AMPL.-Finançament-.Antich sosté que després de la crisi Balears podria superar la mitjana amb l'augment de la recaptació

PALMA DE MALLORCA 28 Jul. (EUROPA PRESS) -

El president del Govern, Francesc Antich, ha sostingut avui que després de la crisi econòmica, i a causa d'un augment de l'activitat productiva i, en conseqüència, a un increment de la recaptació, Balears podria superar la mitjana de finançament per càpita amb el nou model de finançament, que, segons ha recordat, suposarà per a les illes 500 milions d'euros addicionals, xifra que s'aconseguirà d'aquí a tres anys, segons previsions del Govern.

Durant la seva compareixença parlamentària per explicar el nou model de finançament autonòmic, Antich ha expressat la seva "satisfacció" pel fet que el nou model posi fi a la situació d'"injustícia" que patia Balears amb l'actual sistema, que a causa de la seva "rigidesa" situa les illes 21 punts per sota de la mitjana, a causa que "ni tan sols la població es va posar amb el comptador que tocava", ha criticat.

Així, Antich ha assenyalat que el nou sistema garanteix el caràcter prioritari del criteri poblacional i el de la correcció de la insularitat, tal com el Parlament instà l'Executiu central per unanimitat el passat 3 de març.

"Estem davant un nou model més just, més solidari, més responsable i més dinàmic per a l'arxipèlag", va recalcar, i alhora ha subratllat que amb el nou sistema, que "situarà a Balears en la mitjana, no tanca la porta a incrementar la capacitat normativa sobre l'IVA en fase minorista".

Així, en matèria d'impostos, ha destacat que la participació en IRPF passa del 33 al 50%; la participació en IVA del 35 al 50% i la participació en els impostos especials del 40 al 58%, mentre que, d'altra banda, ha destacat que s'incrementa la capacitat de decisió sobre els tributs cedits, de manera que a l'IRPF "podrem legislar sobre la tarifa, el mínim exempt o les deduccions".

"LÍMIT A LA SOLIDARITAT"

A més, el president de l'executiu ha remarcat que en el cas que amb la xifra addicional, les illes no se situïn en la mitjana de finançament, deixaran de pagar la part pertinent al Fons de Suficiència, al qual aquesta Comunitat abona anualment entre 220 i 240 milions d'euros. "El nou sistema fixa un límit a la solidaritat, que és arribar a la mitjana de finançament per càpita per evitar situacions sagnants com les que patim", ha afirmat, Antich, qui ha destacat que, a partir d'ara, Balears "disposarà de la mateixa quantitat de recursos per habitant que la resta de regions per finançar les seves competències".

D'aquesta manera, ha manifestat que el text del nou sistema, que estarà dotat amb més d'11.000 milions d'euros, preveu un apartat exclusiu i estricte per a Balears, que estableix que "es tindrà en compte la situació d'aquelles Comunitats en les quals puguin coincidir transferències negatives del Fons de Garantia de serveis públics fonamentals amb un Fons de Suficiència global negatiu i no aconsegueixin, després de l'aplicació del Fons de Competitivitat, el finançament per càpita mitjana".

Per tant, Antich ha destacat la "flexibilitat" del nou sistema, davant la "rigidesa" de l'actual, a causa que "la població s'actualitza permanentment; les Comunitats participen amb una major quota en la recaptació dels impostos; es potencia l'esforç fiscal de les regions i es repensa la solidaritat interterritorial redimensionant el Fons de Suficiència, ja que no és assumible que un territori es pugui trobar en una situació negativa en relació amb els serveis públics als seus ciutadans.

En aquesta línia, ha assenyalat que es garanteix que tant el Fons de Competitivitat (pensat per compensar les regions amb recursos per sota de la mitjana), com el Fons de Suficiència s'ajustaran per garantir que els recursos disponibles per a cada habitant de les illes siguin iguals a la mitjana de la resta de regions. Respecte al primer Fons i als recursos addicionals, ha recordat que al 2009 es liquidarà el 70% dels mateixos; en 2010 un 85% i en els anys 2011 i 2012 el cent per cent".

MODEL "POC DINÀMIC"

Per contra, ha recordat que l'actual model és "poc dinàmic, ja que té en compte la població de 1999 sense cap possibilitat real que es pugui actualitzar", mentre que les regles de modulació penalitzen a aquelles Comunitats com Balears i Madrid amb un potencial de creixement econòmic elevat, el que ha provocat que el Fons de Suficiència de les illes sempre ha estat negatiu i amb aportacions netes a l'Estat d'entre 220 i 240 milions d'euros.

Alhora, ha criticat que l'actual model té una "escassa consideració de l'esforç fiscal de les Comunitats , mentre que la capacitat de control tributari no ultrapassa mai el 40%, el que redunda en l'escassa aposta pels territoris més dinàmics i emprenedors com l'arxipèlag".

"El resultat de tot això és que Balears va acceptar un model de finançament que li situava, el gener del 2002, en més de 12 punts per sota de la mitjana i aquesta progressió negativa s'ha agreujat al llarg del temps, de manera que la liquidació del 2007 detalla que les illes eren a un 78,6% de la mitjana de l'Estat, és a dir, gairebé 22 punts per sota d'aquesta magnitud", ha apuntat.