu amic, va ometre la "dada rellevant" que l'acusat va disparar dos vegades a l'aire abans de tirotejar el seu contrincant i no va explicar la seua reacció davant d'estos fets.
"S'ignora si tals llacunes obeïxen que la Sala no va comptar amb proves suficients per a dilucidar-les, o si més aviat es va deure a una omissió involuntària", assenyalen els magistrats del Suprem, que afegixen que el Ministeri Fiscal no va recollir en el seu relat de fets la frase "espera que et vaig a explicar qui sóc jo" i que abans que es produïren els trets el ciutadà romanès va agredir amb un "objecte punxant" i no una navalla l'amic del Policia Local.
Així, el Suprem recull que "la narració fàctica de l'escrit d'acusació del Ministeri Fiscal resulta menys incriminatòria que el 'factum' de la sentència recorreguda", ja que, entre d'altres coses, no atribuïx a l'acusat "cap frase amenaçadora", descriu els trets com "una reacció davant de l'agressió al seu amic" i incorpora dos tirs a l'aire abans del que li va causar la ferida.
El tribunal, que en tot cas rebutja l'eximent de legítima defensa al·legada per l'agent, admet parcialment el seu recurs perquè considera que "davant de les diferències substancials" entre els dos relats, el del Ministeri Fiscal "resulta sens dubte més afavoridor" per a l'acusat i que acollir els fets provats del tribunal suposaria "infringir el principi acusatori".
