VALÈNCIA, 22 May. (EUROPA PRESS) -
L'expresident de la Generalitat Valenciana entre 1995 i 2002 i exministre d'Ocupació i Assumptes Socials amb el govern de José María Aznar i l'home que va marcar l'arrancada dels 'populars' a la Comunitat, Eduardo Zaplana, ha tornat aquest dimarts a primera línia mediàtica, que va abandonar en 2008 quan va deixar de ser portaveu del PP en el Congrés, arran de la seua detenció per blanqueig de capitals, malversació i prevaricació en una investigació coordinada pel Jutjat d'instrucció número 8 de València i la Fiscalia Anticorrupció.
Es converteix així en el tercer expresident de la Generalitat amb el PP investigat per delictes relacionats amb la corrupció després de José Luis Olivas i Francisco Camps. L'excepció és l'últim, l'actual senador Alberto Fabra, que si bé va guanyar les eleccions de 2015 no va poder governar pel pacte del Botànic que va donar a PSPV i Compromís la Presidència.
D'usar el cotxe oficial, Zaplana ha passat a deixar la seua residència en el centre de València detingut en un cotxe conduït per la Guàrdia Civil, després de cinc hores de registre en la seua vivenda, investigat per presumptament aflorar diner negre provinent de contractes irregulars de la seua etapa al capdavant de la Comunitat Valenciana.
L'expresident va començar a llançar la seua carrera a Benidorm (Alacant), l'alcaldia d'on va aconseguir en 1991 gràcies al vot d'una edil trànsfuga del PSPV, Maruja Sánchez. D'ací va passar a la presidència del PPCV i posteriorment a la de la Generalitat en 1995, després d'una eleccions en les quals va obtindre majoria simple però en les quals el denominat 'Pacte del Pollastre' amb Unió Valenciana li va portar a presidir el Consell.
En 2002, Aznar li va cridar per a ocupar la cartera de ministre d'Ocupació i Assumptes Socials i encara que en repetides ocasions ell havia expressat que no tenia millor destí que dirigir la Comunitat, es va marxar a ocupar el Ministeri i més tard el portaveu del PP en el Congrés.
La seua trajectòria política li permetia dir, en els actes oficials pel 9 d'Octubre a la Comunitat Valenciana, en 2012, que no havia tingut durant la seua responsabilitat cap problema judicial. De fet, recentment lamentava, en un acte públic a València, que el PP havia "renunciat a tindre un relat sobre el que ha aportat a aquesta terra des de l'any 95" i afegia: "Sense saber bé d'on es vé, assumint els errors que calga assumir, ressaltant els assoliments obtinguts, és molt complicat explicar bé on vols anar".
TERRA MÍTICA
No obstant açò, malgrat no haver tingut cap problema judicial, sí es va veure afectat per algun cas. Com el de Terra Mítica, que va acabar amb dos exdirectius del parc --entre ells el seu excunyat-- i 20 empresaris condemnats per la trama de factures falses, una investigació que va arrancar de la mà de Fiscalia ja en 2005.
En aquest cas, Zaplana es va veure relacionat perquè exdiputats del PSPV havien assegurat que dos dels empresaris implicats els havien dit que l'exministre era un els comissionistes del parc temàtic que ell mateix va impulsar.
Els exparlamentaris van gravar les converses amb els empresaris, contra els quals es va querellar Zaplana, encara que van ser absolts en retirar l'acusació l'afectat, que va considerar que amb la petició de perdó i una retractació de les seues manifestacions el dany havia quedat reparat. Així mateix, els empresaris van arribar a dir que els exdiputats socialistes els havien oferit contractes si inculpaven en aquesta causa a l'expresident de la Generalitat.
Durant la seua etapa al capdavant de la Generalitat es va gestar judicialment també el cas Ivex, en el qual s'investiga si va haver-hi falsedat documental i malversació de fons públics en la forma en la qual aleshores l'Institut Valencià de l'Exportació va pagar al cantant Julio Iglesias per a ser la imatge de la Comunitat Valenciana, un contracte que es remunta a 1997 i pel qual l'intèrpret va arribar a proclamar que seria la imatge de València fins que es morira.
Iglesias va reconéixer a un jutge dominicà que va rebre sis milions d'euros per eixe contracte, quatre més del que oficialment s'havia admès.
CONVERSA AMB GONZÁLEZ
El passat mes de desembre Zaplana va haver de declarar en qualitat de testimoni en l'Audiència Nacional per les 'punxades' d'una conversa mantinguda amb l'expresident de la Comunitat de Madrid Ignacio González sobre una gravació amb la qual es va fer xantatge presumptament al president del Govern i del PP, Mariano Rajoy.
En aquesta conversa, que tots dos van mantindre en el despatx de González abans de ser detingut en el marc de l'operació 'Lezo', es feia referència a una cinta en la qual un empresari va reconéixer suposadament uns pagaments en 'b' al PP en 2008. Per aquests fets, el jutge de l'Audiència Nacional que investiga la causa també coneguda com 'els papers de Bárcenas' va citar Zaplana, qui va reconéixer que es va produir la conversa i que González li va parlar de l'existència del vídeo però es va desvincular del presumpte finançament irregular del PP assegurant que ell havia abandonat la política l'any 2008.
No obstant açò, precisament sobre el presumpte finançament irregular del PP, el seu successor en el càrrec i enfrontat políticament amb ell des de la seua successió --la guerra oberta entre 'campsistes' i 'zaplanistes' va ser dura durant una llarga temporada en el PPCV pel relleu en el partit-- li va acusar de ser la persona que va introduir la trama Gürtel a València l'any 2002.
"El president del partit Eduardo Zaplana em va dir que aquesta persona (Álvaro Pérez) era la que se n'anava a encarregar dels actes. Era l'any 2002", va afirmar Camps com a testimoni en el juí de la Gürtel, una cosa que l'exministre no va tardar a contestar, hores després amb un comunicat: "De ser cert les afirmacions del sr. Camps, seria l'única cosa en el que hauria seguit les meues directrius", afirmava Zaplana, en al·lusió als seus desacords.
Les de González no són les úniques converses en les quals va eixir a relluir el nom de Zaplana. Anteriorment ho va fer en unes anul·lades al regidor del PP de València en 1990 Salvador Palop, en el cas Naseiro, però que van ser anul·lades pel Suprem.
