AMP.-Manera alerta de l'esgotament de la inversió pública i insta al sector privat que "tiri de l'economia"

PALMA DE MALLORCA, 6 Jul. (EUROPA PRESS) -

El conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, ha alertat aquest dimarts que a partir del pròxim any, es disminuirà en gran mesura la inversió pública en compliment de les mesures aprovades pel Govern i l'executiu central per reduir el dèficit públic, pel que ha instat al sector privat que "comenci a reaccionar", amb la finalitat que "tiri de l'economia".

Manera ha fet aquestes declaracions, després de presentar l'Informe de Conjuntura Econòmica de les Balears, que revela, tal com va avançar el passat 29 de juny, que les illes d'Eivissa i Formentera són el primer territori de l'arxipèlag balear economia de les quals creix des del començament de la crisi, amb un augment del 0,3% en el primer trimestre del 2010 en relació amb el quart trimestre del 2009.

Per contra, reflecteix que el conjunt de les illes ha experimentat un creixement negatiu del -0,3%, i han estat Menorca la més afectada (-0,8%), seguida de Mallorca (-0,4%).

El conseller ha precisat que encara no es pot parlar de 'brots verds' a les Pitiüses, sinó d'un "repunt econòmic" tant a Eivissa i Formentera, com la resta d'illes i, en aquest sentit, ha assenyalat que fins que les illes no registrin un creixement positiu durant dos trimestres seguits no es podrà parlar que han sortit de la recessió econòmica.

Preguntat pel fet que les Pitiüses registrin un millor comportament econòmic que la resta d'illes, Manera va atribuir aquesta situació a la inversió publica que s'ha efectuat a Eivissa i Formentera, que ha estat una "peça central" perquè hagin experimentat un primer creixement en positiu.

Pel que fa a Menorca, ha explicat que continua en creixement negatiu, a causa que té una estructura econòmica molt industrial, pel que es tracta d'un sistema "més rígid i menys flexible, davant del sector serveis que és més volàtil". A més, cal afegir les "dificultats" de connectivitat exterior que té Menorca amb altres ciutats europees.

Respecte a Mallorca, ha apuntat que té una dimensió demogràfica i econòmica "més potent", fet que suposa que té realitats "més dispars", com un sector d'alta tecnologia que funciona "relativament bé", davant de sectors més tradicionals que tenen "majors dificultats".

D'altra banda, Manera ha destacat que si no hagués estat per la inversió pública, la taxa d'atur de les Balears arribaria quatre o cinc punts més, si bé ha insistit que la inversió privada és "fonamental", tenint en compte que la que la que realitzen les administracions "no ho pot corregir tot".

Per aquesta raó, ha esperat que els sectors privats injectin inversió en els mercats per reactivar l'economia, tenint en compte que des del 2008, la major part de la inversió ha estat pública, que és la que "ha tirat de l'economia, davant de l'atonia del sector privat".

"NO HI HA ESTANCAMENT"

D'altra banda, ha negat que es pugui parlar d'un "estancament" de l'economia balear, tal com ha assenyalat la setmana el director del CRE, Antoni Riera, ja que, segons ha insistit Manera, es pot parlar d'un "repunt", que seria "molt més intens si no s'haguessin posat en marxa les mesures de contenció del dèficit públic per part del Govern i l'executiu central".

D'aquesta manera, ha apuntat que malgrat l'increment de l'economia experimentat a les Pitiüses, el Govern manté la previsió de creixement negatiu en el conjunt de la Comunitat d'un -0,9%, respecte del -0,3% previst a nivell nacional.

Tot i això, ha indicat que a Balears s'ha alentit la caiguda interanual del creixement de l'economia, de manera que en el primer trimestre s'ha situat al -2,7%, respecte del -3,2% dels últims tres mesos del 2009.

Aquesta situació es reflecteix, sobretot, en el sector serveis, que va experimentar entre gener i març un creixement negatiu del -1,9%, respecte al mateix període del 2009, respecte del -2,4% del trimestre passat; mentre que en la indústria ha estat del -4%, respecte del -4,3%registrat entre octubre i desembre del 2009. Per part seva, la construcció ha registrat un increment negatiu del -8,8% en el primer trimestre d'aquest any, mentre que en el passat la caiguda ha estat del -9%.

Per illes, l'economia que va experimentar una menor caiguda en el primer trimestre, respecte al mateix període del 2009 ha estat la de les Pitiüses (-1,6%); seguida de la de Mallorca (-2,8%) i Menorca (-3,5%).

SIGNES POSITIUS DE L'ECONOMIA

El conseller ha destacat que un dels signes positius de la recuperació de l'economia balear és l'augment de la recaptació de tributs cedits, que ha augmentat un 12,4% en el primer trimestre, després que s'incrementés un 65% la recaptació mitjançant l'Impost de Transmissions Patrimonials; un 14% a través de l'Impost sobre Actes Jurídics Documentats i un 2,4% per l'Impost sobre Successions i Donacions.

Un altre indicador positiu, segons ha subratllat Manera, és que els preus continuen amb la tendència creixent iniciada el novembre del 2009 i, en aquesta línia, ha recordat que això és una "senyal inequívoc" de l'increment del consum, "tot i que no sigui als nivells que serien desitjable". Al mateix temps, ha agregat que aquesta dada reflecteix que l'economia balear "s'allunya del perill de la deflacció".

D'altra banda, ha recalcat que també ha augmentat en un 46,1% el nombre de turistes de creuers, fins a arribar a la xifra de 191.000 fins al mes d'abril, mentre que els passatgers arribats a Balears per via marítima i línia regular també es van incrementar en un 0,7% després de quantificar-se un total de 629.000. Per contra, ha informat que el nombre de passatgers aquest any en els aeroports de les Balears ha disminuït a causa dels efectes del volcà islandès, fins a arribar a una xifra pròxima als 4 milions.

Alhora, ha indicat que la despesa turístic a Balears s'ha reduït en un 16,3% en els primers mesos del 2010, fins a arribar a la xifra de 821 milions d'euros en el mes de maig, respecte dels 929 milions del mateix període de l'any passat. Al mateix temps, ha caigut en un 4,1% els preus hotelers el maig, pel que continuen amb una variació negativa, que es prolonga des de febrer del 2009.

D'altra banda, ha apuntat que la resta de sectors, malgrat experimentar creixements negatius, aquests són cada vegada són menors, tal com succeeix amb l'activitat del comerç, que el maig ha registrat una caiguda del 5,3%, mentre que en el mateix mes de l'any passat s'havia registrat una disminució del 12,4%.

Respecte a la construcció, Manera ha destacat que en el mes de març, la constitució d'hipoteques va experimentar un creixement positiu pròxim al 10%, mentre que els projectes visats van decréixer al voltant d'un 6%.

En el que es refereix a la indústria, les exportacions entre gener del 2009 i gener del 2010 van caure un 22,3% en taxa interanual, mentre que l'Índex de Producció Industrial va decréixer un 6,4% l'abril, i alhora l'energia elèctrica demandada en el mes de maig s'ha situat en el mateix nivell que l'any passat, amb una variació interanual del -0,6%.

Pel que fa al mercat laboral, l'Informe de Conjuntura revela que durant sis mesos consecutius, ha anat disminuint el nombre d'aturats a l'arxipèlag balear, situant la xifra de desocupats en 73.000 al juny .