AMPL.- La UIB torna a la societat 3,7 euros per cada euro que la comunitat inverteix en ella

PALMA DE MALLORCA 25 Nov. (EUROPA PRESS) -

La UIB torna a la societat, via impostos, 3,7 euros per cada euro que la comunitat inverteix en el finançament de la Universitat. Aquest és una de les dades que es recullen a l'estudi 'La contribució socioeconòmica de la Universitat de les Illes Balears'.

Aquest estudi ha estat presentat aquest dijous en la UIB per la rectora de la Universitat, Montserrat Casas; pel director de l'informe, José Manuel Pastor; i pel secretari general d'Universitats del Ministeri d'Educació, Màrius Rubiralta.

La finalitat d'aquest treball, elaborat per l'Institut Valencià d'Investigacions econòmiques (Ivie), és reflectir mitjançant dades socioeconòmiques, com pot ser la recaptació fiscal o l'aportació de professionals capacitats a la societat, l'impacte que l'existència de la Universitat genera a Balears.

L'informe assenyala, a més, que la UIB contribueix a l'augment de la recaptació fiscal de la Comunitat balear en 228,5 milions d'euros anuals, una xifra que supera en 2,5 vegades el pressupost del 2010 de la universitat, que ha estat de 95 milions d'euros.

La UIB té 13.850 alumnes i està configurada com una universitat de mida mitjana-petita. Tot i això, en comparació de la resta d'universitats públiques, sorprenen algunes de les dades que ha revelat aquest estudi, com pot ser el fet que per cada euro que rep la universitat del Govern es torna a la societat 3,7 euros.

Això s'explica perquè aporta una quantitat considerable en concepte de recaptació fiscal (228,5 milions d'euros) i rep poca finançament, concretament 62,2 milions d'euros l'any passat.

A l'apartat econòmic destaca també que l'activitat generada per la UIB suposa una injecció anual de despesa a l'arxipèlag de 196 milions d'euros, derivats sobretot del propi despesa de la universitat (46,8%), dels estudiants (42,9%), de les visites (5,6%) i dels congressos (4,7%). Pastor ha puntualitzat que si la universitat no existís, totes aquestes despeses derivades de la formació dels alumnes es realitzarien en una altra comunitat.

Dins d'impacte econòmic a curt termini, l'estudi recull que la UIB té una renda de 240,4 milions d'euros, que suposa el 0,91% del PIB de les illes, i genera o manté 7.133 llocs de treball, que representen l'1,41% dels llocs de treball de la comunitat.

CONTRIBUCIÓ A LLARG TERMINI

Però la UIB també té aportacions econòmiques a llarg termini. Així, Pastor ha subratllat que l'activitat docent de la universitat ha permès augmentar "notablement" les dotacions de capital humà de les illes.

Actualment la població activa de Balears té una mitjana de 10,8 anys d'estudi, mentre que sense la contribució de la UIB hagués estat del 9,92%. Les aules de la UIB han generat el 8,15% de tot el capital humà de la comunitat.

Pastor ha afegit que aquest capital humà genera una sèrie de conseqüències positives a llarg termini. En aquest sentit, destaca, la major possibilitat dels estudiants d'entrar al mercat de treball, concretament es calcula que la UIB augmenta la taxa d'activitat en 1,04 punts percentuals. A més, l'estudi assenyala que la contribució de la universitat al mercat de treball ajuda a reduir en 0,3 punts percentuals la taxa d'atur de les illes.

Com a conseqüència d'aquestes variables, es determina que la UIB ha contribuït a augmentar l'oferta d'ocupació en 3.712 llocs de treball, ja que els alumnes de la universitat tenen taxes d'activitat i d'ocupació més elevades que la mitjana de la població.

Alhora, aquest capital humà permet a aquests professionals obtenir uns majors salaris. En el cas de Balears, els llicenciats tenen un salari un 52,7% superior al qual tenen els individus amb estudis secundaris post-obligatoris. Pastor ha posat èmfasi que aquest major salari "es tradueix que van a pagar més impostos directes i indirectes".

D'altra banda, la UIB també contribueix al camp de la investigació de les illes, concretament gestiona el 47,5% de la despesa que es produeix a les illes en R+D, mentre que a la resta d'Espanya aquesta xifra és del 26,7%. Alhora, també dirigeix al 48,8% del personal utilitzat en R+D de la comunitat, quan a la resta de l'Estat és el 36,6%.

Destaca també que la producció científica elaborada pels més de 1.200 professors de la UIB s'ha incrementat un 277,4% des de 1998 al 2008, mentre que l'increment mitjà de totes les universitats espanyoles és del 218,2%.

ENTORN DESFAVORABLE

Pel que fa a l'entorn de la universitat, el responsable de l'estudi ha assenyalat que la UIB té un entorn "desfavorable", ja que el mercat laboral de les illes està orientat cap a sectors de tecnologia mitjana o baixa i, per tant, de baixa qualificació. Això suposa que les persones titulades poden tenir més dificultats per trobar feina a les illes.

En aquest sentit, cal indicar que tan sols el 14,4% de la població d'entre 25 i 64 anys de les illes té estudis universitaris, el percentatge més baix de l'Estat. L'estudi també apunta que del total de persones ocupades a Balears, disposa d'un títol universitari només el 17,8%, respecte del 24,9 de mitjana a Espanya.

L'estudi també calcula les repercussions econòmiques que totes aquestes variables tenen sobre el creixement econòmic de la comunitat i sobre la renda per càpita dels seus ciutadans. En aquest sentit, Pastor ha signat que si l'economia de les illes ha crescut entre 1998 i 2008 a un ritme d'un 2,9% anual, "es pot dir que per, mitjà d'aquestes vies, la universitat ha estat responsable directament o indirectament de 0,9 punts d'aquests 2,9 punts percentuals de creixement".