La caiguda del turisme britànic cap a Balears s'aguditza, amb un descens del 21% en les reserves

Actualizado: jueves, 22 octubre 2009 18:23

Els agents de viatges estimen que el 'tot inclòs' creixerà un 15% en 2010, mentre que el pressupost per a promoció se situa molt per sota del Pla de Màrqueting


PALMA DE MALLORCA, 22 Oct. (EUROPA PRESS) -

La caiguda del turisme britànic amb destinació a les Illes Balears s'aguditza actualment, amb un descens d'al voltant del 21% en les reserves, front a la reducció en l'afluència del 9% registrada des de començament d'any, amb 2,1 milions de visitants d'aquesta nacionalitat una vegada finalitzada la temporada alta, tot i que s'espera una certa de recuperació en el que resta d'any, pel que es quedaria en un -15%.

Aquestes són les previsions que van realitzar avui el director de l'Oficina Exterior de Turisme (OET) a Londres, Ignacio Vasallo, i el director de Compres de l'operador turístic britànic Cosmos/Morgan Holidays, Hugh Morgan, els qui van participar a la presentació de la reunió Future Travel Conferència, en companyia del director d'aquest majorista, Peter Healy, i el conseller de Turisme, Miquel Nadal.

Segons van precisar els experts, la lliura mantindrà la seva debilitat actual per un període d'entre 3 i 4 anys, el que repercutirà en els viatges que realitzin els britànics a països que utilitzen l'euro com a moneda, que en alguns casos ja estan registrant descensos d'afluència de viatgers del Regne Unit superiors al 20%, respecte del 29% de repunt que va aconseguir aquest any Egipte.

Per aquest motiu, Vassall ha considerat que es deurà "fer un esforç especial per millorar la imatge de les illes", donada "l'atonia" d'aquest mercat, sobretot en segments com el turisme esportiu o de reunions, que passin, en el cas de Mallorca, per "donar a conèixer l'illa en tota la seva extensió", ha explicat la consellera d'Economia i Turisme del Consell, Isabel Oliver, també present a l'acte de presentació del congrés d'agents de viatges.

Per la seva banda, des de Future Travel no es va ocultar que ens trobem davant d'"un dels pitjors moments" per al mercat britànic cap a Balears, tot i que Espanya "més o menys es manté", ha precisat Allistar Rowland, poc després que Vassall cités que Eivissa acabarà 2009 amb una "caiguda molt lleugera" en l'afluència de britànics, que és només un poc superior a Mallorca. Mentre que la "baixada forta" es produeix a Menorca, amb un -15%.

Tampoc ajuda la situació de la lliura esterlina, que actualment val només un 10% més que l'euro, percentatge que es dissol a l'hora de fer el canvi de moneda en destí, donant-se la circumstància que, en aquesta operació, per primera vegada "donen menys euros que lliures" al turista, cosa que provoca un impacte psicològic en la disposició a la despesa dels britànics, acostumats a un major poder adquisitiu.

FULLETS TARDANS

Una altra circumstància que també està contribuint al descens en les reserves és que els principals touroperadors britànics van llançar els seus fullets amb ofertes de viatges per al 2010 tres mesos més tard de l'habitual, perquè "encara estàvem venent places per a aquesta temporada", va aclarir Morgan, qui ja va poder avançar que la demanda de 'tot inclòs' "ha augmentat considerablement" i espera un repunt del 15% l'estiu que ve.

Respecte al comportament general de la temporada que ve, l'agent de viatges ha assenyalat que "creiem que el mercat creixerà un altre cop a partir de la segona meitat del 2010, especialment, a partir dels mesos de maig i juny". I, sumant-se a la millora de les perspectives, Vassall ha afirmat que la despesa turístic per paquet "està augmentant" i que, en 2009, "han deixat de venir turistes amb sota poder adquisitiu", ha dit.

MENYS PROMOCIÓ

Per la seva banda, el conseller Nadal ha confirmat, davant de preguntes dels mitjans, que, en 2010, "no podrem complir tots els objectius que serien desitjables", segons el Pla de Màrqueting que el departament autonòmic de Turisme intenta aplicar, que preveia inversions en promoció per valor de 40 milions d'euros per al pròxim any, que es quedaran finalment en 24 milions d'euros, dels quals un total de 10 milions han de ser transferits als consells insulars.

Tot i això, ha precisat que "anem a consensuar amb el sector en què anem a gastar" les quantitats destinades a la promoció de les illes, de manera que, d'aquesta manera, espera que, com a mínim, es dediquin a aquells aspectes més necessaris o importants per a la indústria turística.