L'estalvi de les llars se situa en màxims al pujar 10,8 punts en el segon trimestre

MADRID, 6 Oct. (EUROPA PRESS) -

La taxa d'estalvi de les llars i institucions sense fins de lucre s'ha situat al 24,3% de la seva renda disponible en el segon trimestre de l'any, fet que suposa 10,8 punts més que en igual període del 2008, segons ha informat avui l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Així, i a causa de a la crisi econòmica, la taxa d'estalvi de les llars ha arribat a en el segon trimestre un nou màxim històric, a l'haver-se situat en el seu nivell més alt des de l'any 2000, quan comença la sèrie.

Prenent com a referència els últims quatre trimestres (des del tercer trimestre del 2008 al segon del 2009) aquesta taxa ha arribat al 17,5% de la seva renda disponible, 6,5 punts més respecte al període precedent.

El valor total d'estalvi de les llars espanyoles s'ha situat en 46.351 milions d'euros en el segon trimestre de l'any, 21.631 milions més que en igual trimestre del 2008 (+87,5%), a causa que la despesa en consum final s'ha reduït un 8,6% en el període, mentre que la seva renda disponible ha augmentat un 4,3%.

En concret, la renda disponible de les llars i institucions sense fins de lucre ha pujat en el segon trimestre a 190.226 milions d'euros, amb un increment de 7.903 milions d'euros sobre l'estimada en igual període del 2008 (+4,3%).

A aquest resultat va contribuir especialment el descens del saldo de rendes primàries (-2,5%), en què destaca la caiguda de l'excedent d'explotació i de les rendes mixtes de les llars (-5,1%) i de la remuneració dels assalariats (-3%). Això es va veure compensat en part pel saldo net de rendes de la propietat percebudes (interessos, dividends, etc.), que ha augmentat un 21%, i pel de les pagades, que ha repuntat a un 43,9%.

En el segon trimestre, les llars es van beneficiar d'un major volum de prestacions rebudes, que han mostrat un creixement interanual del 14,8%, en contrast amb el descens en un 1,6% de les cotitzacions socials pagades. També s'han beneficiat per l'augment del saldo de les transferències corrents rebudes, que ha crescut a un ritme del 8,5%. Al mateix temps, en el segon trimestre els pagaments de les llars per impostos sobre la renda i el patrimoni van disminuir un 37% interanual.

L'estalvi generat per les llars, unit a un saldo positiu de 694 milions d'euros per les transferències netes de capital percebudes, ha estat suficient per finançar el volum d'inversió d'aquest sector, que ha arribat als 17.958 milions d'euros, un 27% menys que en el segon trimestre del 2008.

Així, les llars i institucions sense ànim de lucre van presentar una capacitat de finançament de 29.087 milions d'euros, import equivalent al 10,9% del producte interior brut (PIB) trimestral.

SOCIETATS NO FINANCERES I AA.PP.

Per la seva banda, la renda disponible de les societats no financeres ha registrat un valor de 29.361 milions d'euros en el segon trimestre, un 6,9% més que en igual període del 2008.

Aquest resultat ha estat conseqüència de diversos factors, entre els quals hi ha el descens en un 12% del muntant de l'impost sobre societats pagat pel sector.

Per la seva banda, el saldo de rendes primàries ha augmentat un 4,3% com a conseqüència del descens de l'excedent d'explotació en un 4,2% i la caiguda de les rendes netes de la propietat en un 22,1%.

Tot i això, la renda disponible assolida per les societats no financeres, unida al saldo positiu de 3.661 milions en transferències de capital netes rebudes, no va servir per finançar en la seva totalitat el muntant total d'inversió del sector, que ha arribat als 36.896 milions. Així, aquestes societats han registrat una necessitat de finançament de 3.874 milions d'euros, l'equivalent a l'1,4% del PIB trimestral, xifra 6,1 punts inferior a la registrada un any enrere.

Pel seu costat, les Administracions Públiques van reduir la seva renda disponible un 41,8% en el segon trimestre, fins a arribar als 31.231 milions d'euros, a causa de, especialment, al descens interanual dels impostos nets percebuts pel sector (-32,4%). En concret, la recaptació per tributs lligats a la producció ha baixat en 7.121 milions (-32,8%), i els ingressos procedents dels impostos sobre renda i patrimoni van caure en 8.325 milions (-32,1%).

Alhora, el descens interanual de les cotitzacions socials percebudes (-2,3%), l'augment de les prestacions socials en un 16,3% i el repunt en un 36,1% de les rendes netes de la propietat pagades per les Administracions Públiques van contribuir també a la caiguda de la renda disponible del sector.

Segons Estadística, la despesa en consum final d'aquest sector ha augmentat un 7,1% en el segon trimestre, de manera que l'estalvi de les AA.PP. va presentar un muntant negatiu de 26.527 milions d'euros.

Aquesta quantitat, juntament amb el saldo net de les transferències de capital pagades, no va permetre finançar el volum d'inversió de les Administracions Públiques en aquest trimestre, obtenint el sector una necessitat de finançament de 39.716 milions d'euros, un 14,9% del PIB del trimestre, xifra inferior en 11,6 punts a la de fa un any.

INSTITUCIONS FINANCERES.

D'altra banda, la renda disponible del sector de les institucions financeres ha augmentat un 2,5% en el segon trimestre de l'any, fins a situar-se en 7.052 milions d'euros.

Aquesta renda disponible ha estat suficient per finançar el volum d'inversió feta pel sector, que ha estat de 2.434 milions d'euros. Així, les institucions financeres van obtenir una capacitat de finançament de 4.079 milions en aquest període, cosa que representa l'1,5% del PIB, una dècimes menys que fa un any.

En el segon trimestre del 2009 i com a resultat de l'actuació de tots els sectors institucionals, l'economia nacional va presentar una necessitat de finançament davant de la resta del món de 10.424 milions d'euros, 14.089 milions menys que en el segon trimestre del 2008. Aquesta xifra representa el 3,9% del PIB, 4,9 punts menys que l'estimada per al mateix període de l'any passat.

El menor necessitat de finançament de l'economia espanyola es va deure sobretot a l'evolució de la balança de béns i serveis, ja que la balança de rendes i de transferències corrents i de capital va mantenir un comportament semblant.

En concret, el descens més important interanual de les importacions (-29,5%) que de les exportacions (-17,3%), va determinar que el saldo d'intercanvis exteriors de béns i serveis disminuís en 14.130 milions d'euros.