L'exdirector insular de Residus defensa que les factures que signava Julve anaven avalades per diversos departaments

Actualizado: viernes, 6 mayo 2011 20:33

Afirma que ha rebut nombroses queixes d'Ajuntaments per la tasca de l'empresari Simón Galmés, que cobrava 9.000 euros per inspeccionar la recollida de residus


PALMA DE MALLORCA, 6 May. (EUROPA PRESS) -

L'exdirector insular de Gestió de Residus, Francisco Puig Riera, ha defensat davant del jutge instructor del cas Claveguera que les factures relatives a la recollida de residus que signava l'ex consellera de Medi Ambient del Consell i exportaveu d'Unió Mallorquina (UM), Catalina Julve, li arribaven avalades pels informes favorables de diversos departaments, pel que ha defensat la gestió portada a terme en aquest sentit per la principal imputada d'aquesta causa.

Durant la seva compareixença en qualitat de testimoni davant del titular del Jutjat d'Instrucció número 9, Enrique Morell, Puig Riera ha estat interrogat al voltant a la tramitació d'aquestes factures, que presumptament han estat inflades i cobrades per les UTE FCC-Lumsa i Resenetma -filial de Melchor Mascaró-, que s'encarregaven de la recollida de residus en la Part Forana. De fet, la Fiscalia calcula en 3,1 milions les quantitats que el Consell va abonar a aquestes empreses per tasques que finalment no van portar a terme.

Tot i això, en relació amb l'actuació de Julve, l'exdirector insular ha explicat que els justificants de pagament que rubricava l'exdirigent 'uemita' havien rebut abans el vistiplau del responsable d'economia, d'un enginyer tècnic i del secretari general tècnic, entre d'altres, per finalment arribar a mans de l'ex consellera, qui estampava la seva firma en ells, segons han informat fonts jurídiques a Europa Press.

El testimoni, qui va exercir el seu càrrec en la Institució insular entre març del 2009 i febrer del 2010, ha respost d'altra banda de manera afirmativa després de ser preguntat per si de cas coneixia al qual fora responsable de l'àrea de control de les UTE, Simón Galmés, qui d'acord a les investigacions ha estat contractat 'a dit' per a aquesta tasca i percebia uns 9.000 euros al mes per inspeccionar el funcionament del servei.

Un treball que, segons ha recordat Puig Riera, va deslligar nombroses crítiques per part de diferents ajuntaments, que acabaven traslladant les seves queixes a l'exdirector insular. Cap recordar que el jutge va acordar per a l'empresari de Portocristo la retirada del seu passaport, la prohibició d'abandonar el territori nacional i la seva personació quinzenal davant del Jutjat.

Per la seva banda, Julve, durant la declaració que va prestar davant del magistrat el mes de gener passat, va apel·lar a la seva innocència i s'ha defensat dels delictes de malversació de cabals públics, suborn i falsedat de document oficial que se li imputen dins d'aquesta causa de presumpta corrupció. Així, va negar haver participat en una presumpta trama d'hinxament de factures i cobrament de comissions així com el fet d'haver autoritzat aquest entramat o haver tingut coneixement de les presumptes irregularitats.

Tot això malgrat la declaració de diversos imputats que l'han involucrat i que les indagacions apunten que coneixia la comissió d'il·legalitats a través del sistema de facturació per la recollida de residus sòlids urbans.

En concret, el cas Claveguera va esclatar al començament de l'any i centra les seves indagacions en la presumpta trama ordida per les empreses concessionàries en connivència amb el Consell durant el període en el qual l'exportaveu de UM ha estat responsable de l'àrea de Medi Ambient. Les investigacions van arribar a la Fiscalia després que l'estiu passat els serveis jurídics de la Institució insular encarreguessin una auditoria al detectar que hi havia una sobrefacturació en el departament de Medi Ambient que podia superar el milió d'euros.

Tot i això, les UTE al·leguen que han estat elles, i no el Consell, les perjudicades pel canvi de facturació "impost" per la Institució Insular en el sistema de recollida selectiva, pel que van patir un "crebant" econòmic valorat en uns 3,1 milions d'euros per factures impagades i sense que l'Administració pública hagi patit "cap perjudici".