MADRID/PALMA DE MALLORCA 30 Jun. (EUROPA PRESS) -
Des de començament d'any un total de 147 immigrants que residien a Balears han tornat al seu país a través dels programes de tornada assistit que gestiona una desena d'ONG especialitzades en atenció al migrant, amb fons de la Secretaria d'Estat d'Immigració i Emigració, una xifra que situa a l'arxipèlag com la quarta comunitat amb major nombre de retorns, després de Madrid (215), Andalusia (181) i Comunitat Valenciana (176).
En concret, segons dades oficials als quals ha tingut accés Europa Press, a nivell nacional fins al mes de maig 1.151 estrangers s'han acollit a un d'aquests plans que cobreixen el transport (bitllet d'avió o tren) fins al país d'origen i una ajuda econòmica per al trajecte.
El grup més nombrós d'immigrants va abandonar Madrid, on es van tramitar 215 sol·licituds d'ajuda per a la tornada. Li segueix en importància Andalusia, on han estat 181 les sortides, sobretot procedents de la província d'Almeria (62), Màlaga (39), Granada (38) i Sevilla (26).
La tercera comunitat autònoma on més ajudes es van concedir ha estat el País Valencià, amb 176 peticions de les quals 90 procedien de la província d'Alacant. Balears ocupa el quart lloc, amb 147 retorns, seguida de lluny per Castella La-Manxa, on s'han registrat 75. A Extremadura i les ciutats autònomes no s'han produït sortides assistides, segons les mateixes dades.
ELS PROGRAMES DE TORNADA "ESTAN FUNCIONANT"
En una entrevista recent amb Europa Press, la secretària d'Estat d'Immigració i Emigració, Anna Terrón, ha assegurat que aquests programes de tornada "estan funcionant" i ha apuntat que "la intenció" del Govern "és atendre a totes les persones que volen acollir-se" i fer-ho de manera que puguin tornar, ja que segons la seva opinió, la migració circular ha de ser el model del segle XXI.
"La sortida voluntària no és una expulsió, expulsem a les persones que no poden estar aquí, però la sortida voluntària és un altre tipus de mesura", assegura Terrón per justificar la intenció del Govern de respectar a les persones que se'n vagin el temps que han estat a Espanya, de manera que si decideixen tornar, disposin d'una 'antiguitat' al país que els faciliti l'accés a un permís de residència de llarga durada o fins i tot a la nacionalitat.
Atenent al lloc d'origen, el grup més gran d'estrangers que sol·licita ajuda per tornar vol tornar a Bolívia (més d'un miler van retornar l'any passat), l'Argentina (616 el 2009), el Brasil (510) i Uruguai (319).
Des de l'entrada en vigor d'aquests plans d'ajuda social a la tornada el 2003, més de 10.600 persones s'han acollit, a un ritme anual que es mantenia constant al voltant al miler de persones. Tot i això, la crisi econòmica va elevar la xifra l'any passat, quan han estat més de 4.000 els immigrants que es van acollir.
D'ells, 1.150 ho van fer amb l'Oficina a Espanya de l'Organització Internacional de les Migracions (OIM), que des de l'any 2003 ha gestionat la tornada a casa de més de 5.500 persones que no tenien mitjans ni per tornar, ni per subsistir a Espanya. Fins al 15 de juny d'aquest any, han tramitat 415 retorns, part dels quals es van fer per la via de la capitalització de la desocupació.
Per la seva banda, Accem una altra de les entitats que facilita la tornada als qui ho necessiten, va facilitar la volta de 207 immigrants en situació vulnerable i la de 95 sol·licitants d'asil i refugiats l'any passat, quan a més, va gestionar 989 retorns pel programa d'abonament acumulat i anticipat de la prestació per desocupació.