Creu que qualsevol augment fiscal cal vincular a la imposició indirecta, com l'IVA o els Impostos Especials
MADRID, 15 Jun. (EUROPA PRESS) -
El Banc d'Espanya ha recomanat l'aplicació de regles de despesa en les comunitats autònomes que incorporin mecanismes que obliguin al seu compliment, com podria ser l'establiment de sancions pe aquells territoris que incompleixin els objectius d'estabilitat pressupostària.
Així ho assenyala el banc emissor en el seu 'Informe anual', on diu que aquestes sancions no existeixen en la legislació espanyola més enllà de les limitacions a les emissions de deute als territoris que no compleixen els objectius marcats que, tot i que no són d'aplicació automàtica, s'han de valorar "molt positivament".
Tot i això, assegura que la possibilitat d'establir aquest tipus de sancions podria plantejar-se amb vista al futur com mecanisme addicional de disciplina, tot i que admet que l'evidència mostra que no és fàcil definir aquestes sancions de manera que la seva aplicació sigui "efectiva".
El Banc d'Espanya assevera que els països amb marcs pressupostaris més exigents tendeixen a presentar major disciplina fiscal i recorda que, segons les experiències d'alguns països, els marcs de regles fiscals més d'èxit són aquells que combinen una regla de dèficit públic amb límits explícits a la despesa pública.
Deixant a una banda els límits per al dèficit en els tres nivells de l'administració i donada l'efectivitat del límit al creixement de despesa en el Pressupost de l'Estat, creu que aquest tipus de regles hauria d'estendre's a les administracions territorials, sobretot a les comunitats, on les desviacions de la despesa en relació amb les previsions han tingut un caràcter sistemàtic.
A més, creu que es pot aprofitar l'ocasió per millorar la definició del límit de despesa de l'Estat, de manera que no només s'efectuï en termes de Comptabilitat Pressupostària, sinó també en termes de Comptabilitat Nacional i s'ancori en algun indicador macroeconòmic com el creixement tendencial del PIB nominal.
QUE ELS AJUNTAMENTS TAMBÉ INFORMIN
D'altra banda, el supervisor ressalta la importància de la transparència en les regles fiscals i considera "desitjable" una publicació regular de l'execució pressupostària del conjunt i cadascuna de les comunitats, amb la mateixa periodicitat, el mateix grau de detall, desfasament i facilitat d'accés que les de l'Estat. "També seria convenient la disponibilitat d'alguna informació, possiblement de caràcter més afegit, per a les principals ciutats", afegeix.
Alhora, creu que la planificació pressupostària a mitjà termini hauria d'adquirir més rellevància, ja que analitzar periòdicament la dinàmica estructural de les diferents partides d'ingressos i despeses per veure on es poden fer més ajustos pot resultar "especialment apropiat" quan es requereixen mesures d'ajust que van més enllà d'una correcció transitòria dels desequilibris. Així, recorda que és "positiu" l'aplicació de marcs pressupostaris plurianuals.
De la mateixa forma, recorda que la delegació total o parcial de certes decisions de política fiscal a un organisme independent també ha estat discutida fa poc com mecanisme per incrementar la disciplina, tot i que el seu disseny i efectivitat no estan exempts de controvèrsia.
LES REGLES DE DESPESA, UN INSTRUMENT "MOLT ÚTIL"
Finalment, el Banc d'Espanya ressalta la importància d'augmentar la coresponsabilitat fiscal, comptar, en el futur, amb una major estabilitat en el sistema de finançament i algun mètode de càlcul objectiu de les necessitats reals de despesa de les comunitats per avaluar la despesa efectiva actual, dotar-la de major objectivitat i eliminar els incentius a replantejar periòdicament acords que prenguin com a base el nivell de finançament prèviament assolit.
A manera de resum, assenyala que les regles de despesa són un instrument "molt útil" per garantir la disciplina fiscal, tot i que han de cobrir la totalitat de la despesa pública, incloent les despeses fiscals, aplicar a tots els nivells de govern, emmarcar-se en un marc pressupostari de mitjà termini, establir un mecanisme de correcció de les desviacions i ancorar-se en estimacions prudents del creixement potencial i la inflació de l'economia.
El Banc d'Espanya ressalta la necessitat d'estalviar per la via de la despesa en determinades partides com les transferències i pagaments corrents o les inversions que no siguin productives, i alhora aposta per moderar la despesa sanitària i del sistema de pensions.
REFORMES TRIBUTÀRIES
Tot i això, tampoc descarta la possibilitat que sigui precís introduir noves modificacions impositives donada la magnitud de l'ajust fiscal. Segons la seva opinió, el canvi en la mida i composició dels programes públics de despesa deuria completar-se amb reformes tributàries que combinin l'increment de la capacitat recaptatòria amb la millora de l'eficiència.
Així, afirma que, quan les pujades fiscals calguin, hauran de recaure sobre les figures tributàries amb menys efectes distorsionadors sobre el creixement, com els impostos sobre la propietat immobiliària i sobre el consum, ja que Espanya té menys pressió fiscal que altres països pel pes més reduït d'aquests impostos.
De fet, posa com a exemple a l'IVA que, malgrat l'increment, segueix estant per sota de la mitjana de l'OCDE, i creu que podria optar-se per una ampliació de la base de l'impost, i alhora es refereix als impostos especials i mediambientals, que amb un pes significativament menor a Espanya que en altres països desenvolupats.
ELIMINAR LES DEDUCCIONS
D'altra banda, aposta per la racionalització de les anomenades 'despeses fiscals', derivades de l'existència de deduccions i exempcions en les diferents figures tributàries, que representen un "important cost" en termes de recaptació, afegeixen complexitat a l'estructura tributària i tenen, en alguns casos, "efectes negatius significatius" sobre l'eficiència i sobre l'equitat.
En concret, el supervisor bancari recorda que aquestes 'despeses fiscals' representen a Espanya al voltant d'un 42% dels ingressos per IVA, associats a l'aplicació de tipus reduïts en determinats béns; al voltant d'un terç de l'IRPF pel tracte preferencial de la inversió en habitatge, aportacions a plans de pensions i deduccions sobre els rendiments del treball; i un cinquè d'allò recaptat per l'Impost de Societats, a causa d'incentius a la inversió, sobretot.
En definitiva, el Banc d'Espanya creu que la política fiscal ha de prioritzar en els pròxims exercicis la realització d'un ajust enèrgic que permeti sanejar les finances públiques de manera "ràpida i sòlida", mentre que les polítiques que s'adoptin tant del costat de la despesa com dels ingressos han de reforçar la contribució de la política fiscal al creixement potencial de l'economia, el que exigeix una millora de l'eficiència en l'acció pública.
