Finançament.- CA del PP demanen al Senat que rebutgi el nou model perquè "no és just" i les del PSOE ho defensen

MADRID 26 Nov. (EUROPA PRESS) -

Els representants de les comunitats autònomes del PP que van participar avui en el debat del nou model de finançament autonòmic al senat van reclamar que es modifiqui el sistema perquè ho consideren "injust i insolidari", mentre que les del PSOE van defensar la seva idoneïtat i van assegurar que garanteix la solidaritat entre tots els territoris.

La Comissió General de Comunitats Autònomes va acollir aquest matí el debat de la reforma de la Llei Orgànica de Finançament Autonòmic (LOFCA), un fòrum en el qual les comunitats del PP van aprofitar per rebutjar el model que ha estat aprovat en el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) amb la seva abstenció.

L'encarregada d'obrir la sessió ha estat la vicepresidenta segona del Govern i ministra d'Economia, Elena Salgado, qui tot i això no es va quedar a escoltar les intervencions dels consellers, alguna cosa que va provocar les crítiques dels representants de les comunitats populars. El president de la Comissió, el socialista Joan Lerma, va excusar la seva absència justificant que tenia "compromís com diputada" de ser present al Congrés.

Un dels més crítics ha estat el conseller d'Economia i Hisenda de la Comunitat de Madrid, Antonio Beteta, qui ha denunciat "l'obscurantisme" que segons la seva opinió va presidir la fase de negociació i ha criticat que s'ha tancat un sistema "confús i complex" que permet que es pugui aplicar de manera "capritxosa i sorprenent".

Beteta ha apuntat a Madrid com una de les "grans perjudicades" pel sistema i ha denunciat que les comunitats autònomes encara no coneixen com es repartiran els fons addicionals oferts pel Govern. "És un model que no és just ni equitatiu ni per a les comunitats autonòmiques, ni per als espanyols ni per a Espanya", ha defensat.

"OBSCURANTISME" EN LA NEGOCIACIÓ

Una de les principals crítiques de les comunitats governades pels populars ha estat el procés de negociació amb el Govern. De fet, Beteta ha advertit que "ni tan sols va existir negociació real", una tesi que ha estat recolzada per la consellera d'Hisenda de Galícia, Marta Fernández, qui ha rebutjat la "bilateralitat" amb la qual segons la seva opinió es van portar a terme de les negociacions.

La consellera gallega ha insistit també que el resultat no és "equitatiu" per a totes les comunitats i ha recordat que el model de finançament determina els recursos amb els quals comptarà cada territori per prestar serveis com l'educació, la sanitat o els serveis socials, pel que ha advocat per millorar el text durant la seva tramitació parlamentària.

Segons ha denunciat la representant de la Xunta de Galícia, el procés de negociació d'un nou model "no ha estat a l'altura de la seva transcendència" i ara obre la porta a un sistema "menys igualitari" que el passat. Precisament per això, les comunitats del PP han explicat que n'hi hagués hagut prou amb actualitzar el model de l'any 2001 posant al dia la variable de la població.

"És veritat que el model passat no era perfecte, però n'hi hagués hagut prou amb incorporar l'actualització de la població i la prestació d'altres serveis no recollits en ell, com la Dependència", va argumentar el conseller d'Hisenda de La Rioja, Juan José Muñoz, alguna cosa en el que va coincidir la consellera d'Economia i Hisenda de Múrcia, Inmaculada García.

Per tot això, la representant murciana ha manifestat el seu desig que els tràmits parlamentaris puguin corregir els "errors, asimetries, insolidaritats i injustícies" dels quals segons la seva opinió peca del model sortit del CPFF i ha recordat que "aquesta és l'obligació del Govern" i "així ho recull la Constitució".

La consellera d'Hisenda de Castella i Lleó, Pilar del Olmo, ha reconegut que les comunitats governades pel PP no van votar en contra del model al CPFF i van optar per l'abstenció, però ha explicat que rebutjar el sistema suposaria als seus territoris no tenir accés als recursos addicionals del Govern i tampoc els donaria l'oportunitat d'endarrerir el pagament dels avançaments a compte.

EL PASSAT SISTEMA, "CADUC"

Tots aquests arguments han estat rebutjats pels representants de les comunitats governades pels socialistes, que van defensar la necessitat d'actualitzar el passat model, que van qualificar de "caduc", i van subratllar la idoneïtat de l'acord tancat.

El conseller d'Economia i Finances de Catalunya, Antoni Castells, va alabar l'acord tancat i va garantir que "és bo per a Catalunya i bo per a Espanya". "El canvi calia, el sistema de 2001 estava esgotat i les seves deficiències apareixien per tot arreu, ja havia fet el seu cicle", va argumentar.

Castells ha defensat que el sistema que ha arribat al Senat no suposa "un privilegi per a ningú" i ha apuntat que durant la negociació es van articular relacions bilaterals i multilaterals, "com dicta la Constitució". A més, ha emfatitzat que el model aconsegueix arribar a l'"equilibri" entre la igualtat i l'autonomia dels territoris.

També va recalcar el seu suport al text la consellera d'Economia i Hisenda de la Junta d'Andalusia, Carmen Martínez Aguayo, qui ha fet a més que el nou sistema respecta "escrupolosament" els principis recollits a l'Estatut d'Autonomia d'Andalusia i garanteix el finançament de l'estat del Benestar "amb una vocació de romandre en el temps".

"CORREGIR ELS DEFECTES DEL PASSAT"

Per la seva banda, els representants d'Astúries i Cantàbria, Jaime Rabanal i Àngel Agudo, respectivament, van reconèixer que el nou sistema "corregeix els defectes del passat" i van recordar que incrementa els recursos amb els quals comptaran totes les comunitats, de manera que augmenta la seva autonomia i suficiència financera. En aquest punt va coincidir la vicepresidenta de l'executiu de Castella-la Manxa, Luisa Araujo, qui ha defensat "amb rotunditat" que es tracta d'un bon model i ha assegurat que aporta "més igualtat" i atorga a les comunitats "més suficiència de recursos".

Finalment, el conseller d'Economia i Hisenda de les Balears, Carles Manera, ha fet el resultat "netament positiu" que el nou model deixarà a les illes però ha advertit que els "desequilibris" de l'antic sistema "no es corregeixen en un o dos anys", ja que segons la seva opinió el desenvolupament del model depèn que hi hagi creixement econòmic.