AMPL.- Finançament.- La Plataforma demana als partits que "deixin de fer demagògia" per evitar "decepcions"

PALMA DE MALLORCA, 25 Feb. (EUROPA PRESS) -

La Plataforma Cívica 'Demanem als Partits Polítics un gran acord de Finançament per a Balears', portaveu de la qual és el president del Cercle d'Economia, Alejandro Forcades, ha demanat avui a les forces polítiques que "deixin de fer demagògia" a l'hora de reclamar xifres massa elevades, per impedir que els ciutadans "es decebin".

Es referia així a les peticions realitzades per PP i UM, que reclamen a l'Estat entre 600 i 700 milions d'euros addicionals i, en aquest sentit, ha considerat que aquestes dues formacions "haurien d'explicar i argumentar" en què es basen per plantejar aquestes xifres. "El portaveu econòmic del PP, Francesc Fiol, es va reunir amb el Cercle d'Economia i ha dit que el seu partit recolzava al cent per cent el nostre document i, després, la seva presidenta, Rosa Estarás, ha demanat ahir 610 milions d'euros i no sé d'acord amb què", ha assenyalat.

Segons Forcades, els partits deuen "unir forces" i aparcar les seves diferències a l'hora d'exigir un nou model de finançament que permeti a Balears situar-se en la mitjana de les Comunitats, i perquè això sigui possible, l'Estat hauria de destinar a l'arxipèlag una quantitat no inferior als 300 milions d'euros.

El portaveu de la Plataforma va fer aquestes declaracions minuts després de reunir-se amb el delegat del Govern, Ramón Socías, a qui li va lliurar una carta dirigida al president de l'executiu central, José Luis Rodríguez Zapatero, en què la Plataforma li recorda que res justifica que Balears sigui de les Comunitats pitjor finançades, quan aporta a l'Estat 32 punts per sobre de la mitjana i està 21 punts per sota de la mitjana en finançament.

Així, Forcades va anunciar que en una setmana, la Plataforma explicarà públicament en que basa la seva forquilla de 300 a 600 milions d'euros sobre la qual ha de negociar l'executiu autonòmic que, segons la seva opinió, "no ha d'acceptar" cap sistema de finançament que no se situï en aquest barem alguna cosa inferior al xifrat el juliol del 2008 quan es parlava que les illes havien de rebre anualment entre 380 i 700 milions d'euros addicionals en recursos.

El president del Cercle d'Economia ja va detallar la setmana passada que Balears podria acceptar un finançament addicional de 300 milions d'euros si el nou sistema està basat en la recaptació real d'impostos a les illes, mentre que, segons la seva opinió, deuria elevar-se a 600 milions en el cas que, com fins ara, l'Estat faci una valoració normativa, és a dir, concreti una xifra estimativa del que se'n va a recaptar anualment a Balears, malgrat que, després, la xifra sigui molt superior.

"MORAL ALTA" DEL GOVERN

Tot i això, Forcades ha dit que li sembla "molt bé" que el president del Govern, Francesc Antich, asseguri que una xifra inferior a la forquilla compresa entre els 380 i els 700 milions d'euros "no seria justa", ja que, segons la seva opinió, això significa que l'equip negociador de l'executiu autonòmic està amb la "moral alta, que és el que ens interessa".

D'altra banda, el portaveu de la Plataforma ha advertit que malgrat que el nou sistema de finançament sigui un "èxit", haurà "injustícies" per a Balears, en relació amb la insularitat i al Règim Especial de les Balears (REB) i, per aquesta raó, va estimar que tots els partits polítics han de tenir "experts en finançament, que hauran de treballar diàriament de manera contínua".

alguns temes".

Finalment, el portaveu de la Plataforma va recalcar que aquesta entitat tracta d'"estrènyer" a Zapatero mitjançant l'esmentada carta, amb la finalitat que la sanitat, l'educació i els serveis socials tinguin la mateixa assignació en totes les Comunitats Autònomes, ja que "no pot ser que Balears estigui aportant fiscalment un 32% per sobre de la mitjana i rebi un 21% menys de finançament que la mitjana".

Per la seva banda, Socías es va comprometre a lliurar directament aquesta carta a Zapatero perquè tingui coneixement del sentiment de la societat civil de les Balears, respecte al finançament. "Tenim la sort que Zapatero és una persona que ha reconegut en diferents ocasions la situació dolenta de les Balears i el maltractament que el passat sistema de finançament ha significat per a l'illes", ha remarcat.