Director d'AENA a Balears va deixar USCA un mes abans de les baixes però no va sentir "rumors" de què anava a passar

Actualizado: lunes, 20 junio 2011 22:26

250 afectats de les Balears preveuen personar-se en el procés com a acusació particular


PALMA DE MALLORCA, 20 Jun. (EUROPA PRESS) -

El director regional d'AENA a Balears, Tomás Ferrer, ha afirmat, durant la seva declaració com a testimoni davant del jutge, que es va donar de baixa de la Unió Sindical de Controladors Aeris (Usca) un mes abans que es produïssin les baixes massives del passat 3 de desembre, si bé ha manifestat que malgrat haver format part del sindicat fins a tan sols unes setmanes abans, no havia sentit "cap rumor" de possibles mesures de pressió per part dels controladors. "No sospitava que passaria el que va passar", ha assegurat.

En la seva compareixença de més de tres hores davant del titular del Jutjat d'Instrucció número 1, Juan Catany, el responsable d'AENA ha incidit que abans d'abandonar l'entitat no havia rebut cap proposta d'acció contra AENA com tampoc havia escoltat comentaris dels controladors, que "m'evitaven i m'eviten", segons ha manifestat.

Ha estat al migdia quan a l'anar-se'n a menjar a un restaurant pròxim a l'aeroport de Son Santjoan, ha relatat que ha rebut una cridada que li ha avisat que els controladors eren presentant escrits d'incapacitat psicofísica. "Gairebé cada divendres des del febrer anterior s'havien produït incidències, de manera que l'anar a menjar amb els caps de recursos humans i altres no ha estat excepcional", ha asseverat.

Després d'això, ha estat constituït un comitè de crisi a la sala de juntes i conforme els controladors anaven signant la declaració jurada d'incapacitat, "el cap de sala ha estat adaptant la configuració de sectors al nombre d'efectius que anaven quedant i, consegüentment, adaptant la capacitat de l'espai aeri al desplegament de sectors". En aquest context, Ferrer ha manifestat que en un moment donat el cridà el coronel cap de la base aèria per informar-li que el Govern estava militaritzant l'espai aeri.

A partir d'aquest instant, el responsable d'AENA ha explicat que des de l'empresa pública van remetre una nota informativa sobre l'estat d'emergència decretat perquè fora lliurada als controladors, però ha asseverat que alguns "es van negar a rebre-la" i fins i tot, tal com li van comentar, un d'ells "va tirar el paper".

"Ningú em va donar cap explicació sobre el que estava ocorrent", ha posat de manifest el testimoni, recordant tot i això que no la va buscar perquè "els companys no em parlaven i la seva actitud cap a mi era hostil", i fins i tot dos controladors li havien plantejat mesos abans que "presentés la meva dimissió", ja que "seria de gran ajuda".

Respecte als serveis mèdics d'aquella tarda al centre, el director ha recordat que no van derivar a cap dels controladors ni a l'hospital ni als metges de capçalera.

250 AFECTATS BALEARS ESTARAN PERSONATS EN EL PROCÉS

D'altra banda, l'acusació particular que representa als més de 8.000 afectats pel tancament de l'espai aeri, ha anunciat que preveu personar-se en les indagacions que instrueix el Jutjat d'Instrucció número 1 en nom de 250 afectats de les illes, tal com ha assenyalat l'advocat Luis Vericat, soci del despatx Cremades & Calvo-Sotelo, a la seva sortida de la sala de vistes en la qual ha tingut lloc la declaració del director regional d'AENA.

Cap recordar que la setmana passada, per part seva, el cap de divisió de recursos humans d'AENA a les illes ha afirmat davant del jutge que, abans que aquests abandonessin de manera massiva els seus llocs, un d'ells li va fer un comentari "jocós" al dir-li que estiguessin preparats davant del que "podia venir", el que va suposar que es referia a les baixes simultànies que tendrien lloc hores després.

Així ho ha posat també de manifest davant del magistrat encarregat de les investigacions dirigides a descobrir si els controladors van incórrer en delicte a l'abandonar els seus llocs, el que atribueixen a l'estat de "nerviosisme" en què es trobaven aquest dia a causa del decret aprovat pel govern Espanyol pel qual es modificaven les seves condicions laborals.