Canàries se situa per sobre de la mitjana nacional en el nombre d'altes, amb 12.680 per cada 100.000 habitants
PALMA DE MALLORCA/MADRID, 28 Dic. (EUROPA PRESS) -
Als hospitals espanyols s'han produït 4.814.039 altes hospitalàries amb ingrés durant 2008, un 0,6% més que el 2007, segons enquesta de Morbiditat Hospitalària presentada avui l'Institut Nacional d'Estadística (INE), en què es pot observar que les malalties circulatòries van causar la majoria dels ingressos hospitalaris en homes, mentre que l'embaràs i part han registrat el major nombre d'altes en dones.
Així, el nombre d'altes per 100.000 habitants s'ha situat en 10.559, xifra que ha estat un 0,9% menor que les 10.660 de l'any 2007 a causa de al major creixement relatiu experimentat per la població. En aquest sentit, Canàries es va col·locar per sota de la mitjana nacional amb 9.000 altes per cada 100.000 habitants.
Novament, els episodis d'embaràs, part i puerperi van mantenir la tendència a l'alça d'anys anteriors registrant el major nombre d'altes (13,2% del total). Li van seguir les hospitalitzacions per malalties del grup de l'aparell circulatori (12,8%), el grup de malalties de l'aparell digestiu (11,9%), les malalties de l'aparell respiratori (10,7%) i els tumors (8,8%).
Per grups de diagnòstics més freqüents, els homes van tenir una major taxa d'altes hospitalàries per 100.000 habitants que les dones en les malalties de l'aparell circulatori, digestiu i respiratori, els tumors, les lesions i enverinaments, les malalties del sistema nerviós i els trastorns mentals.
Entre les dones, la primera causa d'hospitalització va correspondre als episodis d'embaràs, part i puerperi, amb el 24,5% del total, respecte del 21,6% registrat a l'any 2000. El creixent participació d'aquest grup en el total de les altes hospitalàries és d'acord amb l'evolució del nombre de naixements a Espanya que, el 2008, ha arribat al seu valor més alt des de 1981.
Les causes següents d'hospitalització en dones van correspondre al grup de malalties de l'aparell circulatori (10,6%), les malalties de l'aparell digestiu (9,6%), les malalties de l'aparell respiratori (8,1%) i els tumors (7,8%).
En els homes, les malalties que van donar lloc a un major nombre d'hospitalitzacions han estat les de l'aparell circulatori, amb el 15,4% del total. Per darrere es van situar les malalties de l'aparell digestiu (14,6%), les malalties de l'aparell respiratori (13,8%), els tumors (9,9%) i les lesions i enverinaments (9,8%).
El 53,8% del total d'altes va correspondre a dones. Si s'excloguessin les altes produïdes pels episodis d'embaràs, part i puerperi, el major percentatge de participació correspondria als homes (53,2%), i els tres grans grups de malalties que van donar lloc al major nombre d'altes hospitalàries coincidirien en els dos sexes --aparell circulatori, digestiu i respiratori--.
TUMORS, LES ESTADES MÉS PROLONGADES
Alhora, l'enquesta que té com a objectiu mostrar les característiques demogràfic-sanitàries dels hospitals públics i privats espanyols, assenyala que l'estada mitjana per alta hospitalària ha estat de 6,96 dies, respecte dels 7,20 del 2007.
Per grups de malalties, les estades més prolongades -- sense considerar les malalties mentals-- van correspondre als tumors (9,29 dies) i a les malalties amb origen en el període perinatal (8,85 dies). Mentre que per edats, l'estada mitja més elevada va correspondre al grup de majors de 95 anys (10,95 dies), seguit del grup de 90 a 94 anys (10,40 dies) i del de 85 a 89 anys (10,16 dies).
Alhora, l'edat mitjana de les altes hospitalàries s'ha situat en 51,9 anys --sent de 53,8 anys en els homes i de 50,2 en les dones--. Les persones de 85 i més anys van representar el 7,3% del total d'altes hospitalàries el 2008, quatre dècimes més que a l'any 2007.
D'altra banda, s'observa un increment en les últimes dues dècades del percentatge de participació dels grups d'edat més avançada (corresponents a entre 65 i 74, 75 i 84, i més de 85) sobre el total d'altes hospitalàries. Aquests tres grups d'edat van representar el 38,3% del total d 'hospitalitzacions el 2008, respecte del 34,7% de l'any 1998 i el 22,6% de 1988.
URGÈNCIES, SOL UN 3,8% DE MORTS
Pel que fa als serveis d'urgències, sis de cada deu (59,7%) de les persones que van ingressar van rebre l'alta, unes xifres que es mantenen estables respecte als anys anteriors. La gran majoria de les altes (92,8%) van ser deguts a la curació o millora del pacient i només un 3,8% a la seva mort. Les causes més freqüents de defunció als hospitals espanyols són els tumors (24,4%), seguit de les malalties de l'aparell circulatori (22,4%), del respiratori (18%) i del digestiu (8,9%).
Per comunitats autònomes, el major nombre d'altes s'ha produït a Navarra, amb 12.781 per 100.000 habitants, seguida de les Balears (12.680), Astúries (12.101), El País Basc (11.673), Catalunya (11.688), Aragó (11.625), Castella i Lleó (11.333), Galícia (10.965) i Madrid (10.640).
Per sota de la mitjana nacional, situada en 10.559 altes per 100.000 habitants, van estar Extremadura (10.362), la Rioja (10.317), Comunitat Valenciana (10.254), Cantàbria (10.193), Múrcia (10.163), Ceuta (9.722), Castella-la Manxa (9.342), Melilla (9.184), Andalusia (9.027) i Canàries (9.000).
Les comunitats amb una estada mitja més prolongada han estat Castella i Lleó, amb 8,03 dies; Cantàbria i Galícia (7,82 dies) i Astúries (7,80 dies). En canvi, les estades mitges més curtes s'han registrat a Balears (5,72 dies), Comunitat Valenciana (5,85 dies), i les ciutats autònomes de Melilla (5,85 dies) i Ceuta (5,96 dies).
