Balears serà la tercera Comunitat en la qual més creixerà la seva població en deu anys, amb un 7,82%, segons l'INE

MADRID/PALMA DE MALLORCA 19 Nov. (EUROPA PRESS) -

Balears serà la tercera Comunitat Autònoma en què més creixerà la seva població en deu anys, amb un 7,82%, fet que suposa 83.637 residents més, passant dels 1,07 milions actuals a 1,15 milions en 2019, segons l'estudi 'La Projecció de la Població', de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) per al període 2009-2019, que revela que les illes només seran superades per Múrcia (9,18%) i Castella-la Manxa (11,37%).

Així, l'informe reflecteix que en el període comprès entre 2002 i 2009, la població s'ha incrementat en un 22,6% a les illes, fins a arribar a la xifra d'1,07 milions, respecte dels 872.836 de fa set anys.

L'efecte de les hipòtesis plantejades sobre les poblacions de partida en aquest estudi, dóna com a resultat que les comunitats autònomes de creixement demogràfic relatiu més intens en la pròxima dècada, per darrere Balears es troben el País Valencià (7,3%) i Canàries (7,2%).

Així, les zones peninsulars del centre-sud, del Llevant i els territoris insulars configurarien les àrees de major dinamisme demogràfic durant els 10 pròxims anys. Per contra, diverses regions espanyoles veurien disminuir la seva població. Entre les quals hi ha cal destacar al principat d'Astúries, El País Basc i Galícia, amb decreiments superiors al 3%.

A més, un dels resultats més cridaners d'aquesta projecció és que en la pròxima dècada el nombre de defuncions superaria al de naixements en vuit comunitats autònomes --Galícia, Castella i Lleó, Principat d'Astúries, El País Basc, Extremadura, Aragó, Cantàbria i la Rioja--.

En el conjunt del país, aquest estudi va determinar que la població espanyola creixerà en deu anys 1,1 milions d'habitants davant dels més de 5 milions de la dècada passat. Així, Espanya passarà dels 45.828.172 habitants en 2009 als 46.955.030 en 2019.

El document assenyala també una desacceleració de la taxa de creixement de la població, que es reduiria des de 1,2% anual registrat el 2008 fins al 0,3% en 2010. A partir d'aquest any i fins a 2018 la taxa s'estabilitzaria.

Davant del ritme anual de creixement mitjà de 695.000 habitants durant el període 2002-2008, d'acord a les hipòtesis plantejades en els deu pròxims anys la població resident a Espanya experimentaria un increment anual d'entorn de 113.000 habitants. Així, i després d'uns anys d'elevat dinamisme demogràfic, Espanya a penes arribarà als 47 milions d'habitants en 2010.

Pel que fa al creixement vegetatiu espanyol, després d'haver registrat el màxim de les dues últimes dècades el 2008, amb una diferència favorable de naixements sobre defuncions de 133.000 persones, experimentaria un descens fins a un excedent vegetatiu anual de 16.700 persones a l'horitzó de 2018, d'acord amb les previsions establertes en aquesta projecció.

L'Índex Sintètic de Fecunditat --o nombre mitjà de fills per dona-- mantindria el seu ritme de creixement, passant dels 1,46 el 2008 als 1,54 en 2018, a causa d'en part a l'efecte de la població estrangera que ve observant els últims anys. L'aportació de les dones immigrants, que tenen fills a edats més primerenques, explicaria també que l'edat mitjana a la maternitat s'estabilitzi entorn dels 31 anys.

Tot i això, el creixement esperat de la fecunditat de les dones residents a Espanya no seria suficient per impedir el descens al número absolut de naixements, com a conseqüència que les generacions de dones en edat fecunda seran cada vegada menys nombroses. De fet, s'espera que a partir del present any tingui lloc una gradual reducció al número anual de nascuts en la pròxima dècada.

ELS HOMES VIURAN DOS ANYS MÉS

La població entre 16 i 64 anys es reduiria en 754.000 persones (un 2,4%) en els 10 pròxims anys. Per part seva, els menors de 15 anys augmentarien en 595.000 (un 8,3%), reflectint l'increment de la natalitat en el període recent.

L'esperança de vida al néixer s'incrementarà gairebé dos anys en els homes i 1,6 anys en les dones. Per part seva, el nombre de defuncions anuals creixerà moderadament els anys vinents, fins a situar-se entorn dels 427.000 en 2018.

Per edats, el major creixement poblacional es produiria en els més grans de 64 anys, amb un creixement d'1,29 milions de persones (un 16,9%) en la pròxima dècada. Així, aquest grup d'edat passaria a representar el 19% del total d'habitants a Espanya en 2019, respecte del 16,6% que s'observa actualment.

La població entre 16 i 64 anys es reduiria en 754.000 persones (un 2,4%) en els 10 pròxims anys. Per part seva, els menors de 15 anys augmentarien en 595.000 (un 8,3%), reflectint l'increment de la natalitat en el període recent.

EL FLUX MIGRATORI ES REDUEIX

Respecte al creixement migratori, el document de l'INE indica que la migració exterior constitueix el component "més volàtil i incert" de l'esdevenir del demogràfic futur. Si bé els últims anys ha estat clau a l'augment poblacional --entre el 75,6% i el 92,8% del creixement anual des de 2002 fins al 2008--, l'INE indica que els anys vinents es reduirà, passant dels 958.000 immigrants anuals registrats el 2007 a 345.000 en 2012.

A partir de 2012, la projecció fixa un horitzó de 400.000 immigrants en 2018, preveient una evolució estable del flux anual d'entrada de població procedent de l'estranger fins a l'esmentat any. Amb això, tenint en compte la importància adquirida pel fenomen de l'emigració exterior, l'INE suposa que es produirà una estabilització de la migració exterior neta.

Pel que fa al saldo migratori per comunitats autònomes, el document indica que la migració exterior tindrà una contribució al creixement demogràfic de cada comunitat molt inferior al registrat en anys passats.

De fet, el saldo migratori seria negatiu en alguns anys per al període projectat a Catalunya, El País Basc, la Rioja, Comunitat de Madrid i la ciutat autònoma de Ceuta, tal com reflecteix l'evolució projectada de la taxa de migració neta (migrants exteriors nets per cada mil habitants).