Afirma que no hi ha presos polítics sinó "polítics que estan presos" per pretendre amb "violència" la ruptura d'Espanya
MADRID, 22 Mar. (EUROPA PRESS) -
La sala d'apel·lacions del Tribunal Suprem ha rebutjat aquest dijous la posada en llibertat tant de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn com de l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i anterior candidat a presidir la Generalitat de Catalunya, Jordi Sànchez, en entendre que persisteix en tots dos el risc de reiteració en els delictes contra la Constitució, que qualifica de "gravíssims" pels quals se'ls està investigant en la causa del procés sobiranista.
El Ministeri Públic havia sol·licitat el dimarts, per petició expressa de la Fiscalia General de l'Estat, Julián Sánchez Melgar, que s'excarcerara Forn sota fiança de 100.000 euros per "raons humanitàries" a causa de l'"aparició de la tuberculina", que és la prova utilitzada per diagnosticar si existeix infecció tuberculosa.
Ho va fer durant la vista celebrada aquest dimarts a porta tancada en la qual la defensa va argumentar igualment a favor de l'anul·lació de la mesura cautelar que pesa sobre l'exmandatari enfront de la petició de l'acusació popular exercida per Vox, que va demanar que es mantingués la presó provisional. La Sala ha determinat que la Fiscalia no va acreditar suficientment l'existència de la citada malaltia, per la qual cosa no pot atendre la seva demanda.
En el cas de Sànchez, la decisió de la Sala penal no ha tingut en compte el manifestat per la seua defensa en la vista d'apel·lació celebrada el passat dia 20, en assenyalar que el diputat de Junts per Catalunya (JxCat) "està disposat" a renunciar en els propers dies a l'acta de diputat per tornar al seu lloc de professor a la universitat. L'endemà el diputat va formalitzar aquesta decisió mitjançant l'enviament d'una carta al president de la cambra, Roger Torrent.
En la interlocutòria relativa a Joaquim Forn, el tribunal indica, en primer lloc, que el recurrent va mostrar una especial determinació en l'execució dels fets delictius que se l'imputen, "l'organització dels quals i execució es va perllongar durant un període proper als dos anys", "fets entre els quals es troben aquells que s'orientaven a incitar els ciutadans a votar en un referèndum il·legal com a pas previ a la independència malgrat l'oposició evident de l'Estat, i a permetre l'enfrontament físic dels ciutadans amb les forces policials que tractaven d'assegurar el compliment de la llei".
ESPECIAL RESPONSABILITAT DE FORN
Com a segon punt, la Sala recorda que Forn va ocupar llavors un càrrec d'especial responsabilitat com conseller d'Interior, des del qual es van impulsar i van cometre els fets que indiciariament es consideren delictius, la qual cosa el convertia en un dels referents dels seus partidaris, "situació que previsiblement recuperaria en cas d'obtenir la llibertat provisional".
En tercer lloc, els magistrats Francisco Monterde, Alberto Jorge Barreiro i Miguel Colmenero consideren un fet notori que, en aquest moment, no existeixen indicis clars que aquells que van cometre els fets que s'investiguen hagen abandonat definitivament la voluntat d'enfrontament directe amb l'Estat amb la finalitat d'obtenir la independència, la qual cosa augmenta les possibilitats de reiteració delictiva.
El tribunal també té en compte la gravetat dels fets i la intensitat correlativa del possible dany als béns jurídics protegits, per la qual cosa l'interès públic aconsella l'assegurament de tal protecció encara que siga sacrificant la llibertat individual del recurrent.
LA FISCALIA NO VA JUSTIFICAR LES RAONS HUMANITÀRIES
En relació amb la posició mantinguda pel fiscal, que va sol·licitar en la vista del recurs la llibertat sota fiança de 100.000 euros de Forn, el tribunal assenyala que en la seua exposició el Ministeri Públic es va limitar a assenyalar en primer lloc que no existia risc de reiteració delictiva el que no va acompanyar d'argument algun de sentit contrari als desenvolupats per la pròpia Fiscalia en l'informe d'al·legacions per escrit presentat el 19 de febrer davant la Sala, en el qual, conegudes ja les manifestacions del recurrent sobre el seu abandó de l'activitat política i la renúncia a l'escó, va assumir el criteri de l'instructor i va sol·licitar la confirmació de la interlocutòria recorreguda.
En segon lloc, el fiscal va esmentar una malaltia del recurrent "l'existència del qual --destaca el document-- no consta a aquesta Sala, i que no va ser al·legada ni documentada per la defensa".
El tribunal, tenint en compte aquests dos aspectes, conclou que no s'aprecien raons derivades de les esmentades al·legacions que puguen ser considerades suficients per rectificar el criteri de l'instructor, "sense perjudici que el mateix, en moments posteriors, puga valorar aquests aspectes en relació amb tots els altres que resulten de la instrucció de la causa i de l'eventual modificació de les circumstàncies concurrents per adoptar a cada moment la resolució que resulte al seu criteri procedent".
DESTACA LA "MAGNITUD" DELS INDICIS CONTRA SÁNCHEZ
En relació amb el recurs presentat per Jordi Sànchez, la Sala afirma que en aquest cas "resulta evident que la magnitud dels indicis i l'aparença de bon dret, juntament amb una motivació precisa permeten concloure que la decisió adoptada va ser respectuosa amb els drets a la presumpció d'innocència, la tutela judicial efectiva, el judici de proporcionalitat inherent a la gravetat dels delictes i les seues penes i el dret a la llibertat, ja que ponderava adequadament, en una resolució motivada, els drets a la llibertat provisional i a la presumpció d'innocència amb les finalitats constitucionalment legítimes amb els quals un Estat de Dret protegeix la pau pública, l'ordre social i la seguretat democràtica que està a la base de la seua pròpia pervivència.
De la mateixa manera, la Sala nega que s'hagen vulnerat els drets a la llibertat ideològica i a la participació en assumptes públics del recurrent. "No existeixen presos polítics en aquesta causa, sinó polítics que estan presos per haver-hi comés indiciariament delictes gravíssims de rebel·lió i sedició entre d'altres, on, tot i no existir víctimes individualitzades, són atacats els béns jurídics col·lectius protegits".
"Pretenien, amb violència, absolutament imprescindible per consumar els seus propòsits de substitució de la legalitat constitucional per una altra diferent i espúria, segregar d'Espanya una part del seu territori. I aquest és un gravíssim delicte contra la Constitució espanyola".
"Conformement a això, resulta evident, per tant, que respecte de l'investigat -en el pla indiciari propi d'aquest moment- des de la seua posició d'influència a les mobilitzacions multitudinàries i el seu compromís d'integrar-se en una candidatura que proclama l'objectiu de restablir la dinàmica política que va conduir a les actuacions de les quals naixen les responsabilitats que aquest procés penal contempla i que va desembocar en l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, el judici de reiteració delictiva sorgeix nítid", assenyala la interlocutòria.
Afegeix que és així "en atenció als paràmetres exigits pel Tribunal Europeu de Drets Humans de previsible continuació perllongada d'actes punibles, gravetat dels perjudicis soferts per les víctimes amb la crisi política, econòmica, i constitucional oberta a Catalunya per l'intent de segregació violenta d'aquest territori de la unitat nacional".
