Experts adverteixen sobre les diferències a l'accés als serveis sanitaris entre les comunitats autònomes

El Fòrum d'Espanyol de Pacients aposta per "democratitzar" la sanitat i incloure a representants dels malalts en centres de decisió

SANTANDER, 25 Agost(EUROPA PRESS)

El coordinador científic de l'Atles de Variacions de la Pràctica Mèdica, Enrique Bernal, ha advertit avui sobre les diferències que es produeixen a l'accés o la manera com es presten determinats serveis sanitaris en funció de les comunitats autònomes que resideixen els pacients.

Segons ha explicat el representant de la Unitat d'Investigació en Serveis Sanitaris de l'Institut Aragonés de Ciencias de la Salut, una de les característiques del sistema de salut és que "són 17 sistemes funcionant alhora", el que en ocasions produeix "variacions injustificades" en la prestació dels serveis.

És una cosa que en les diferents publicacions de l'Atles ve estudiant des de l'any 2002, analitzant els procediments que s'utilitzen en diferents tècniques quirúrgiques o pràctiques mèdiques, com per exemple les hospitalitzacions per complicacions de la diabetis o les intervencions de maluc.

Aquestes comparacions han permès detectar "variacions molt àmplies" i "grans diferències en les àrees sanitàries" que en ocasions es tradueixen en una "inequitat a l'accés".

Bernal ha fet aquestes asseveracions en roda de premsa amb motiu de la seva participació en la reunió 'La qualitat del Sistema Nacional de Salut, a debat', organitzat d'aquí als cursos d'estiu de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP) de Santander.

Així, el coordinador de l'Atles va detallar que hi ha àrees que realitzen quatre vegades més intervencions quirúrgiques que altres sense tenir en compte el criteri de la diferència de població. A vegades aquesta diferència es dóna en pràctiques que no són la "millor", com les intervencions posteriors al càncer de pròstata, però també es donen variacions en altres pràctiques que sí són recomanables per als pacients.

L'investigador va incidir que això no suposa que en unes comunitats es presti millor atenció que en altres, però va incidir que pot traduir-se que "la persona que viu en aquesta àrea rep menys" serveis.

A vegades les diferències no són tant en els serveis com en certes pràctiques, com el recurs a les peonades per a operacions, que, segons la seva opinió, no sempre es fa per reduir la llista d'espera sinó per "sotmetre als pacients a intervencions que no necessiten".

Aquestes variacions les va atribuir a circumstàncies com la pròpia "ignorància" dels mitjans, el comportament de les institucions sanitàries o el fet que en ocasions no es coneix amb certesa que pràctiques o tractaments són "més efectius".

Per tant, Bernal ha advocat per fer una "gestió de la informació", alguna cosa que considera la "recepta" per combatre la "gran incertesa" que es produeix. L'expert ha emfatitzat que és un procés en el qual s'ha de "donar veu al pacient".

"DEMOCRATITZAR" LA SANITAT

Sobre aquesta qüestió, el president del Fòrum Espanyol de Pacients, Albert Jovell, va apostar per "democratitzar" la sanitat, incorporant a representants dels pacients en els centres de decisió i institucions.

Segons ha explicat, moltes decisions mèdiques, com l'extirpació d'una mama en els casos de càncer, tenen un "impacte sociològic" o en la "vida social" dels afectats. Per tant, va instar a un model de "decisió compartida" en què es "involucri al pacient".

Jovell ha assegurat que la sanitat es "està movent" cap al "futur de la medicina personalitzada", i va cridar l'atenció sobre l'excés d'informació mèdica "no sempre contrastada" al qual es té accés a Internet.

A més, va reiterar la petició del Fòrum Espanyol de Pacients de disposar d'una "visa sanitària", és a dir, de la història clínica electrònica associada a la targeta sanitària, de manera que es disposi d'aquesta informació, com es planteja en la reforma sanitària prevista als Estats Units.

Alhora, va reclamar "canvis profunds" en els mètodes d'ensenyament dels metges. "Les seguim formant en màximes i no en pensament crític", ha lamentat.

Finalment, el director del Centre d'Investigació en Economia i Salut de la Universitat Pompeu Fabra, Vicente Ortún, va suggerir la creació d'una agència de tecnologia sanitària, com organisme independent, que estableixi que serveis i tecnologies deuen incorporar-se a la llista de prestacions dels sistemes públics.

Aquest expert ha considerat que el sistema sanitari té una "bona qualitat", però va augurar que "el futur no és tan bo i fins i tot és dolent", a causa que, segons la seva opinió, existeix una "[sobreutilización]" dels serveis.

També va incidir que el sistema té una "forma molt rígida d'organització", el que fa que "reaccioni amb molta lentitud als canvis".

Finalment, ha advertit d'un "deteriorament institucional" i va reclamar canvis en l'organització dels partits polítics i el seu finançament. "Necessitem millor política per a una millor gestió", ha afirmat.