AMPL.- La "recuperació efectiva" de l'economia balear no arribarà fins al 2014, segons CAEB

Actualizado: miércoles, 15 diciembre 2010 16:39

Balears presenta un decreixement de l'1,2% del seu PIB durant el 2010


PALMA DE MALLORCA, 15 Dic. (EUROPA PRESS) -

El president de la Confederació d'Associacions Empresarials de les Balears (CAEB), Josep Oliver, ha considerat que no es començarà a entreveure una "recuperació efectiva" de l'economia balear fins a l'any 2014, si bé ha reconegut que els indicadors econòmics en aquest exercici han millorat però no fins als nivells esperats.

En una roda de premsa per presentar l'Informe de conjuntura econòmica, ha destacat que el deute públic de la comunitat sense comptabilitzar la dels Consells i ajuntaments, puja a 4.528 milions d'euros -3.822 milions el Govern i 705 les empreses públiques-, el que, segons Oliver, és una "situació preocupant", perquè "en el primer semestre gairebé s'havia esgotat el pressupost del 2010". Per aquesta raó, és probable que s'hagi de produir una desviació pressupostària per al present exercici.

El president de la patronal ha incidit que el signe econòmic més important que ha tingut lloc aquest any és la "disminució dels signes negatius". D'altra banda, creu que el "més preocupant és tant el nombre d'aturats com els factors externs que no podem controlar", referint-se a situacions extremes com l'atur de controladors o l'erupció del volcà islandès.

En aquest sentit, ha detallat que les illes tenien 60.000 aturats en època turística baixa i 30.000 en alta, xifres que es veu augmentada en entre 25.000 i 30.000 persones, nombre que serà "difícil d'absorbir perquè hi ha hagut importació de mà d'obra i creixement vegetatiu" a Balears.

Oliver ha detallat que l'estimació del producte interior brut (PIB) real a preus constants per a Balears presenta una disminució de -1,2% el 2010, i han estat Menorca l'illa que té una caiguda més gran del seu PIB real, amb una taxa del -1,53%, seguida de Mallorca (-1,41%), i les Pitiüses (-0,29%). Així, és el segon any consecutiu que la comunitat balear presenta una taxa de creixement econòmic negatiu.

LES DISMINUCIONS REDUEIXEN LA SEVA INTENSITAT

Els sectors productius presenten taxes de creixement negatives però van reduir la intensitat de la seva caiguda en relació amb 2009. Així, el que presenta una més gran caiguda és el de la construcció (-5,3%), seguit pel industrial (-2,28%), el primari (-1,26%) i el de serveis (-0,6%).

Pel que fa a la demanda, el president ha remarcat que, malgrat que segueix disminuint la producció de béns de consum (-9,6%), aquesta ho fa "menys". A més, empitjoren les expectatives dels consumidors (-7%) i augmenta lleument el consum d'electricitat domèstica (1,3%).

D'altra banda, ha concretat que durant el primer semestre de l'any van augmentar les matriculacions d'automòbils (9,5%), tot i que, a conseqüència de la desaparició de les ajudes fiscals i a l'entrada d'un nou tipus d'IVA, es van deteriorar un altre cop durant el segon semestre de l'any.

Des del punt de vista de la inversió productiva, les dades continuen presentant un deteriorament notable, si bé les taxes no són "tan negatives" com les que hi ha hagut en 2009.

Oliver ha destacat també que durant el 2010 els indicadors del sector primari presenten un estancament de la seva activitat i una "certa ambigüitat". El president ha indicat que el nombre d'afiliats a la Seguretat Social en la Indústria va disminuir un 4,8%, el que demostra que aquest sector continua contraient-se a Balears.

SIGNES DE MILLORA EN LA CONSTRUCCIÓ

A més, les xifres relatives al sector de la construcció tampoc reflecteixen signes de "millora". Així, hi ha un 8,3% menys d'afiliats a la Seguretat Social de construcció el novembre, un -0,1% d'habitatges i projectes visats en octubre i un -42,1% de licitacions oficials durant el mes de setembre passat. Aquesta última xifra destaca perquè suposa una reducció de prop de la meitat de les quals hi ha hagut l'any passat (122%).

Pel que fa al sector serveis, les vendes del sector minorista han disminuït un 1,7% en relació amb l'any passat, baixades que també experimenten el tràfic de mercaderies marítimes (-2%) i el consum de gasoil (-5,4%). Les úniques dades positives són el del volum de negoci i el del trànsit aeri de passatgers, amb augments del 3,9 i de l'1,8%, respectivament.

En relació amb els indicadors de l'activitat lligats al turisme, els passatgers totals entre gener i octubre s'han incrementat un 1,6% els arribats per via aèria, i un 2,6% els de via marítima, entre els quals destaca l'increment del 22% dels creueristes.

L'arribada de visitants nacionals ha baixat un 1%, mentre que la dels estrangers ha augmentat un 2,8%. La despesa total dels turistes internacionals es manté estancat, malgrat que hi ha hagut un 5,7% més de pernoctacions en allotjaments turístics. A més, es pot observar un lleuger avanç en la creació de llocs de treball del sector dels serveis turístics, tot i que del 0,3% de mitjana.

Al mercat laboral destaca que el nombre d'afiliats donats d'alta en la Seguretat Social el novembre ha estat de 366.091 persones, fet que suposa una disminució del 2,5%. Tot i això, segons ha dit el president de la CAEB, sembla que es comença a produir un canvi de tendència situant-se a una taxa semblant a l'obtinguda al juny.

CONTRACTACIÓ EVENTUAL EN NADAL

Les afiliacions disminueixen en tots els règims, tot i que aquest descens és més gran entre els treballadors estrangers (-2,7%) que entre els nacionals (-1,3%).

Pel que fa al nombre de desocupats, que a final de novembre es va situar en 92.049 persones, Oliver ha augurat que no s'arribarà a la xifra de 100.000 aturats que es va barallar, si bé ha admès que "com molt" durant Nadal es contractarà eventualment a entre 1.000 i 1.500 persones.

El sector que presenta una major taxa de creixement de l'atur és el primari (27,9%), seguit pel de serveis (4,1%). D'altra banda, l'industrial i el de la construcció, veuen reduïdes les seves xifres en un -7,9% i un -1,3%, respectivament.

Tot i això, el col·lectiu d'aturats sense ocupació passat és el que més té les conseqüències de la falta de treball amb una taxa d'increment de desocupats del 27,6%. A més, la xifra és més gran entre els treballadors nacionals (3,5%), que entre els estrangers (0,7%).

Pel que fa als preus, Oliver ha explicat que la inflació dels preus de consum interanual es va situar a final d'octubre en l'1,4% a conseqüència, sobretot, de la pujada dels productes energètics i del transport.

Mentrestant, els preus dels serveis, hotels, restauració i aliments s'incrementen de manera moderada, amb pujades sobre l'1% o inferiors. A més, l'Índex de Preus Industrials -que mesura els preus de venda i sortida de fàbrica- ha augmentat un 3,6% a final d'octubre.

Finalment, Oliver ha reclamat al Govern espanyol "mesures per agilitar les traves administratives internes" que facilitin el funcionament de les empreses, "és absolutament necessari", ha remarcat.