PALMA DE MALLORCA, 12 Nov. (EUROPA PRESS) -
La demolició de dos dels quatres xalets il·legals de Llucalcari començarà abans de finals d'any i, previsiblement, durarà al voltant d'un mes, gràcies al protocol de col·laboració signat entre el conseller d'Habitatge, Jaume Carbonero, la presidenta de l'Agència de Protecció de la Legalitat Urbanística i Territorial del Consell de Mallorca, Maria Lluïsa Dubon, i l'alcalde de Deià, Jaume Crespí, per a l'enderroc d'aquests habitatges.
En una roda de premsa, la presidenta del Consell, Francina Armengol, ha precisat que el cost dels esbucaments, que supera els 437.000 euros, serà finançat a parts iguals per les tres Administracions.
Concretament, cadascuna d'elles destinarà gairebé 146.000 euros i, amb la demolició de dues de les quatres habitatges, es complirà amb la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Balears, dictada en 1992, que ha declarat nul·les les llicències d'aquests pisos construïts en la dècada dels vuitanta i va ordenar el seu enderroc per haver-se edificat en sòl no urbanitzable.
Així, aquesta sentència ha estat ratificada pel Tribunal Suprem en 1999, si bé el consistori de Deià ha assegurat que no tenia pressupost per enderrocar els quatre habitatges, per la qual cosa aquestes van continuar en el seu lloc. Per aquesta raó, en 2001, la Sala contenciosa Administrativa del TSJB va dictar una interlocutòria en el qual obligava a l'Ajuntament a complir la sentència ferma del TS, tot i que aquesta institució va fer cas omís al·legant falta de pressupost.
Davant de tal situació, el 2008 la Sala contenciosa Administrativa va aprovar el programa d'execució en el qual obligava a l'Ajuntament a enderrocar els xalets en un termini de deu mesos, tot i que novament, la institució municipal no va complir l'ordre judicial, raó per la qual el TSJB va imposar una sanció a l'alcalde de 600 euros mensuals.
Per aquest motiu, el Govern i el Consell de Mallorca han decidit ajudar econòmicament al consistori de Deià perquè pugui derruir, de moment, dos dels quatre habitatges il·legals, mentre que el pròxim any, les dues institucions també finançaran, al costat de l'Ajuntament, la demolició de les dues restants.
En la roda de premsa posterior a la firma del conveni, l'alcalde d'aquest municipi, Jaume Crespí, ha considerat que és un dia "històric" per als seus habitants, ja que després de 24 anys de procediment i dos per arribar a aquest acord, van a poder enderrocar aquests xalets, gràcies a la col·laboració de l'executiu balear i la institució insular.
Tot i això, Crespí ha remarcat que aquests no són "moments d'alegria" ja que molts veïns del poble "no entenen" que aquests habitatges segueixin "en peu" després de tants anys.
Alhora, el regidor de Deià ha aclarit que, des del consistori, no hi ha hagut "cap intenció" d'obstruir les decisions de la Justícia, sinó que econòmicament la institució que dirigeix no ha pogut complir amb les sentències anteriorment.
Sobre aquesta qüestió del cost de les demolicions, la presidenta de l'Agència de Disciplina Urbanística, Maria Lluïsa Dubon, ha precisat que tant la inaccessibilitat de la zona on estan ubicats els xalets, com la mida i els materials amb els quals aquests estan construïts, han fet que el preu s'incrementi considerablement.
De la mateixa manera, Dubon ha assegurat que els tècnics de l'agència han contrastat els quanties establertes en els projectes d'esbucament, realitzats per un arquitecte extern al Consell, per finalment arribar a un ajust dels mateixos entre l'agència i el tècnic extern.
El conseller d'Habitatge, Jaume Carbonero, ha asseverat que sense l'esforç de les tres Administracions, no hauria estat possible que es puguin portar a terme les demolicions.
També, ha destacat la importància d'aquesta acció, ja que, durant anys, la disciplina urbanística ha estat una de les qüestions "més vulnerades" a Balears. Per aquesta raó, ha considerat que aquesta actuació podria causar una efecte "multiplicador" per al compliment d'aquest assumpte.
Per la seva banda, la presidenta del Consell, Francina Armengol, ha assegurat que la demolició d'aquests habitatges permetrà tornar "els valors paisatgístics i mediambientals" pels que es caracteritza la Serra de Tramuntana. Sobretot, en un moment tan important per a aquesta zona perquè aquest any la Unesco ha de decidir si continua la seva candidatura per ser declarada com Patrimoni Mundial, ha tancat.