AMPL.- El Govern reclamarà a l'Estat i a la UE mesures i inversions per promoure la protecció de les llengües pròpies

PALMA DE MALLORCA, 27 de novembre (EUROPA PRESS)

El Govern col·laborarà al costat dels Executius de Catalunya, El País Basc i Galícia per reclamar a l'Estat i a la Unió Europea mesures i partides pressupostàries dirigides a protegir i fomentar l'ús del català, el basc i el gallec en els diferents àmbits d'aquests territoris, després que Balears s'hagi adherit avui a un protocol destinat a impulsar les llengües pròpies.

Durant l'acte que el Govern va signar el document, els representants en matèria lingüística de les quatre regions van recalcar que es tracta d'un acord "positiu" que diu "sí" a l'entesa, la convivència i la diversitat i "no" a qualsevol actitud d'exclusió, i alhora van aclarir que "no va contra ningú" sinó que advoca pel reconeixement d'aquests idiomes "com un patrimoni a preservar".

El protocol, subscrit a Bilbao el 16 de març del 2007 entre Catalunya, El País Basc i Galícia, constitueix la primera col·laboració supraautonòmica establerta per impulsar les polítiques lingüístiques i unir esforços per treballar en la normalització de les llengües oficials diferents al castellà.

En concret, preveu que l'Estat possibiliti l'ús de les llengües oficials diferents del castellà en l'àmbit de les seves pròpies institucions, especialment al Congrés i el Senat, l'administració de Justícia, les societats estatals i empreses públiques com Correus i Renfe, a més de garantir la utilització adequada d'aquests idiomes en les respectives Comunitats Autònomes.

Durant l'acte, celebrat al monestir de La Real, a Palma, la directora general de Política Lingüística de l'executiu balear, Margalida Tous, va manifestar que la plena integració de les persones que arriben a les illes passa per la integració lingüística, i ha afirmat que el reconeixement d'un Estat multilingüe és una de les prioritats d' aquesta col·laboració.

Alhora, va remarcar que entre les noves actuacions previstes pel Govern en aquesta matèria per al pròxim any es troben un curs d'actitud lingüística per a funcionaris, tallers dins de les associacions d'immigrants i el foment del cinema en català. "Les nostres llengües han de ser elements de cohesió social", va subratllar Tous, qui va apuntar que la seva Direcció General, un departament "modestíssim", necessita de la implicació dels ciutadans compromesos en la difusió de la llengua i la cultura.

L'ESTAT, "PRACTICANT" DEL PLURILINGÜISME

Per la seva banda, el viceconseller de Política Lingüística del govern basc, Patxi Baztarrika, va considerar que l'Estat "no només ha de ser creient del plurilingüisme sinó també practicant" a fi d'aplicar-lo i desenvolupar-lo, ja que les llengües "no poden ser alguna cosa pintoresc". Després de recordar que un 40% de la població espanyola viu en Comunitats bilingües, va puntualitzar que aquest acord és "motiu d'elogi" per part de les institucions europees i un exemple de "màxim respecte i d'intercanvi de coneixement".

Mentrestant, el secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Bernat Joan, també present en la roda de premsa, va subratllar que "la bellesa prové de la diversitat" i va considerar que aquest protocol representa "la nostra voluntat d'implementar la llibertat lingüística". Finalment, la secretària general de Política Lingüística de la Xunta de Galícia va remarcar que "fa falta molta pedagogia en el reconeixement de les llengües" i va assenyalar que, malgrat que cada idioma té les seves especificitats, "no ha de ser obstacle per a la nostra col·laboració".